PANDORA

Pandora va ser la primera dona, com Eva ho va ser en la religió del judeocristianisme. Hefest (déu del foc) la va moldejar amb la imatge i semblança dels immortals, i va tenir l'ajuda d'Atena, deessa de la  saviesa. Zeus ordenà la seva creació per castigar en els humans, perquè Prometeu havia robat el foc diví per donar-lo als homes.


La creació de Pandora, John D. Batten

Cada déu va donar una característica diferent a Pandora, com per exemple la bellesa, la gràcia, la persuasió, i l'habilitat manual, entre d'altres. que van crear una Però Hermes, missatger dels déus i intèrpret del llenguatge diví, va posar en el seu cor la mentida i la fal·làcia. D'aquí va sorgir l'idea de fer la característica polsera  de la marca Pandora, és una polsera senzilla d'or o de plata, que li pots afegir petits abaloris, com els déus ho van fer amb Pandora. 

Segons "els Treballs i els Dies" d'Hesíode, hi havia una gerra que contenia tots els mals. Pandora al moment que la va veure la va obrir i va deixar que els mals inundessin en la Terra. Quan va aconseguir  tancar la gerra, l'únic que quedava a dins era l'esperança, així que els humans no la van rebre. D'aquest mite prové l'expressió "obrir la caixa de Pandora". Aquest mite ens explica com els grecs explicaven la primera causa  dels seus mals. Pandora, representa la perdició de la humanitat, igual que per els judeocristianisme ho va ser Eva. 

La caixa de Pandora, John William Waterhouse
D'acord amb una altre tradició, la gerra contenia tots els béns, i Zeus els lliurà a Pandora, perquè els regali a Epimeteu el dia de la seva boda, però ella la va obrir imprudentment, i tots els béns es van escapar i tornaran a l'Olimp, deixant a tots els homes entristits per tots els mals, amb l'únic consol de l'esperança.

Epimiteu era el germà de Prometeu. És un tità, de la primera generació de déus, descendents de Gea i Urà. Quan Prometeu va enganyar a Zeus i li va robar per fI el foc sagrat, estava segur de que havia d'esperar un càstig. Per això li prohibeix a Epimiteu rebre regals de Zeus, però Epimiteu al veure la bellesa de Pandora no va poder contenir. Epimiteu, llavors és el culpable de les desgràcies humanes.



Fernanda Paredes 
1r Batx

Comentaris

Judith Rodríguez ha dit…
M'ha semblat molt interessant el paral·lelisme que has remarcat sobre la polsera Pandora i la pròpia caixa de Pandora en la mitologia grega. Com molt bé ja has dit, aquest personatge femení representa la perdició de la humanitat. També cal veure la relació que té amb el mite que ens presenta la religió cristiana, amb Adam i Eva. El mite de Pandora, dóna lloc al menyspreu actual de la dona en la societat i a les atribucions negatives que li han sigut atorgades.
Molt interessant!
Alba Le Riera ha dit…
És interessant que creessin a Pandora pel simple fet de castigar als humans, és a dir que pels déus, mirat des d'aquesta perspectiva, Pandora significa el càstig per les persones, allò que els hi passarà si fan algun pecat.
Havia sentit molt a parlar d'aquest mite, i la veritat és que a cada versió hi han diferents detalls que la fan una mica més diferent, i així pots quedar-te amb la que t'agradi més.
Bona feina!
Es impresionant com mites com el de Pandora segueixen presents amb nosaltres en relació a la situació actual de la dona. També he trobat que hi ha una joieria que es diu Pandora i m'ha semblat molt curiós.
Molt interessant!
Anònim ha dit…
Tots hem sentit a parlar alguna vegada de Pandora i el seu mite! Tot i conèixer una mica la història, no sabia que va ser la primera dona, i que la va moldejar Hefest amb foc, just el principal problema del mite. Ja que Prometeu havia robat el foc diví per entregar-lo als homes, i d'aquí esdevé la història. és curiós que cada déu donés una característica diferent a Pandora, amb l'objectiu de fer-la perfecte. Bona feina!
Bruna Villegas ha dit…
És curiós com una cultura que en aquell moment era completament masclista creés un mite per explicar totes les desgràcies que actualment existeixen i, aquest mite, el protagonitzés una dona. D'aquí prové el menyspreu a la dona que encara perdura. Molt interessant!
Jana Casacuberta ha dit…
I una altra vegada, ens trobem davant d'un mite masclista. Segons aquest, és per culpa d'una dona totes les desgràcies humanes, tota la mala sort de la humanitat es redueix en una sola persona del gènere femení. Passa el mateix, doncs, que en el mite d'Adam i Eva. Molt interessant!
Fernanda Paredes ha dit…
En el mite de Pandora, podem relacionar a la religió grecoromana i la judeocristiana amb una mateixa idea. Tots els mals els comença una dona, el sexe femení i l'home és la principal víctima de les accions de la dona. Aquest fet te una apariencia masclista, però si hi pensem bé, les dues religions mostren com una dona arriba a tindre curiositat, i ganes de conèixer. Per tant aquesta curiositat mostra que les dones no som conformistes, que ens agrada el conèixer coses noves, viure-les, i sobretot no quedar-nos ala nostra zona de confort, com els homes. Però qui sap, poder qui va escriure aquests mites no n'era conscient d'aquest fet.
M'ha semblat molt interessant com has relacionat les dues diferents religions, la judeocristiana i la romana, encara que no estic d'acord amb el fet que diuen que les dones són el principi del mal. És increïble com han evolucionat tan poc en el sentit del masclisme ja que en el cas de Pandora se li atribueixen totes les desgràcies que passen al món. Bona feina!

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LES CASES ROMANES