ARACNE I PAL·LAS ATENEA

Escrita per -
Aracne, filla d'Idmon de Colofó, vivia a Lídia. Ella tenia molt d'art i talent per teixir, ja que feia uns bordats extraordinaris. La manera com els feia i la seva gràcia realitzant-los era diferent a la resta, per aquest motiu inclús les nimfes del bosc acudien a contemplar els seus treballs. Tothom hauria dit que Pal·las li ho havia ensenyat, també se l'anomena Atena. Pal·las tenia un nivell insuperable segons tota la gent.  

Decoració de la Sala del Col·legi
 del Palau Ducal de Venècia
Aracne va canviar per complet a causa de la seva fama, tant que es va convertir en una persona arrogant. Va arribar a dir que ella era millor que Pal·las Atenea, la deessa de la saviesa i les filadores. La situació es va desmadrar el dia en què Aracne va oferir a Atenea a fer una competició per tal de comprovar quina de les dues era la millor filadora.


Atena la va escoltar i ho va acceptar. Es va disfressar de dona per no provocar sospites i li va dir suaument: -Accepta els consells d'aquesta anciana, tu pots aconseguir la glòria amb el teu ofici però mai podràs eclipsar una deessa immortal, com Atena. Llavors, Atena es va treure la disfressa d'anciana, va seure al seu costat i va començar a teixir. Durant hores i hores van esta treballant demostrant tot el seu talent. 

Atena va fer un magnífic treball, però no va poder competir amb el brodat meravellós d'Aracne. La deessa, enfonsada va destrossar en mil trossos el treball de la seva competidora i no va poder suportar aquesta humiliació, per això va intentar penjar-se.

Atena va apiadar-se de la jove i la va salvar de la mort. Després l'hi va dedicar unes paraules: -Ets una desgraciada! No moriràs, però a partir d'ara, la teva vida penjarà sempre d'un fil!

Aracne, va ser convertida en aranya i això podria cosir durant tota la vida i de generació en generació.

''Las Hilanderas'' de Velázquez. Representa l'escena
 del duel entre Minerva i Aracne

Edu3.cat

'Vídeo que ens mostra l'història de "Las Hilanderas''

 Natàlia Bansell
4t ESO

Comentaris

Unknown ha dit…
Pobra Aracne, quina culpa en tenia de filar més bé que Atena? Moltes vegades hem pogut observar com els déus i deesses castigaven a persones sense tenir la raó, només pel fet de tenir el poder. Per bona o per mala sort, Aracne va poder dedicar-se a filar encara que no fossin bordats normals.
2 de gener del 2018, a les 16:47
Unknown ha dit…
Els humans dels mites sembla que mai aprenguin a o desafiar els déus, ja que sempre acaben malparats. Tot i així,comparteixo la meva opinió amb la Marta, els déus només castigaven com una mostra de poder, i de com no et pots enfrontar a ells. Bona entrada!
2 de febrer del 2018, a les 13:02
Bruna Villegas ha dit…
La gelosia pot arribar a ser molt dolenta, i aquest mite n'és un clar exemple. Atena no pot aguantar l'arrogància i el talent d'Aracne i per aquest motiu la castiga vivint la resta dels seus dies amb cos d'aranya. L'entrada està molt ben explicada, bona feina!
19 d’octubre del 2018, a les 14:20
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Més informació

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

Escrita per -
Imatge
L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme.  Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort. Gal moribund També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat . Bou farnesi s.II a.C. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultu
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Més informació