AQÜEDUCTES

Escrita per -
Com s'ho feien els romans per portar aigua a les ciutats?

Portar l'aigua a diferents llocs era un problema, però des de l'antiguitat van saber solucionar-ho. Els grecs van inventar els pous, les cisternes i les fonts. Els romans volien transportar l'aigua, llavors van inventar els aqüeductes.

Què són els aqüeductes?

La paraula "aqüeducte" prové dels mots llatins: aquae ductus. Els aqüeductes eren uns canals coberts fets de pedra, per on passava l'aigua gràcies a un petit pendent. Els aqüeductes podien estar soterrats o no. Hi havia una filera d'arcs sobre els quals hi havia el canal on passava l'aigua. 
L'aqüeducte solia partir duna cisterna que recollia l'aigua de la font, llavors anava cap el canal de l'aqüeducte. 

 Hi ha dos tipus d'arcs que amb els que es podien fer els aqüeductes:
Arcs d'aqüeductes
Els romans van construir els aqüeductes amb arcades donant-los el seu aspecte més característic i per poder mantenir un pendent regular de la canalització per on corria l'aigua i superar els obstacles del terreny, els enginyers idearen la construcció d'arcs, murs de sosteniment i de canalitzacions excavades a la roca i d'aquesta manera l'aigua no podia quedar embassada ni circular amb massa força i amb la tranquil·litat l'aigua podia arribar a la ciutat.

Aqua Marcia

Avui dia, és un dels canals més importants de Roma. Va ser un dels primers que es va construir, construït de l'any 144 a. C. El seu recorregut total era d'uns 90 km.
Aqua Marcia
Aqüeducte de les Ferreres

 A catalunya tenim un aqüeducte anomenat aqüeducte de les Ferreres. Està situat a la ciutat de Tarragona. Una de les ciutats on hi ha més història dels romans. Es va construir als finals del segle I a.C, però l'autor és desconegut. El pont té una llargada de 217m i d'alçada 27m.

Aqüeducte de les ferreres, Tarragona
r



Martina Vilar
4t ESO

Comentaris

Anònim ha dit…
Tots aquests aqüeductes que ens acabes d'explicar van ser molt útils per evolucionar fins els nostres dies quan ens referim a pantans o embassaments. Llegint articles com el teu, ens demostren que dels romans n'hem heretat tantes coses útils, que els podríem considerar els precursors de l'era moderna
19 de gener del 2017, a les 10:44
Eva Bujons Cudinach ha dit…
Entrada especialment interessant perquè segons la meva opinió penso que era difícil fer arribar aigua a tots els punts de la ciutat. Sabia de l'existència dels aqüeductes però no sabia algunes de les llargàries i altures que has esmentat. El que sí que sabia és que com que molts rius s'assecaven duran els mesos especialment d'estiu, construïen embassaments per retenir l'aigua. He buscat una mica d'informació per posar-vos un exemple d'un d'aquest i he trobat que en podem trobar un a Mèrida.
22 de gener del 2017, a les 11:44
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Més informació

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

Escrita per -
Imatge
L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme.  Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort. Gal moribund També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat . Bou farnesi s.II a.C. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultu
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Més informació