PARAULES QUOTIDIANES D'ORIGEN LLATÍ
Ben segur que cap de nosaltres es pensava que les clàssiques, avui en dia, estiguessin encara tan presents entre nosaltres ja sigui en la llengua, en la cultura ... I, tot i que la Cristina amb el seu treball de recerca ens està fent descobrir moltes coses, jo us en deixaré unes quantes proves més.
Aquestes paraules que veureu a continuació, són paraules totalment normals i quotidianes que utilitzem tots. Algunes són topònims, altres són colors, n'hi ha dos que són noms propis i dos més que són números. A continuació podreu comprovar com hi ha més paraules de les que imaginem que provenen del llatí:
ADRIÀ: nom propi que prové d' Adrianus, és a dir d'un nom llatí.
En català i valencià també pot ser un cognom, i fins i tot pot ser un topònim com per exemple Sant Adrià del Besòs.
LAURA: prové del llatí. Del nom personal Laura.
És també un nom propi.
GRANOLLERS: la seva procedència no és del tot segura. Pot ser que derivi de la paraula llatina granum (gra) o fins i tot pot ser que derivi de granucularios (graners). Però Griera té una altra teoria i pensa que deriva de granolla que significa "granota".
Granollers és la capital de la comarca del Vallès Oriental.
LLEIDA: prové del llatí Ilerda, que era com anomenaven en aquell temps a la ciutat que era la capital dels Ilergetes.
Lleida és la ciutat capital de la província amb la mateixa denominació.
VERD: és un mot singular que prové del llatí: viride.
El verd és el resultat de la mescla de dos colors: el groc i el blau.
NEGRE: prové del mot llatí nigru.
És un color que es crea a partir de l'absència de llum o a partir de la mescla de tots els colors pigment (blau, groc i vermell). Amb aquest mot se'n fan diverses expressionts com per exemple veure'n de blanques i negres, veureu blanc o negre... O també té altres utilitats com per exemple denominar una persona amb la pell fosca.
DISSET: mot singular que prové del llatí: decem-septem.
Depèn del dialecte també es pot pronunciar dèsset o desasset.
QUATRE: prové del llatí quattuor.
Igual que en el cas de negre, aquesta paraula a part de ser un número també s'utilitza per fer expressions com per exemple "Tan segur com dos i dos fan quatre" o "Anar a quatre grapes".
Aquestes paraules només són alguns dels molts exemples que hi ha. He pogut comprovar la seva procedència gracies al diccionari català-valencià-balear.
Si esteu interessats o teniu curiositat només heu de fer un clic i ja hi sereu!
Laia Closa
4t ESO
Comentaris
es interessant saber que moltes de les paraules que utilitzem provenen del llatí, i ens has donat alguns exemples d'aquestes paraules.
Numeros, topónims, colors, noms propis...El llatí el tenim molt a prop nostre!
Bona feina!
Gràcies nois jo també he buscat en el diccionari aquet, per cert Granollers el tenim igual!
bona feina!
Jo també he buscat les paraules granollers i negre.
Moltes gràces, bones vacances:)
Doncs aquest es el treball que em de fer avera quines paraules buscuu.
Bona reserca Laia!
Bon any a tothom
Trobo que ampliar el nostre vocabulari està bé i que no ens oblidem del llatí, jo també vaig buscar la paraula Granollers en el diccionari ara que ho dius :)
bones festess!
És molt bona recerca i crec que el vocabulari és molt interessant perquè hi ha paraules que no sabia que preovenien del llatí i està bé saber-ne el seu origen.
Com diu la Majka:" Aviat tot el món serà clàssic!"
Aquest treball es molt interesant sobretot la part de Granollers, com d'altres.
Gràcies Laia!!
bona feina!
Molt bé Laia :)
bona recerca.
fins el dia 8, encara que ens faci pal a tots.
adéu!
Bona Feina Laia!!
Ave!
molt bona feina Laiaa!!
Berta Broch & Ivan Linares
JUGAR ve del llatí iŏcāre, ‘divertir-se amb burles o facècies’, que en llatí vulgar prengué el significat de ‘dedicar-se a un joc´.
BARRET:es un derivat del llatí birrus, ‘capeta amb capulla’. En català antic, barret
ARRACADA: de l'arab. al-qarraṭ,
BARRICADA:Etim.:pres modernament del cast. barricada.
