PROMETEU I PANDORA
Segurament ja haureu sentit moltes coses sobre la mitologia grega i romana, així que, he estat buscant un mite que no n'hagués sentit tant a parlar. En aquest cas, parlaré sobre el mite de Prometeu i Pandora, que forma part de la mitologia grega.
Prometeu és una de les divinitats de la mitologia grega. Traduït el seu nom significa "previsió" o "prospecció". Han fet moltes versions del seu mite, en algunes apareix com a un tità i en altres com a fill d'un tità. Prometeu té un vincle amb l'aparició dels sacrificis als déus, el control que tenen els homes sobre el foc i per últim l'aparició de la dona.
Prometeu encadenat mentre una àguila
li menja el fetge.
Prometeu li va lliurar el poder del foc als homes i aquesta acció no va agradar gaire a Zeus, tenint en compte que els homes es podrien comparar amb els déus, de manera que, per venjar-se, va avisar a Vulcà i li va demanar que creés a la dona. Va pensar que si creava una dona li serviria com a càstig a Prometeu, ja que no podia viure ni amb ella ni sense ella.
Vulcà va agafar un troç de greda i va donar-li la forma de dona. Venus li va donar la bellesa, Atena li concedí la saviesa i l'habilitat. Mercuri va contribuir donant-li l'engany ràpid i la paraula fàcil. Finalment, li van cobrir el pit i els braços amb joieries i li van donar el nom de Pandora, que significa "tots els dons" .
Pandora, pintada per Jules Joseph Lefevbre
El mite sobre Prometeu i Pandora diu que Prometeu és conegut com el benefactor de la humanitat en l'àmbit de la mitologia grega. Els seus pares eren el tità Jàpet i de l'oceànide Clímene. Es diu que Prometeu és qui va fer el primer sacrifici per un tracte entre els déus i els homes. Aquest sacrifici tractava en que Prometeu matava un bou i el repartia en dos parts diferents.
Una de les parts està composta per la carn i les entranyes i en l'altre els ossos i el greix. Seguidament, va permetre que Zeus elegís un dels dos munts i es va quedar amb el que estava format pels ossos i el greix. A partir d'aquest moment va quedar establit el sacrifici. Finalment, els homes celebraven un gran banquet amb amb la seva carn al mateix temps que cremen els ossos i el greix pels déus.
Zeus es va enfadar molt, així que va privar els homes del foc i va fer que patissin fred i gana. Prometeu, va robar el foc i el va guardar en una canya per donar-lis als homes. Per aquesta raó la ira de Zeus anava incrementant, de manera que va ordenar a Vulcà que construís la primera dona, imitant les deesses. Cada un dels deus li va concedir una cosa, i així es va crear la primera dona, Pandora. En grec significa pan "tot" i dóron "regal", ja que era considerada un regal dels déus.
La creació de Pandora
Zeus li va oferir a Epimeteu, el germà de Prometeu, la ma de Pandora i aquest va acceptar. Tot i això Prometeu li va dir que no es fiés de la paraula de Zeus. es van casar i un dia que Pandora estava a casa del seu estimat es va trobar una capsa. La seva curiositat va fer que l'obrís i en aquell precís moment tots els mals que va tancar Prometeu allà van sortir. Aquesta va intentar tancar-la, però era massa tard ja que únicament hi quedava l'esperança. Per aquest motiu es diu que " l'esperança és l'última cosa que es perd".
Prometeu va ser encadenat al mont Caucas i estava condemnat a estar encadenat allà de per vida mentre cada dia venia una àguila i li menjava una mica el fetge. Anys després, Vulcà va matar l'àguila amb les seves fletxes i va salvar Prometeu. Zeus no ho va impedir, ja que va pensar que va ser una gran acció per part del seu fill.
Power Point de Carmela Prieto Cal
Per últim volia proposar una pregunta:
Realment creieu que l'esperança és l'última cosa que es perd, segons ens explica el mite?
Paula Campelo
4t ESO
Comentaris
Mai havia sentit a parlar d'aquest mite, i m'ha agradat bastant, ja que no tenía ni idea de la relacio entre el mite i la famosa frase de que l'esperança es l'últim que es perd.
Molt bona entrada!
Jo havia escoltat una mica sobre aquest mite és molt interessant,i Prometeu és un heroi cultural i està relacionat amb tres esdeveniments mítics:l'aparició dels sacrificis als déus, el control del foc i l'aparicó de la dona gràcies a l'home.
bona entrada:)!
Jo com altres companys també havia escoltat aquest mite, és el que té tenir germans grans que estudien llatí...
Estic totalment d'acord amb la Laia, "representa" que la dona ha estat creat per l'home. Això fa que la dona sigui vista, o és el que "diu" el tòpic, sigui inferior.
Respecte el comentari del Brian i la pregunta de la Montse, crec que els déus devien sentir-se superiors, però no afirmo res.
Bona entrada Paula!