L'ORIGEN DE BÀRCINO, L'ACTUAL BARCELONA
Amb el nom complet de Colonia Iulia Augusta Paterna Fauentia Barcino, Bàrcino va ser una colònia romana que, tot i que no tingués gaire importància dintre del món romà com tenia Tàrraco, va tenir una gran importància perquè s'hi construís tot el que seria l'actual Barcelona. Es va fundar el segle 14 a.C., una època de reformes romanes en la zona nord-est de la Península Ibèrica. El fundador de Bàrcino fou l'emperador August, persona a qui podem relacionar amb el nom complet de la ciutat.
L'ORIGEN DE BÀRCINO: UN MITE?
Eren moltes les llegendes romanes que atribuïen la fundació de Bàrcino a Hèrcules després de que aquest anés a parar al territori barceloní en guanyar al gegant Gerió per entregar un ramat al rei Euristeu. Realment, però, la persona a qui hem d'atribuir únicament a l'establiment romà a Barcelona és l'emperador August.
Estàtua dedicada a Hèrcules, situada a la Plaça de Catalunya de Barcelona |
La ciutat es va alçar damunt d'un petit turó anomenat Tàber, enmig d'una zona fèrtil entre els rius Besòs i Llobregat, la serra de Collserola i, evidentment, el mar.
El vi, els cereals, la pesca, els minerals i d'altres recursos agrícoles i naturals van ajudar a ser importants motors econòmics pels nous habitants del territori. Gràcies als minerals extrets de les mines de Gavà i el gres provinent de la zona de Montjuïc van fer que la gran majoria d'edificis de Bàrcino fossin d'aquests materials.
L'ESTRUCTURA DE LA COLÒNIA
Bàrcino, en un principi, no ocupava més de deu hectàrees i era envoltada per unes muralles amb torres i quatre portes. Precisament aquestes muralles són la principal referència i resta del que era Barcelona fa dos mil anys.
El recinte era rectangular i hi havia dos carrers principals: un que anava de Collserola fins al mar, i un altre que anava del riu Besòs i el riu Llobregat i viceversa, s'anomenaven Decmanus Maximus i Cardo Maximus, respectivament. Només hi havia dos edificis que destacaven sobre la ciutat: un temple i un fòrum.
El Temple d'August de Bàrcino
Va ser un temple romà de culte imperial dedicat a August, el fundador de la colònia de Bàrcino, situat al cim del Tàber. El seu ús, històricament parlant, va ser tan pobre que mica en mica es va anar enderrocant fins a quedar gairebé destruït. El segle XIX, però, se'n van trobar tres columnes quan s'hi estava construïnt un edifici i al cap d'un temps una quarta. Aquestes columnes són els elements del temple més destacats que es conserven actualment.
El fòrum de Bàrcino
Se situava a la confluència entre els dos carrers principals que hem anomenat anteriorment, i ocupava un espai relativament gran que inclouria llocs tan importants de l'actualitat com el Palau de la Generalitat de Catalunya i carrers del centre històric. Al fòrum o plaça pública, hi podíem trobar edificis religiosos o institucions polítiques importants i el temple que hem explicat anteriorment.
Si voleu ampliar la informació sobre la construcció de la ciutat i fer-hi un "passeig virtual" en aquest vídeo ho trobareu:
El Temple d'August de Bàrcino
Va ser un temple romà de culte imperial dedicat a August, el fundador de la colònia de Bàrcino, situat al cim del Tàber. El seu ús, històricament parlant, va ser tan pobre que mica en mica es va anar enderrocant fins a quedar gairebé destruït. El segle XIX, però, se'n van trobar tres columnes quan s'hi estava construïnt un edifici i al cap d'un temps una quarta. Aquestes columnes són els elements del temple més destacats que es conserven actualment.
Les tres columnes descobertes del segle XIX, exposades al Museu d'Història de Barcelona |
Se situava a la confluència entre els dos carrers principals que hem anomenat anteriorment, i ocupava un espai relativament gran que inclouria llocs tan importants de l'actualitat com el Palau de la Generalitat de Catalunya i carrers del centre històric. Al fòrum o plaça pública, hi podíem trobar edificis religiosos o institucions polítiques importants i el temple que hem explicat anteriorment.
Reconstrucció en tres dimensions del fòrum i el temple romà de Bàrcino |
Ferran Gil
4t ESO
Comentaris