PARAULES PROVINENTS DE LA MITOLOGIA CLÀSSICA

Escrita per -
Avui dia trobem moltes paraules al nostre vocabulari que provenen de la mitologia grega i romana. En aquesta entrada us ensenyaré alguns exemples. 
  • Apol·lini: aquest mot prové del déu Apol·lo i s'utilitza per aquelles persones de gran bellesa. En femení es diu "apol·línia" i s'utilitza en el mateix cas. 
Apol·lo i dues muses, Pompeo Bantoni
  • Atlant: designa una estàtua en forma d'home que en arquitectura s'utilitza per aguantar una cornisa. prové del gegant Atlas que va ser castigat per Zeus i va haver d'aguantar la volta del cel sobre les seves espatlles. 
  • Bacanal: es refereix a les festes dedicades al déu Bacus que eren celebrades a Roma. Es caracteritzaven pels excessos i l'entusiasme dels qui participaven. Actualment el mot es refereix a les festes bacanal on hi ha molta disbauxa i una gran desmesura. També s'utilitza l'adjectiu "dionisíac" ja que Bacus també s'anomenava Dionís, per parlar de maneres de fer sense serenitat ni mesura. 
Dionís fill de Zeus, Caravaggio
  • Cereal: fa referència a Ceres, deessa de l'agricultura. Avui dia s'utilitza per designar les plantes de la família de les gramínies, el fruit de les quals s'utilitza per fer farina. 
  • Mercuri: mineral líquid a temperatura ambient,  molt àgil, movible com el déu que li dóna nom; Mercuri o Hermes que com sabem era el missatger dels déus i per tant havia de ser àgil per córrer d'un costat a un altre. 
Mercuri, Artus Quellinus
  • Museu: nom de l'edifici on es guarden o s'exposen obres d'art, restes històriques, relacionades amb la ciència i la tecnologia. El mot deriva de les muses, les nou filles de Zeus que inspiraven els artistes i acompanyaven Apol·lo quan tocava la seva lira. 

Museo del Prado
  • Veneri: adjectiu que s'utilitza per designar aquelles malalties que es transmeten per via sexual, per tant, a través de relacions sexuals. Deriva del nom de la deessa Venus, deessa de l'amor. El nom en grec, Afrodita, ha originat la paraula "afrodisíac" que s'utilitza per parlar d'aquelles substàncies que exciten l'apetit sexual. 
Silvia Kanuteh Rubio
1r batx

Comentaris

Berta Dong Reixach ha dit…
Gràcies aquesta entrada que has fet podem veure la gran quantitat de paralues que provenen del grec i llatí, i les que avui en dia seguim utilitzant en el nostre vocabulari. També podem observar com es relacionen les paraules amb alguns déus.
Molt interessant!
8 de maig del 2019, a les 13:30
Unknown ha dit…
Mai m'havia parat a pensar que el mercuri rebés aquest nom per les característiques que reuneix el déu i que comperteix aquest mateix material! Ho trobo un fet molt interesant! Existeix un altre cas com aquest?
15 de desembre del 2019, a les 12:16
Lucas Torres ha dit…
Es bastant interessant el origen de les paraules que utilitzem constantment de forma quotidiana. També podem veure que encara hi ha paraules que també tenen un origen que provenen de diferents mitologies que encara no coneguem.
3 de novembre del 2022, a les 13:25
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Més informació

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

Escrita per -
Imatge
L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme.  Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort. Gal moribund També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat . Bou farnesi s.II a.C. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultu
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Més informació