- Sabadell: prové del llatí "Sabbatellum", diminutiu de "Sabbatum" i que vol dir dissabte.
- El color groc: prové del llatí "crocum" que vol dir safrà.
- Vic: prové del llatí "vicus" que vol dir poblet o barriada.
Les meves paraules que jo he buscat son les següets:
Llapis: Prové del llatí "pedra" ja que podien escriure amb ella.
Menjador: Derivat de menjar que el sufix -dor vol dir "tore".
Menorca: Del llatí "Minorica" en oposició a "Maiorica" que era el nom de la illa major Mallorca.
Adeu Laieta!
- Gat. Animal mamífer.Prové del llatí Cattu
- Clàudia. Nom propi de dona. Prové del llatí Claudianus
- Paper. Material en forma de fulls prims. Prové del llatí Papyru.
I molts altres més, però aquests serien uns exemples.
Oriol: del llatí aureolu "dauradet".
Bèlgica: del llatí belgica(terra)
Dolç: del llatí dulce.
Casa: probe del llatí "edifici habitatge".
Gat: probe del llatí cattu.
Elena: (Helena) porbe del ffatí, nom de dona.
També he buscat granollers i negre.
les paraules són:
Júlia: pres del nom personal llatí Iülia.
Núria: nom personal. d'etimologia desconeguda, segurament pre-romana.
Teresa: del nom personal llatí Tharasia, despres modificat a Teresia.
Pol: del llatí Paulus, nom propi d'home.
Mar: del llatí mare. El mot llatí era del gènere neutre, en català, com en altres llengües vacil·la entre el masculí i el femení.
Barcelona: del ibèric Barcinone, nom de la dita ciutat. L'origen púnic que se li ha atribuit desde'l segle IV és infundat, i més ho és la suposada derivació del nom d'Hamílcar Barca.
- Muntanya: prové del llatí vulgar "montānĕa"
- Júlia: prové del nom personal llatí "Iūlia".
- Julià: prové del llatí "Iūliānus", nom personal.
- Cantar: prové del llatí "cantāre".
- Parlar: prové del llati "parabŏlare".
·Pedra:Matèria mineral que constitueix les roques que prove del llati pĕtra.
·agenda:pres del llatí agenda ‘coses que s'han de fer’.
·Saragossa:Ciutat capital del regne d'Aragó del llatí Caesar Augusta, nom posat pels romans a la dita ciutat.
ARBRE: Etim - del llatí arbŏre.
En sentit propi - Vegetal llenyós, de tronc senzill a la base però que a certa alçada es ramifica.
LLAPIS: Etim - del llatí lapis, ‘pedra’.
Barreta de grafit o d'alguna altra substància mineral suau al tacte, generalment ficada dins un cilindre o prisma de fusta, que serveix principalment per a dibuixar o escriure.
GOT: Etim - del llatí gŭttum, ‘gerro'.
Recipient de vidre, de metall o d'altra matèria dura, generalment de forma cilíndrica o lleugerament cònica, que serveix per a beure i sol tenir una cabuda no superior a la del líquid que s'engoleix en una presa normal
les paraules que he buscat son les següents:
-Peix: es un mot que porve del llatí de la paraula “pĭsce”.
-Pilota: eas un mot que prove del llatí de la paraula “pīla”
-Agenda: es un mot que prove del llatí de la paraula “agüere” coses que s'han de fer
-Elefant; es un mot que prove del llatí de la paraula “ĕlĕphāntu”
Laia molt bon treball. Algunes de les paraules que has possat ja les teniem, pero les altres es interesant saver que tambe provenen del llati.
Aqui us deixem algunes paraules de les que em trobat:
cadira:del llatí cathĕdra, mat. sign
Rellotge: del llatí horologĭum, mat. sign.
Pastenaga: del llatí pastināca, mat. sign
Laura i Desi, un peto
Montsec: prové del llatí mōnte sĭccu, ‘muntanya seca’
Maximilià: pres del llatí Maximiliānus, nom propi.
Eulalia: pres del llatí Eulalia, nom de diferents santes cristianes.
Gràcies Laia per la teva entrada. :)
Igualada: Les variants d'aquest mot son Agolada i Agualada. L'etimologia es del llati, aqua lata, aigua ampla.
Sergi: prove del llati, Sergîus, un nom propi.