VENI, VIDI, VICI - ALIZÉE

Escrita per -
Segurament l'expressió llatina veni, vidi, vici (vaig anar, vaig veure, vaig vèncer) ja us deu sonar a tots d'haver-la llegit en aquest bloc. Però això és diferent, en aquesta entrada no us parlo de les paraules ni del llatí, sinó d'una cançó amb aquest títol.




Veni, vidi, vici és una cançó de la cantant francesa Alizée.
El 21 de novembre del 2000 va ser llençat al mercat el seu primer àlbum de música "Gurmandises" (Llaminadures), quan ella tenia 16 anys. Al 2001 va tenir un èxit enorme, amb unes 700.000 còpies vengudes i va arribar a ser número u a Europa i a Àsia. Parlava de l'adolescència, dels dubtes, de les ganes de viure...
La primera cançó del CD, Moi... Lolita, va ser la que va tenir més èxit.
En setena posició està la que jo us dic.

Aquí us deixo dos vídeos, el primer és la cançó Veni vidi vici, i el segon Moi... Lolita.






Espero que us hagin agradat!


Cèlia C. Asensio
4t ESO

Comentaris

Unknown ha dit…
la cançó no m'agrada gaire ja que no és del meu tipus però m'agrada perquè és un clàssic en l'actualitat!
24 de maig del 2011, a les 12:50
Yasmina Ketami ha dit…
Sonen tan boniques aquestes paraules! La cançó m'agrada. Bona entrada Ceci^:)
24 de maig del 2011, a les 13:18
Àngel Marcos ha dit…
Ésta molt bè veure saber que el llatí està a totes parts fins i tot a la música no sabia res de l'historia d'aquesta cantant. Bona feina Cèlia
24 de maig del 2011, a les 13:18
Anna Solà ha dit…
M'agrada aquesta cançó i l'entrada de Veni Vidi Vici. Sembla mentida que els artistes encara facin servir expressions dels llatins.
24 de maig del 2011, a les 13:25
Anahi ha dit…
La cançó no m'agrada gaire, pero les paraules em semblem maques i m'encanta que siguin tan conegudes desde la llengua llatina.
24 de maig del 2011, a les 15:10
Artur Bossy ha dit…
Una altre mostra de expresions llatines en l'actualitat. La cançó no és del meu estil,i tampoc conec al cantant però és interessant que utilitzi aquestes paraules. Bona entrada!
24 de maig del 2011, a les 15:21
Mireia Cutura ha dit…
Cada vegada veiem més llatinismes al dia a dia, això és molt important!
Crec que és molt important que facin això els que estan més a prop del món social, com són els cantants, etc.
Bona feina :D
24 de maig del 2011, a les 15:27
Aina ha dit…
Ui! Quan era petita m'encantava la cançó de Moi Lolita, no parava de escoltarla tota l'estona. Trobo que està molt bé aquesta entrada, no tenia ni idea que tingués una cançó que es digués així.
24 de maig del 2011, a les 15:33
max ha dit…
molt interessant!
mai havia sentit aquesta cançó, i no es gaire del meu estil, però lo important no és la música, sino la relació amb el món clàssic.

bona entrada
27 de maig del 2011, a les 8:26
Anònim ha dit…
No savia que el llatí també estava presnet a les músiques i que a més portés aquest títol i la cantés una cantant françesa
Bona feina Célia!
27 de maig del 2011, a les 8:28
Judith ha dit…
Mai havia escoltat aquesta cançó però sembla interessant saber que avui dia els artistes també fan servir expresions llatines pel titol de les seves cançons.
27 de maig del 2011, a les 9:23
Pol ha dit…
No sabia aquesta canço n'hi tampoc el cantant. Aquesta frase la vaig començar a coneixela per l'afició del barça, ja que quan van guanya 6 títols en una temporada, a una sammarreta posava aquesta frase.
Bona entradaa
27 de maig del 2011, a les 9:36
elsa camins ha dit…
No sabia que el llati també estaba en les cançons. La canço està bé. És una entrada molt original. Bona entrada.
27 de maig del 2011, a les 12:04
Anònim ha dit…
Molt bona entrada no sabia pas hi havien cançons en llatí, aquesta entrada m'ha agradat molt ja que és molt original, a més ha tingut molt bona idea de posar cançons abaix perquè les poguem escoltar enhorabona!
30 de maig del 2011, a les 10:55
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Més informació

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

Escrita per -
Imatge
L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme.  Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort. Gal moribund També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat . Bou farnesi s.II a.C. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultu
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Més informació