PERSÈFONE

Una de les deesses més reconegudes de tota la mitologia de la mitologia. Ella és deessa de la primavera i reina de l'inframon a causa de un tràgic accident. A través de la seva història els grecs van trobar una explicació sobre el canvi de natura de les 4 estacions. 


Escultura de Persèfone Tallada a la Antigua Grècia (Escultor anònim)   

Persèfone vivia amb la seva mare Demèter, deessa de l'agricultura, allunyada dels altres déus que hi habitaven. A causa de la seva gran bellesa, tenia molts pretendents que volien que es cases amb ella. Però malgrat que la seva mare no volia cap pretendent, es va tenir que obligar ocultar a Persèfone. 

Però Hades, deu de l'inframon , sorprenentment havia convençut a Zeus, deu del tro, que es casses amb ella. Mes tard Hades havia segrestat Persèfone quan ella estava tranquil·la recollint flors.


El rapte de Persèfone,  Gian Lorenzo Bernini

Demèter desesperada per la desaparició de la seva filla, va oblidar el seu treball de l'agricultura i la gent es posava mes enfadat per falta de collites. Finalment, Zeus va enviar a hermes (deu de l'ingeni ) perquè Hades alliberés a Persèfone del inframon. Hades finalment va acceptar amb una condició, que no menges res del mon terrestre. 

Però Hades va enganyar a Persèfone aconseguint que ella menges sis llavors de magrana. Hades se'ls havia reglat perquè Persèfone tornaria al inframon. El càstig de menjar aliments de l'inframon obligava a Persèfone a tornar a tornar sis mesos al inframon cada any.

Aquesta historia dona solució el perquè hi havien sis mesos de fred i sis mesos de bon temps. Perquè els estació , hivern i tardor, era el mesos on Persèfone hi es a inframon. La primavera i el estiu era quan Persèfone hi es al mon terrestre. 

Representació de les quatre estacions


Lucas Torres Velardes 
4t ESO

Comentaris

Aisha Sow ha dit…
Aquest mite és perfecte a l'hora de definir el mateix concepte mite: una llegenda que ens serveix per explicar el món en el que vivim. EL mite de Perséfore justifica les estacions de l'any. Dit amb altres paraules, respon a les grans preguntes de l'humanitat.
Arnau Giner ha dit…
El mite de Persèfone sempre m'ha semblat fascinant, no només perquè es l'exemple més clar de com s'utilitzaven els mites per explicar els fenòmens naturals, sinó que també demostra el comportament i el concepte que tenien els homes de la figura de la dona. Hades s'enamora de Persèfone i decideix segrestar-la, així com si res. A més a més, també apareix el Síndrome d'Estocolm, ja que, al final de moltes versions, Persèfone acaba enamorada d'Hades, el seu segrestador.
Irene Altés ha dit…
És molt interessant com els grecs van originar el mite per donar explicació al canvi d'estacions. M'agradaria afegir que, segons els mites que conec, quan Hades rapta a Persèfone, la enganya perquè mengi magrana. La magrana era la fruita de l'inframón, i qui menjava almenys 6 peçes de menjar allà, no podia marxar-ne mai més. Persèfone, al haver menjat 6 grans de magrana, es va trobar tancada allà, és per això que Hades no la vol deixar marxar. Alhora, també vull afegir que Demèter deixa de cultivar el terra expressament com a reivindicació i protesta perquè li han robat la filla. És en aquest moment quan Zéus demana a Hades que retorni Persèfone, perquè els humans si no, moririen de gana. Llavors, Hades fa el tracte amb Demèter per quedar-se-la sis mesos cada un, sent l'explicació de que hi hagi sis mesos en els que fa més bon temps i hi ha conreu; és a dir, els mesos en què Persèfone està amb Demèter.
Laura Font ha dit…
Una entrada molt interessant, la veritat que no coneixia aquesta història que trobo que és molt interesant i d'ella es poden analitzar moltes coses; per exemple com tractaven les dones a l'antiga Grècia i com les enganyaven, la mentalitat de Hades, un Déu molt interessant que té una part molt perversa.
kawtar el mouden ha dit…
No sabia res sobre aquesta història, ni tampoc que existia aquesta deessa. Es un tema molt interessant i m'ha agradat molt. Penso que és una historia que estaria bé explicar-la ja que és algu semblant a la que estem vivint ara.
Sara Torres Pedret ha dit…
La teva entrada m'ha semblat molt interessant.
És una história perfecte per poder treballar
amb els mes menuts de la casa les estacions
de l'any i com introduïr-los en la mitologia.
Bassma Boukilou ha dit…
M'ha semblat molt interesant aquesta entrada ja que no en sàvia moltes coses. Lo que m'ha sorprès és lo dels sis mesos de fred i de bon temps. El mite esta molt ben explicat.
Justie Anaman ha dit…
La trobo molt interessant aquesta entrada perquè no n'he sentit a parlar mai. Podríem associar amb l'arribada de l'hivern el descens de Persèfone a l'inframón ja que es pot considerar com a una representació amb un significat amagat: l'arribada de l'hivern quan la terra no és fèrtil i no dóna cultius.
Bastant interessant aquesta entrada. M'ha sorprès molt l'origen de les estacions ja que mai m'hi he parat a pensar de on provenen, en canvi, ara m'ha quedat més clar tot. S'ha entés a la perfecció i no tinc res més per afegir.

Edurne Ruiz ha dit…
Molt ben explicat, però jo hi hauria afegit com es va conèixer Persèfone i Hades. És un mite molt interessant i és molt curiós veure com Persèfone va canviant la manera de veure a Hades donant-li una oportunitat.
Angie Soto ha dit…
Un mite molt interessant, penso que es una bona entrada. Trobo molt interessant que aquests fets donin lloc a les estacions. Bona treball.

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LES CASES ROMANES