EL RIU TÍBER

Escrita per -
Els rius són sovint una part important de la creació de les civilitzacions. Són un element important per l'agricultura i la ramaderia, per algunes activitats comercials i sobretot són imprescindibles per a la supervivència. Moltes vegades són, també, un símbol de la ciutat; com és el cas del Tíber.


El Tíber neix en una muntanya anomenada Monte Fumaiolo  i entra a Roma pel nord, concretament a Castel Giubileo i desemboca al mar Tirrè a l'altura d'Òstia, antic port marítim de Roma. És el tercer riu més llarg d'Itàlia després del Po i l'Adige.


El riu va ser anomenat a partir del nom d'una divinitat fluvial o d'un rei anomenat Tiberinus, els llatins anomenaven el riu Tiberis, del qual ha derivat Tíber però es creu que el nom més antic és Rumon. Segons Servi, un autor llatí, la ciutat de Roma deu el seu nom al Tíber precisament. Rumon i Rumen, que són dos mots que s'utilitzaven per referir-se al riu, comparteixen una arrel semblant al mot "Roma", concretament al verb ruo que significa "fluir" També sovint l'anomenaven Albula o Biondo Flavio degut a la tonalitat blanquinosa de la sorra. 

El Tíber era important també perquè a través d'ell arribaven moltes embarcacions i això feia que el comerç fos efectiu i així la ciutat va créixer més ràpid. També era una font important d'aigua potable i el principal lloc de pesca de la ciutat. El riu va créixer i es va haver de construir un pont que van anomenar Pont Sublici que va ser el primer de Roma. Al principi era de fusta per amb els anys es va enderrocar i en van construir un altre de pedra. 

Pont Sublici

A part del pont Sublici n'hi ha d'altres que serveixen per comunicar la ciutat, com per exemple el pont Emili, també anomenat "pont trencat" ja que el 1598 després d'una forta inundació va quedar només la meitat d'aquest. 

Pont Emili o pont trencat

Silvia Kanuteh Rubio
2n batx

Comentaris

Judit Contreras ha dit…
Havia sentit parlar del riu Tíber molt lleugerement, i ara que m'he llegit la teva entrada m'ha ajudat molt a entendre la importancia d'aquest riu, ja que, ajudava molt al comerç de les ciutats, perque per aquest riu arrivaben moltes embarcación. M'ha semblat molt interessant, gracies per ajudar-me a entendre la importancia del riu i del seu comerç!
27 de setembre del 2019, a les 11:13
Alba Le Riera ha dit…
Com a costum dels romans, a l'hora de fundar una ciutat nova un dels seus principals requeriments era situar-la al costat d'un riu, ja que era un punt molt important per a satisfer totes les seves necessitats, i que més endavant, serviria per fer més fàcil el transport i el comerç.
Bona feina!
1 d’octubre del 2019, a les 9:23
Anònim ha dit…
Una entrada molt interessant, no sabia que un riu fos tant significant per a una població de persones i més per a la cultura romana. Tot hi així tinc un dubte: has dit que aquest riu és el símbol d’una ciutat, quina és i perquè?
20 de gener del 2021, a les 11:06
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Més informació

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

Escrita per -
Imatge
L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme.  Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort. Gal moribund També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat . Bou farnesi s.II a.C. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultu
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Més informació