LES CREENCES DEL MÓN CLÀSSIC SOBRE LA MORT

El què hi ha més enllà de la mort sempre ha estat una inquietud per totes les religions, cultures i èpoques. Mai s'ha arribat a saber si realment hi ha alguna cosa darrera la mort, però sempre han estat presents diverses creences no probables, ja que ningú ha tornat per explicant-s'ho, però sí respectables. 

En el cas dels romans, col·locaven les tombes als afores de la ciutat, concretament a la sortida d'aquesta, per tant, no buscaven llocs tranquils ni solitaris, sinó llocs on tots els que sortissin observessin les tombes i poguessin admirar-les. Algunes tombes arribaven a semblar cases petites i altres eren molt més senzilles. En algunes ciutats romanes encara s'hi poden observar les restes d'aquestes al llarg de les calçades. Això era degut a que els romans creien que els morts volien estar a prop dels vius, s'ha arribat a aquesta conclusió perquè en algunes de les inscripcions de les tombes trobades posava: "Veig i contemplo a tot el qui ve i va de la ciutat." O en una altre en la que encara es veu més clar posava: "Lolio ha estat col·locat al camí perquè tots les transeünts puguin dir-li: ¡Bon dia Lolio!". 

A les inscripcions funeràries es començava amb una invocació als Déus Manes o esperit dels morts amb l'abreviatura D.M.S.(Dis Manibus Sacrum= Consagrat als Déus Manes). Es creia que la seva activitat vital seguia existint i per aquesta raó els hi deixaven objectes que els definien, com per exemple un caçador amb la seva llança. 
Els grecs també creien que hi havia un més enllà, com es mostra en el cas d'un escriptor grec que va escriure una història d'una dona que havia mort i el seu home decidia incinerar totes les seves coses perquè les pogués tenir amb ella al més enllà. Un dia se l'hi apareix l'esperit de la seva dona reclamant que hi havia una sabata d'or sense cremar, el gos que tenien borda i espanta l'esperit i l'home busca per la casa i efectivament hi havia una sabata sense incinerar. Això demostra que els grecs ja tenien la idea del més enllà i els esperits. 
La idea que el cristianisme té sobre el paradís i l'infern, ja la tenien al món clàssic, tot i que no tothom compartia la mateixa ideologia. Alguns creien que si havies estat una mala persona sofriries càstigs per les males accions comeses, en canvi, els bons viurien eternament. Pensaven això pels càstigs que deien que s'havien imposat a algunes entitats, com el cas de les danaides, a les quals se les va castigar llançant aigua a unes àmfores sense fons eternament.   

Representació del càstig de les Danaides

Es creia que els grecs al món dels morts havien de passar per un jutjat que constava de tres jutges. Un cop allà, hi havia la cova d'Alepotripa i calia travessar-la, passar per un sender que travessava una caverna i arribar a passadissos de pedra fosquejats pel fum dels focs immemorables. Així era descrit a certs llibres el camí cap el més enllà, però està clar que realment eren simples idees de com podria ser deixant-se portar per la imaginació ja que ningú ha tornat per descriure'n-se'l.

La cova que es troba davant la badia de Diros, es creia que era la porta cap el més enllà, per tant, el lloc on es van enterrar moltes persones durant tres mil·lennis i on es feien rituals. Allà s'han trobat més de 170 esquelets junt amb dipòsits de peces de ceràmica pròpies dels rituals. 

Cova de la Badia de Diros

Júlia Sabat
1r Batx