CAIXA DE PANDORA

Escrita per -

Segons la mitologia grega, Pandora va ser la primera dona a ser moldejada
a imatge i semblança dels mortals per el déu del foc, Hefest. 
                                                                
Pandora va ser ordenada a fer per Zeus, per tal de castigar als homes ja que anteriorment, Prometeu va intentar robar el foc diví per atorgar-li als humans.

Cada un dels deus de l'Olimp va proporcionar-li una qualitat, aconseguint que tingués una gran bellesa, habilitat manual i gràcia. Hermes també la va dotar d'una qualitat, va donar-li a Pandora el do de la mentida. 

Quan Pandora va acabar de ser creada, Zeus li va fer entrega d'una caixa perquè s'ho emportes amb ella a Epimeteu. A l'interior d'aquesta caixa hi havia tots els mals existents i Pandora tenia prohibit obrir-la.

Però Pandora era molt curiosa, i no va poder suportar el desig de saber que contenia aquella misteriosa caixa així que la va obrir i tots els mals es van estendre pel món i es van instal·lar a dins els humans. 


En veure l'error que acabava de cometre va tenca la caixa a l'instant però ja era massa tard, i a l'interior només hi quedava l'esperança. 


Arran d'aquest mite es va crear la famosa expressió de ''Obrir la caixa de Pandora'' que fa referencia al conjunt de problemes o mals que pot causar una determinada forma d'actuar. 

 Pandora (Jules Lefebvre)
Sevia Opoku
4t ESO

Comentaris

Judith Rodríguez ha dit…
Com molt bé ja has dit, aquest personatge femení representa la perdició de la humanitat. També cal veure la relació que té amb el mite que ens presenta la religió cristiana, amb Adam i Eva. El mite de Pandora, dóna lloc al menyspreu actual de la dona en la societat i a les atribucions negatives que li han sigut atorgades.
Molt interessant!
5 d’abril del 2019, a les 13:52
Bruna Villegas ha dit…
La caixa de Pandora és un mite que reflecteix la societat masclista, ja que la creadora dels mals que existeixen al món és una dona, Pandora. Com molt bé ha dit la meva companya Judith, també es pot comparar amb Adam i Eva, ja que aquesta inicia els pecats donant-li la poma a Adam. Afegir, també, que aquest mite és l'origen de la dita "L'esperança és l'últim que es perd". Bona feina!
5 d’abril del 2019, a les 14:22
Alba Le Riera ha dit…
Aquest mite ha servit per inspirar a diferents històries, però principalment, serveix per donar un missatge a la humanitat, de manera que així tinguem en compte els nostres actes i les conseqüències que poden suposar, abans de fer-los.
Un mite molt interessant!
5 d’abril del 2019, a les 14:29
Jana Casacuberta ha dit…
El Mite de la Caixa de Pandora és conegut mundialment ja que, com has dit, avui en dia encara hi han expressions que fan referència a aquest. Podem veure com és un mite que no defensa el feminisme ja que, Pandora, va ser creada per els homes i com un càstig per aquests, és a dir que adopta un caràcter de dona objecte. A més, també veiem com la que s'emporta la culpa de totes les desgràcies del món és Pandora, una dona, ja que és ella qui obre la caixa. Molt interessant!
8 d’abril del 2019, a les 10:52
Fernanda Paredes ha dit…
Pandora en la cultura cristiana seria Eva, però Pandora encomptes de menjar-se una poma obra una caixa, creada amb l'objectiu de que l'obrís i sortissin tots els mals cap a l'humanitat. Però deixam afegir que Pandora fou creada per motiu de vengança de Zeus cap a els humans. Per tant el causant de tots els mals es Zeus i no pas Pandora. Bona feina!
8 d’abril del 2019, a les 11:01
Gabi Núñez Gómez ha dit…
Aquest mite es pot comparar amb el mite d'Adam i Eva, i, en els 2 trobem que la "dolenta" és una dona creada per un home, que per simple curiositat, acaba canvian el món negativament.
Molt interessant!
15 d’abril del 2019, a les 17:44
Berta Dong Reixach ha dit…
Molt interessant!
En aquest mite de Pandora podem veure el masclisme, ja que ella és creada per un home i servir les necessitats de Zeus. Apart d'això també se li atribueix tota la culpa a ella, com si la dona sempre fés les coses malament i negatives.
22 d’abril del 2019, a les 10:08
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Més informació

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

Escrita per -
Imatge
L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme.  Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort. Gal moribund També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat . Bou farnesi s.II a.C. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultu
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Més informació