EL MATRIMONI ROMÀ

Antigament el matrimoni, concretament romà, tenia certs aspectes diferents als actuals. La finalitat del casament no era l'amor, sinó simplement tenir fills. 

Per poder-se casar necessitaven el ius connubii, és a dir, el dret al matrimoni. Havia d'estar acceptat pels pares i havien de ser ciutadans per tenir aquest dret. 

Un altre requisit important era ser fèrtils ja que la finalitat d'aquest era la maternitat. Havien de casar-se a una edat mínima de 12 anys en la noia i 14 en el noi.  

Abans de tot es feia una prèvia reunió amb els pares i amics de les respectives parelles i es deixava per escrit que hi hauria un compromís per evitar malentesos. En aquesta reunió el nuvi donava un anell a la futura esposa que es col·locava en el dit anular com actualment es fa. 

Hi havia dos tipus de matrimonis:

• Matrimonium cum manu: La dona havia d'abandonar la pròpia família i incorporar-se a la del marit.
• Matrimonium sine manu: La dona seguia sota l'autoritat del pare i podia recuperar el dot en cas de divorci.

Hi havia tres tipus de cerimònies: 

• Confarreatio: Era la més típica entre els patricis. Era una cerimònia religiosa.
• Coemptio: Era la cerimònia civil i la més feta pels que queden de la societat. 
• Usus: La parella convivia durant un any i si la convivència era correcta s'acceptava del tot el matrimoni.

Escultura del dret al matrimoni romà

EL CASAMENT (Nuptiae): 

Els romans consideraven que tenir un matrimoni era essencial, ja que així creaven una família, una cosa molt important per la societat romana, per tant, havia de ser un dia molt especial per la parella. 

La núvia agafava antigues joguines de la seva infància i les dedicava als Déus de la casa i la família. Es vestia amb una mena de túnica blanca amb sanefes i es recollia el cabell amb un reticulum luteum, que era com una reixeta, i així fins el dia del casament. 

Al matí del casament, la núvia es pentinava amb una petita llança que representava Juno. La mare de la jove la vestia amb una túnica recta blanca i sense sanefes amb un nus de llana d'Hèrcules el qual a la nit era deslligat pel marit. S'utilitzaven com uns tipus de mocadors per tapar el cap i flors. 

El nuvi anava a casa de la núvia acompanyat pels familiars. 

Durant la celebració, els déus estaven presents, segons ells, sobretot Juno ja que era la protectora del matrimoni. 

Casament romà, Óleo de Emilio Vasarri (1914)

EL DIVORCI: 

El divorci era informal. La dona abandonava la casa i s'emportava el seu dot. Desgraciadament, els fills es quedaven amb el pare i no amb la mare. 

En l'època imperial, les dones eren escasses i per tant, no era estrany que hi hagués circulació de dones, podien arribar-se a casar cada any amb un home diferent. 

L'opció de casament més arcaic, el usus, feia que hi hagués un divorci immediat si la dona passava més de tres nits fora de casa. 

Això demostra un cop més en la història, que la dona era utilitzada com a objecte i propietat. 

LA INFIDELITAT AL MATRIMONI ROMÀ: 

L'emperador August va intentar reprimir la infidelitat ja que era un delicte marcat per la llei, però no ho va aconseguir ja que era molt freqüent. 

En aquell temps, com era d'esperar, en el cas de l'home infidel es considerava un delicte menor, mentre que en el cas de la dona infidel es considerava un delicte greu. 

L'home podia matar, si volia, la dona infidel i l'amant, o quedar-se amb els seus béns. El càstig que imposava la llei també era la mort. S'exiliava l'adultera amb plom desfet en el coll. 

Infidelitat dona romana (Casa de la Farmesina Museu Nacional Romà)

Com podem veure, la dona ha estat molt menyspreada al llarg de la història i ha estat castigada injustament comparat amb l'home. 

Júlia Sabat
1r Batx