EL VESTIT DELS ROMANS

A Roma, els vestits masculins i femenins eren semblants.

Indumentària femenina

La dona primer de tot es posava la túnica, la qual estava formada per dues peces de llana (una per passar-hi el cap i dos per als braços) i lligada a la cintura amb un cinturó. La túnica solia arribar fins als talons. Per fer un sostenidor, s'estrenyia el pit sobre la túnica amb una mena de cordó.

Sobre la túnica es posava la stola, que era igual a la toga dels homes. Es portava un cop després casada. Era un vestit llarg fins als peus, solia ser més luxós i sovint era de colors variats. La stola se cenyia sota el pit o a la cintura.

Quan es sortia de casa, sobre la stola la dona es posava palla (mantell que cobria les espatlles i arribava fins a la cintura). 

Pel que fa a la roba interior, les dones solies aixecar-se els pits amb una asia pectoralis.

Escultura silueta femenina d'època imperial.
S'aprecia molt bé la túnica, a sota, i la stola a sobre,
just per sota el pit.

El pentinat

Les dones es pentinaven amb clenxa i es recollien els cabells en un monyo. A l'Alt Imperi va canviar la manera de pentinar-se: es va conservar el monyo però es van deixar al front un floc de cabells fent un rivet; més tard les dones es van posar al cap una enorme estructura de rínxols sostinguts amb agulletes o amb una diadema. 

Per fer els pentinats les dones necessitaven l'ajuda d'una serventa ornatrix, que les pentinava, les depilava i les vestia. La serventa era maltractada si el resultat final no li agradava a la mestressa.

Escultura del segle I dC.
Pentinat característic de l'època flàvia.

Les sabates

Calçaven especialment el sandalium, una mena de sabatilla sense taló. A casa portaven soccus, que els cobria tot el peu. 

Les joies 

Portaven moltes joies, imitant les dones etrusques. Els agradaven les pedres precioses i, sobretot, les perles. També portaven diademes, arracades, collarets, penjolls i braçalets, als braços i a les cames.

Cosmètics i ungüents:

Dones de totes les classes consumien cosmètics per a les galtes, les celles i el contorn d'ulls. Es guardaven en petits flascons, eren productes d'importació i costaven molt cars al tresor públic.

El vestit masculí 

La primera peça de roba que es posava l'home era la túnica. Era igual que la de la dona però una mica més estreta i curta, ja que només arribava fins a mitja cama. Quan era a casa o per treballar al camp, l'home només portava una túnica sobre un subligaculum (una mena de calçotets). 

Hi havia dos tipus de especials de túnica: 

• La túnica lati clavo, que tenia dues tires de porpra verticals, amples per als senadors i estretes per als cavallers. 

• La túnica palmata, brodada, només per a ocasions excepcionals. 

Hi havia diferents tipus de toga: 

• la toga praetexta: tenia una tira de porpra cosida i la portaven els nens fins a l'edat de setze anys i els magistrats amb motiu de cerimònies oficials. 

• La toga picta o palmata: era una toga de porpra brodada amb or per al general vencedor que havia obtingut els honors del triomf.

Escultura romana d'un magistrat
amb toga.

El calçat 

Duien generalment unes botes blanques, els calcei. Els senadors d'alta magistratura portaven calcei patricii, de cuir vermell, mentre que els senadors de menys rang portaven els calcei sanatorii, de cuir negre. Els homes també podien portar soleae (sandàlies) o crepidae, semblants a les sandàlies actuals. 

El pentinat

Duien els cabells curts; els més elegants es feien fer rínxols pel barber, que també els retallava la barba, els podia tenyir els cabells i depilar-los les cames. 

Els esclaus afranquits duien el pileus, una gorra cònica de feltre, que simbolitzava el seu nou estatus de persona lliure, i per viatjar els homes solien cobrir-se el cap amb el cuculus, una mena de caputxa molt gran.

Lioba Sallés

4t ESO