MONSTRES I ÉSSERS MITOLÒGICS
A la mitologia grega s'han explicat varis mites sobre éssers i monstres que no sabem gaire res d'ells. Éssers sovint, amb una part d'animal i la part d'un altre. Aquí en tenim uns quants:
El CENTAURE, ésser mig humà mig cavall. S'alimentaven de carn crua, d'altres animals i representava el símbol de la natura més salvatge. Aquest ésser va sorgir a partir de la unió d'un núvol que va enviar-li Zeus, amb la forma de la deessa Era, i un núvol.
El CÈRBER, és un gos amb tres caps que era l'encarregat de guardar les portes del regne d'Hades. La seva cua era la d'una serp.
El CÈRBER, és un gos amb tres caps que era l'encarregat de guardar les portes del regne d'Hades. La seva cua era la d'una serp.
L'ESFINX, era un monstre que tenia el seu origen a Egipte. Tenia la cara d'una dona, les ales d'una àguila i el cos d'un lleó. Ella, feia desxifrar als vistgers un enigma, i si no el resolien bé, l'esfinx se'ls menjava. Fins que li van resoldre i es va suïcidar.
La GORGONA, una de les més famoses era anomenada Medusa. Un ésser amb urpes, una llengua llarga i unes dents punxegudes amb una cabellera de serps, possiblement, el tret més característic. Medusa era un ésser femení, i la seva mirada convertia en pedra. Perseu, va aconseguir matar a Medusa.
El GRIU, era un ésser amb cos de lleó, ales, i un cap d'àliga. Es tractava del rei de la terra i també del cel. Era un animal perillós, tot i que Apol·lo, va aconseguir domesticar-ne algun.
La HARPIES eren uns éssers horribles, un au amb cap de dona, o també podia tractar-se d'una dona alada. Aquests monstres vivien a les illes del mar Egeu i raptaven les ànimes dels morts i també infants vius. Les seves urpes eren el més perillós.
El MINOTAURE, un humà amb el cap d'un toro, fill de Pasífae i d'un toro. Va ser tancat al Laberint de Creta des que va néixer gairebé.
PEGÀS, era un cavall amb ales, que va néixer de la sang de la mateixa: Medusa. Pegàs, es va convertir en un dels cavalls de Zeus. 
La QUIMERA, tenia tres caps ben diferents, un de cabra, un de lleó i un de serp al final de la seva cua. Aquest monstre es menjava el bestiar i també la població. També treia foc per la boca.
Les SIRENES, famoses per aparèixer a l'Odissea, eren divinitats amb meitat del seu cos humà, i meitat del seu cos peix. Les sirenes, tenien una bellesa anormal i cantaven amb una veu tant encisadora que encantava als mariners que passaven, fins que el seu vaixell xocava contra les roques de la costa.
Aina Serra
1r Batx
Comentaris