HADES: EL DÉU DE LA MORT
En la mitologia grega, el món dels morts era l'Hades, on anaven les ànimes dels difunts i també lloc de residència del déu de la mort . En la mitologia romana es relacionava l'Avern (un cràter ubicat a prop de Cumes, sud d'Itàlia) amb tot el món dels morts.
El nom d'Hades deriva de l'estança d'un mort o l'invisible. Era fill de Cronos (déu del temps) i Rea. Germà de Posidó, Zeus, Hera, Hèstia i Demèter. Com també els va passar als seus germans va ser devorat pel seu pare, Cronos, i va ser alliberat pel seu germà Zeus.
Durant la guerra dels Titans va lluitar amb els seus germans i els ciclops li van donar un casc que el feia invisible. En acabar la guerra els germans es van sortejar la sobirania i a Hades li va tocar l'inframón.
Abans de l'entrada a l'Hades hi havia l'Om dels Falsos Somnis d'on penjaven falsos somnis sota cada fulla: la por, la fam, l'angoixa o la vellesa. Juntament amb ells hi habitaven els plaers perversos.
Hades era un amo despiatat que no permetia la tornada a la terra de cap dels seus súbdits. Comptava amb l'ajut de tot de dimonis i genis tals com Caront, el barquer i tenia al seu costat a Persèfone, no menys cruel.
Segons la mitologia, les ànimes difuntes esperaven a la vora de la llacuna Estígia, on el ja mencionat Caront, les recollís i les portava a l'altre costat. Aquells que no havien estat enterrats amb dues monedes a la boca estaven condemnats a quedar-se a la vora eternament.
Una vegada a la vora, vigilant les portes de l'Hades s'hi trobava el Ca Cèrber, un gos infernal de tres caps que no deixava entrar vius ni escapar morts. Més enllà de les portes de l'infern s'hi trobava el Camp dels Asfódels, on vagaven les ombres dels morts i on s'hi trobaven els esperits menors. Allà s'hi trobava el riu Lete de l'oblit i el Mnemosini de la memòria. Més enllà es trobava la Plana del Judici o a vegades un pati interior al Palau d'Hades on es trobaven els tres jutges infernals. Un cop jutjades les ànimes eren enviades al Tàrtar si eren malvades i als Camps Elisis si eren virtuoses, o bé tornaven al Camp dels Asfódels si no eren ni una cosa ni l'altra.
Més enllà de la Plana de Judici, es trobava el Palau d'Hades, on vivia amb la seva dona abans mencionada, Persèfone.
El rapte de Persèfone Gian Lorenzo Bernini (1621-1622)
Angie Pérez
4t ESO
Comentaris
M'ha sorprès molt la forma en què es creia que els humans eren salvats o condemnats a l'infern. De fet, l'arma d'Hades era un ceptre de dues puntes que utilitzava per destroçar tot el que se li creuava pel seu cami que no era del seu gust.
Bona feina!