LA CREACIÓ I L'ORIGEN DE L'HOME

Tot i haver-hi moltes versions de la mitologia grega sobre la creació i l'origen de l'home, en destaca una per la seva semblança amb el Gènesi. Els grecs creien que el ser humà, igual que les flors i les plantes silvestres, va néixer de la terra sense que ningú ho sembrés o cuidés. Les coves eren les seves cases i els boscos la seva protecció davant del temps i dels animals ferotges. A mida que passava el temps, els humans van ser domesticats pels déus i els herois. Se'ls hi va ensenyar a construir edificis, treballar la terra, cultivar els aliments i tot allò que calia per millorar les seves vides.

Però, com va passar a l'Antic Testament, la raça humana va començar a empitjorar, i els déus decebuts i furiosos, van decidir exterminar als homes enviant a la Terra una gran inundació. Només van ser perdonats Deucalió i Pirra, un matrimoni lleial segons totes les divinitats. 

Deucalió, que era el fill de Prometeu, va construir un vaixell i allà es va poder refugiar amb la seva esposa Pirra durant nou dies. Quan va baixar el nivell de l'aigua, el vaixell va quedar a la muntanya d'Otris, a Tessàlia. 

La parella va decidir preguntar a l'oracle de Temis com podien tornar a poblar la Terra i restaurar la raça humana. La resposta de l'oracle va ser un enigma que deia així: "Protegiu els vostres caps i acosteu a darrera vostre els ossos de la nostre mare". Van arribar a la conclusió del que volia dir l'oracle. "Ossos de la nostre mare" es referia a les pedres; les pedres de la mare Terra.  

Així que van recollir roques, i van començar a apilotonar-les una sobre l'altra, protegint-se perquè no els hi caiguessin a sobre. De les pedres que va col·locar Deucalió van sorgir nous homes, i de les que va col·locar Pirra, van néixer les noves dones. Així doncs, la Terra va tornar a ser poblada pels humans. 

Deucalió i Pirra, de Pieter Paul Rubens

Alba Riera

1r batx