GEGANTOMÀQUIA

Zeus, amo del poder, el va repartir entre els seus germans Posidó i Hades, els quals els van ser donats els dominis dels mars i del món subterrani. Però, aleshores, els gegants nascuts de la sang d'Urà ,van decidir escalar l'Olimp ja que estaven en desacord amb la decisió de Zeus.

Davant la presència dels gegants, les estrelles van empal·lidir i el sol va deixar de brillar. Per poder assaltar l'Olimp, els gegants van col·locar una muntanya sobre una altra, i així fins que els va ser possible arribar gairebé als peus de la casa dels déus. Per atacar van fer servir roques i troncs d'arbre incendiats. Les divinitats van marxar horroritzades pels danys que els estaven causant els gegants. Molts van marxar a Egipte, on van adoptar diverses formes fins que, va arribar el dia en que van organitzar l'oposició als gegants. Si bé era que els gegants tenien un origen diví, hi havia sols una manera d'enderrocar-los, l'assassinat hauria de ser comès per un déu i un mortal a la vegada. Sols hi havia una herba màgica que podria donar la immortalitat als gegants. Però Zeus va aconseguir-la, abans de que ho fessin els gegants, gràcies a que ni el sol ni la lluna van brillar durant un temps, per així fer que ningú més que ell tingués la llum necessària per trobar-la.

Així que els déus van començar a buscar ajuda desesperadament per poder fer front als gegants. La primera en oferir-se com a ajudant, va ser Estígia, que governava un riu subterrani. Aquesta va ser acompanyada pels seus fills: la Victòria, el Poder, i la Força. Zeus, com a mostra d'agraïment a Estígia, va fer que a partir d'aquell moment tots els juraments que es fessin per ella fossin inqüestionables. Després d'això, altres déus van oferir la seva ajuda. 

Però era imprescindible trobar un mortal per poder assassinar als gegants. L'elegit va ser Heracles, semidéu, fill de Zeus i Alcmena. Heracles, sobre el caro del seu pare va tombar a Alcinoeo, cap dels gegants, el qual va caure a la seva terra natal Flegras i, segons explica la llegenda, els gegants no podien morir a la terra que havien nascut així que que Heracles va agafar Alcinoeo i se'l va endur lluny, en un lloc on el va poder matar amb el seu garrot.

La guerra entre els déus i els gegants va prolongar-se uns dies més fins que, a la fi, la victòria va ser donada als déus i, l'Olimp, va tornar a la normalitat.

Guerra entre déus i gegants

Jana Casacuberta

1r batx