ORÍGEN MÍTIC DE LA CIUTAT DE ROMA
La fundació de Roma es situa entre el mite i la llegenda. Els romans creien que els déus havien tramat un seguit d'esdeveniments que havien culminat amb la fundació de la ciutat. Tant és així que, segons la tradició, Roma va ser fundada per Ròmul, germà bessó de Rem.
Al final de la guerra de Troia, Enees, fill de la deessa Venus i el mortal Anquises, surt del conflicte victoriós i es dirigeix a la Península itàlica instal·lant-se en un petit poble on coneix Lavínia, filla del rei Llatí, amb qui es casarà. Tanmateix, fundarà la ciutat de Lavinium en honor a ella.
Juntament amb Enees va arribar Ascani, fill que havia tingut amb la seva primera dona que després es digué Iulus. Aquest fundà la ciutat d'Alba i donà lloc a la dinastia Albana. Un dels reis d'aquesta va ser Procas que va tenir dos fills: Númitor i Amuli. Com que el primer era primogènit va ocupar el tron del seu pare. No obstant això, mort d'enveja, el seu germà el va matar i també va matar a tots els altres fills deixant viva a la única filla: Rea Sílvia malgrat que per tal que no pogués tenir fills la va fer vestal i amb el vot de virginitat perpètua la va privar de l'esperança de ser mare.
Malgrat això, Rea Sílvia es va quedar embarassada del déu Mart i va tenir bessons: Ròmul i Rem. En adonar-se'n, Amuli, va empresonar a la noia i va ordenar abandonar els dos infants al riu Tíber. L'atzar o el destí va salvar la vida dels nens ja que el riu es va desbordar i van haver d'abandonar el cistell amb els nadons a l'aigua més calmada d'un toll. D'aquesta manera, el cistell es va quedar a la vora de la riba i va ser trobat per una lloba, que va salvar als nadons i els va alletar fins que un pastor els portà a casa seva on els va lliurar a la seva dona Larència perquè els criés.
Quan es van fer grans, van decidir fundar una ciutat juntament amb aquells que els havien seguit contra Amuli precisament al peu del Palatí, on havien estat abandonats i alimentats.
Per decidir quin dels dos seria el rei, van consultar als auspicis i, els déus van manifestar que havia de ser Ròmul. Aquest va marcar amb una arada la línia que havien de seguir les muralles però Rem va saltar el solc que havia fet amb l'arada per insultar al seu germà i aquest el va matar clavant-li un cop al cap. Ple de ràbia, el va increpar amb aquestes paraules: "Així acabarà, a partir d'ara, tothom que salti les meves muralles".
Finalment, després de governar uns quants anys als romans i als sabins, Ròmul va desaparèixer en mig d'una tempesta, va ser convertit en déu i se li va retre culte amb el nom de Quirí.
Això ens ho mostra clarament Tit Livi en la seva obra Ad urbe condita on explica i narra el naixement i els primers anys del fundador.
Comentaris