EL MITE DE NARCÍS I ECO
Narcís era un jove molt bell. En només néixer, l'endeví Tirèsias li va dir que podria morir si es veu en un mirall. Per tant, la seva mare, va intentar evitar tots els miralls on es pogués veure reflectit. Eco era una nimfa del bosc, xerraire i alegre. Tenia llargues converses amb Hera i la feia distreure mentre que Zeus, home d'Hera, anava amb altres noies. Un cop Hera ho va descobrir, es va enfadar molt i va condemnar Eco, deixant-la sense paraules. Només tenia la capacitat de repetir les últimes paraules de les altres persones.
Eco, de tan avergonyida que estava, va decidir abandonar el bosc i anar a habitar a una cova al costat d'un riu. Un dia, es va trobar amb Narcís i es va enamorar d'ell i el va començar a perseguir cada vegada que el veia.
Un cop, Eco va trepitjar una branca i Narcís es va adonar de la seva presència. Narcís li va preguntar per què el perseguia, però ella no podia respondre més que les últimes paraules que Narcís li deia. Amb l'ajuda de les nimfes del bosc, Eco va aconseguir declarar-se i ell només es va burlar dels seus sentiments. Eco es va deprimir i es va quedar a la cova consumint-se a poc a poc.
Nèmesi, va veure-ho tot i va decidir castigar Narcís. Va començar a tenir molta set en Narcís i va apropar-se al riu que Eco freqüentava a veure aigua. Allà, en Narcís va veure el seu reflex i es va enamorar d'ell mateix. Va caure al riu, es va ofegar i així va ser com va morir.
Del seu cos va néixer una flor anomenada "narcís", i d'aquí prové el nom de la planta.
Comentaris