VERCINGETÒRIX

Escrita per -
Vercingetòrix o amb cèltic, gran cap dels guerrers, fou cap de la tribu gal·la dels Averns. Ell, era fill de Celtill i va viure cap al 80 aC fins el 46 aC a Roma, executat. De la seva vida no se'n sap gaire res ja que els documents històrics escrits sobre ell són fets per romans i no són objectius ni són con-fiables.

Juli Cèsar va organitzar la invasió de les Gàl·lies i Vercingetòrix per oposar-se a la conquesta, va federar els pobles gals i als seus caps i va liderar una resistència ferotge contra els romans invasors.
Mitjançant una tàctica de terra cremada, (que consisteix et retirar-te a una altre posició destruir el lloc on et trobaves per fer més difícil l'avenç de les tropes enemigues), va aconseguir derrotar inicialment els romans a Gregòvia al 52 (aC). Però un any després amb els romans recuperats ell es refugiar a Alèsia, on els romans van fer un setge ferotge allà va resistir fins que va haver de capitular degut generalment a la falta dels aliments. 

La informació de aquests esdeveniments es troba ampliada aquí.
                                Vercingetòrix rendint-se a Juli Cèsar 51(aC)
La seva fama bé de quan es va rendir davant Juli Cèsar on va tirar les seves armes al terra, generant una imatge molt clara de humiliació. Però és conegut sobretot pels comentaris escrits de Juli Cèsar després de la seva Victòria.

És el cap més tribal de l'època romana més conegut és un símbol fins i tot del nacionalisme francès, i això es demostra en que el personatge Astèrix de Goscinny, es va inspirar en ell.
                              Goscinny dibuixant Astèrix
Martí Grau 
1r Batx

Comentaris

Alba Le Riera ha dit…
Gràcies a la informació que s'ha conservat sobre les guerres d'aquella època, s'ha pogut esbrinar que a part dels personatges importants i famosos com Juli Cèsar, també n'hi havien amb càrrecs importants i no gaire coneguts com Vercingetòrix que van ser irrellevant com a cap dels guerrers.
Bona feina
11 de gener del 2019, a les 14:17
Judith Rodríguez ha dit…
L'autor ha eliminat aquest comentari.
21 de gener del 2019, a les 10:54
Fernanda Paredes ha dit…
Hem sembla una entrada curiosa, tot i que trobo que li falta més informació a l'entrada, però tot i així, bona feina!
23 de gener del 2019, a les 0:02
Bruna Villegas ha dit…
Vercingetòrix fou un gran guerrer del s. I a.C., però tot i així no gaire conegut. Altres personatges històrics com Juli Cèsar, Ocavi August o Marc Antoni, que també foren guerrers, van tenir molta més importància i reconeixement. Bona feina!
4 de febrer del 2019, a les 11:06
Judith Rodríguez ha dit…
Tal i com diu la meva companya Alba, es podria dir que només ha passat a la història Juli Cèsar, en canvi Vercingetòrix ha quedat eclipsat per l'anterior, i això ha fet que la majoria de gent d'avui en dia en sigui completament desconeixedora.
Molt bona feina!
4 de febrer del 2019, a les 11:12
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Més informació

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

Escrita per -
Imatge
L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme.  Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort. Gal moribund També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat . Bou farnesi s.II a.C. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultu
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Més informació