MERCURI, DÉU DEL COMERÇ

Escrita per -
Mercuri és un dels deus romans de gran importància tot i no formar part del panteó romà fins el segle III abans de Crist, quan es va iniciar un procés de conciliació entre les doctrines gregues i romanes, reconeguent així a Mercuri com el deu del comerç. 

Tot i ser reconegut com el deu del comerç la cosa no acaba a aquí, sinó que també se'l reconeixia com el deu protector dels comerciants, viatjants, pastors i de tot aquell el qual la seva labor estigués relacionada amb el comerç i maneig de mercaderia. 

En quant al seu origen, Mercuri era fill de Júpiter i de la nimfa Maia. El seu naixement tingué lloc al mont Cileno i va ser criat per les estacions, a Grècia se'l coneixia com a Hermes, el missatger dels déus. 

Tot i que aquest personatge mitològic fos incorporat molt més tard respecte la resta al panteó romà, en la societat romana el dia quinze de maig de cada any esdevenia una dia festiu o de culte dedicat al deu del comerç. Aquest dia de festiu es va anomenar mercuralia. 
Per rendir-li culte, els comerciants i mercaders realitzaven una espècie de ritual en el que submergien els seus caps a la font sagrada de Mercuri, tot això ho feien amb la ferma convicció d'obtenir saviesa per tal d'assolir l'èxit, la prosperitat i l'abundància en els negocis. 

Mercuri, Artus Quellinus s.XVII

Judith Rodríguez Bares
1r Batx





















Comentaris

Bruna Villegas ha dit…
Mercuri, o Hermes en la mitologia grega, és un déu que no protagonitza gaires mites, però sí que apareix en molts. Exemples que tots coneixem son el mite de Filemó i Baucis, Perseu i Medusa, Orfeu i Eurídice... Bona feina!
1 d’abril del 2019, a les 10:37
Silvia Kanuteh Rubio ha dit…
Deixa'm afegir que es creu que els termòmetres de mercuri s'anomenen així ja que aquest element, igual que el déu, puja i baixa. En el cas que hi hagi altes temperatures, el mercuri puja i en el cas que les temperatures siguin més baixes, aquest baixa. Igual que el déu que al ser el missatger dels déus estava entre la terra, l'Inframón i l'Olimp, per tant també pujava i baixava. Bona feina!
1 d’abril del 2019, a les 10:38
Júlia Sabat ha dit…
Mercuri era reconegut com un Déu el qual quan havia de complir les seves tasques es desplaçava a una gran velocitat volant de la Terra al cel i del cel a la Terra amb l'ajut d'unes sandàlies amb ales. Per aquesta raó moltes vegades és representat amb una mena d'ales als turmells.
Bona entrada!
1 d’abril del 2019, a les 10:39
Alba Le Riera ha dit…
Mercuri també va ser molt important per la seva funció de missatger, i així també es va considerar déu protector dels missatgers.
Es desplaçava amb una gran velocitat gràcies a les sandàlies amb ales que sempre portava amb ell.
Bona feina!
1 d’abril del 2019, a les 10:41
Jana Casacuberta ha dit…
Sempre m'ha sorprès el que la gent arriba a fer per qüestions de creença o de religió, com ara els rituals que la gent fa per "mercuralia". No sabia que Mercuri tingués aquesta importància dins el món de la mitologia. Bona feina!
1 d’abril del 2019, a les 10:41
Unknown ha dit…
No havia llegit mai res relacionat amb el déu Mercuri, només sabia que era un déu i que el planeta s'anomenava així en relació a aquest, és interessant parlar d'aquests déus tant poc coneguts, molt bona entrada Judith!
1 d’abril del 2019, a les 10:43
Gabi Núñez Gómez ha dit…
Se'l coneix per la seva rapidesa i per la seva eficiència per les ales que té situades a les sandàlies que porta.
Molt interessant!
1 d’abril del 2019, a les 11:14
Fernanda Paredes ha dit…
Mercuri com anteriorment havia dit la meva companya, surt a molts mites però no en protagonitza gaires. Fou el pare de Eudoro, un dels 5 caps de l'exèrcit d'Aquil·les en la guerra de Troia. Una entrada molt interessant. Bona feina.
1 d’abril del 2019, a les 11:18
Karina Szabo ha dit…
Encara que no fos un déu incorporat des del principi, seguia sent un personatge important, ja que sense el comerç no hi hauria varietat de productes, ni es guanyarien tants diners i la societat hauria set molt més pobre culturalment. Trobo que fer un dia sagrat per aquest déu és un fet molt importat, igual que el comerç. Molt bona feina!
3 d’abril del 2019, a les 13:09
Anònim ha dit…
Mercuri no és un déu que aparegui a una gran quantitat de mites, potser una de les raons és que no va entrar al panteó romà fins al segle IIIa.C. Tot i això, era déu del comerç i tenia un dia anual que era festiu en el seu honor. Bona feina!
3 d’abril del 2019, a les 13:13
Berta Dong Reixach ha dit…
Tot i que el principi no era un déu gaire reconegut pel panteó, seguia sent important en la societat. Gràcies a ell el comerç es va poder desenvolupar, i expandir amb més rapidesa i facilitat. I com molt bé has dit, avui en dia hi ha un dia festiu, el 15 de maig en honor seu.

Molt bona feina!
7 d’abril del 2019, a les 9:43
Meryem Merimi ha dit…
M'ha semblat una entrada molt interessant! Una de les curiositats que he trobat és que En la mitologia egípcia està associat al déu Toth, que és déu de la màgia, de l'escriptura i del coneixement. Bona entrada!
5 de novembre del 2019, a les 13:05
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Més informació

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

Escrita per -
Imatge
L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme.  Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort. Gal moribund També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat . Bou farnesi s.II a.C. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultu
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Més informació