LA POMA DE LA DISCÒRDIA

La poma de la discòrdia, de Jordaens

Explica la llegenda que quan Peleu, el pare d'Aquil·les, i Tetis, la deessa del mar, es van casar, van enviar invitacions de la festa per tots els déus, però com que no volien cap mena de conflicte en un dia tan especial, van decidir que el millor seria no convidar a Eris, la deessa de la Discòrdia.

Eris es va enfadar tant que va aparèixer en el banquet de boda de totes maneres. Furiosa es va dirigir a la taula on hi havia totes les deesses més belles: Hera, Atena i Afrodita i hi va tirar una poma immensa amb una inscripció que deia: "Per a la més bella".

El judici de Paris, de P.P. Rubens

Hera va dir que devia ser per ella, però, al moment, Atena i Afrodita també van reclamar la poma i van posar a Zeus com a àrbitre. Zeus, no volia decantar-se per cap de les deesses ja que sabia que almenys dues d'elles acabarien fent reclamacions per la seva intervenció o el que és pitjor, enemistades envers ell. Així doncs, va decidir treure's el problema de sobre. No se li va acudir res millor que enviar el déu missatger Hermes (Mercuri), en busca de Paris (el príncep de Troia) amb l'encàrrec del judici que se li demanava. Va localitzar el príncep-pastor i li va mostrar la poma de la que hauria de fer entrega a la deessa que considerava més bella. Precisament per això, Zeus havia escollit a Paris: per haver viscut allunyat i separat del mon de les passions humanes. Així, s'esperava d'ell que el seu judici fos absolutament imparcial.

Cada una de les tres deesses van fer una desfilada davant d'ell cobrint-lo de promeses.

"Prometo donar-te poder i riqueses si m'esculls, seràs emperador de tot Àsia." va dir Hera.

"Si dius que jo sóc la més preciosa, t'atorgaré glòria en les guerres, gran intel·ligència i saviesa." li va prometre Atena.

Però la sensual Afrodita, que era de les més astutes, li va dir: "Et donaré l'amor de la dona que consideris per tu com la dona més preciosa."

Afrodita va obtenir la poma d'or i des d'aquell moment va esdevenir la més bella de totes les deesses, però d'aquí en endavant Hera i Atena van esdevenir les seves pitjors enemigues.

La decisió de Paris va comportar greus conseqüències per al seu poble, ja que la bella dona la qual Afrodita va fer créixer l'amor en el pit de Paris, era Helena, l'esposa del rei d'Esparta: Menelau. En ocasió del pas de Paris per les terres d'aquest rei, i després d'haver estat una nit en el seu palau, Paris va raptar a la bella Helena i se la va emportar a Troia. L'amor per Helena donaria lloc a la guerra més gran vista des d'aquells temps.

Això va fer enfurismar  Menelau. Aquest va convocar als reis aqueus com ara: Agamèmnon, el seu germà, que va ser nombrat comandant en cap; Odisseu, que, inspirat per Atenea, va ser el que va idear el cavall de fusta amb el que l'expedició aquea va poder, i per fi, ocupar Troia; i Aquil·les, entre molts altres va anar a recuperar Helena, o, si fos necessari, lluitar per ella a Troia, fet que glosa Homer a la Ilíada.

L'escena de la poma prohibida

D'aquest mite, o per els cristians, de l'episodi d'Adam i Eva i la poma prohibida, n'ha nascut l'expressió "Ets la poma de la discòrdia". Aquesta expressió vol fer referència a aquell que causa, intencionadament, disputes o baralles dins d'un grup. D'altra banda, els xinesos atribueixen a la poma una concepció totalment diferent. A Xina associen la poma amb la pau i a Noruega representa la immortalitat. Segons la religió cristiana, com la majoria de nosaltres sabem, la poma simbolitza el pecat i el coneixement ja que Adam va tastar la poma prohibida de l'arbre del coneixement.

Helena Osset
1r Batx