AMFITEATRES ROMANS

La major part dels edificis públics que tenien com a objectiu el lleure, és a dir, els teatres, els amfiteatres, els circs i les termes, els construïen les persones més riques de les ciutats, que pertanyien a l’ordo decurionum. Aconseguien tenir content al poble i a més, aconseguien prestigi i molta popularitat amb les seves actuacions.

La ciutat, a partir de diverses estàtues, inscripcions o bé amb un càrrec important agraïa tot el que feien amb aquests tipus d’honors. A més, els espectacles o d’altres jocs públics que es feien, els pagaven els rics. A Roma, els benefactors públics més importants eren els edils en temps de la República i l’emperador en el de l’Imperi. La política de panem et circenses va ser una de les més característiques en l’absolutisme de l’Imperi acceptada per la plebs a canvi de distribuir a tot arreu blat, diners i distraccions.

L'amfiteatre per excel·lència és el Colisseu de Roma:

Un amfiteatre és una gran edifici públic de la civilització romana. Normalment aquests amfiteatres es troben formats per una planta oval amb terra de sorra envoltada per graderies. Els primers es trobaven fets de fusta, tot i que més tard van passar a construir-se amb pedra. El primer amfiteatre va ser construït amb pedra i va ser el d’August, l’any 30 a. C., abans que sigués emperador.

Els amfiteatres s’utilitzaven per realitzar espectacles, jocs, lluita entre gladiadors (munera) i lluita d’animals (venationes). Eren edificis de forma circular o bé ovalada, que es diferenciava de la forma semicircular del teatre. La cavea dels amfiteatres es dividia en quatre zones: la part inferior pels senadors i les persones amb funcions importants que s’encarregaven de l’administració romana, la zona mitjana per la plebs i la superior per a les dones i els que no tenien molts drets.

Amfiteatre d'Itàlica

L’Amfiteatre d'Itàlica va ser construït en l’època de l’emperador Adrià, entre els anys 117-138 i va ser un dels més grans de tot l’Imperi Romà. Es va construït al nord d’Itàlica, situada a l’actual municipi Santiponce, a Sevilla. És un amfiteatre per a 25.000 espectadors, i té unes mesures de 156 x 134 metres.

A més, es trobava format per tres nivells de graderies. Sota el nivell del terra de fusta, hi havia una zona per als diferents espectacles de gladiadors i els de les lluites contra els animals. La cavea es trobava dividida en tres seccions: la ima, la part del mig i la summa cavea, separada per uns passadissos. La ima es trobava reservada per a la classe dirigent, la segona, destinada a la població més humil i la summa cavea, es trobava reservada pels nens i les dones.

Amfiteatre de Segòbriga

L’Amfiteatre de Segòbriga va ser construït en la ciutat romana de Segòbriga entre el segle I i II d. C en temps que la ciutat va formar part de la província d'Hispània Citerior Tarraconensis. Les seves restes es troben situades a Saelices, a la província de Conca. Es caracteritzava per ser l’edifici més gran de tots els que es van construir en aquesta ciutat. En l’amfiteatre es realitzaven lluites entre gladiadors, entre animals ferotges o entre els homes i els propis animals.

Actualment, la conservació en la que es troba és molt bona, sobretot pels materials que van utilitzar per embellir-lo. Es caracteritza per tenir una capacitat de 5.5000 espectadors, té una forma el·líptica irregular i la seva longitud era de 75 metres de llarg juntament amb una part de sorra de 40 x 34 metres.

Planta d'un amfiteatre

Elena Martínez

UAB