ZEUS I CAL·LISTO

Quan va arribar la tercera nit, el guardià de l’Óssa va treure els dos peus. Amb les Hamadríades i la caçadora Diana, Cal·listo feia part del cor sagrat, ella, va posar la mà damunt de l’arc de la dea i li va dir que fos testimoni del seu vot de virginitat. Aleshores va rebre una felicitació per part de la deessa del Cintos, ja que estava del tot d’acord amb aquesta opinió i li va ordenar que es guardes dels mortals i especialment del déu Júpiter.

Un dia, Febe, després d’haver anat a caçar als boscos, es va donar compte de que el sol ja era al mig del cel, i aleshores va veure a Cal·listo, on li va demanar per banyar-se amb ella a les aigües fresques del bosc sagrat, com que també li va demanar a les nimfes, aquestes van començar a treure’s la roba. Cal·listo estava una mica avergonyida, i això va fer que provoqués més la lentitud en treure’s la túnica, però quan va estar quasi nua, va veure que el seu ventre tenia una inflor no gaire normal, i aleshores la deessa li demanà que no es fiques a l’aigua perquè no embrutés la seva puresa.

Van passar nou mesos, i Cal·listo va ser mare, cosa que ningú s’esperava, ja que pensaven que era verge. Juno es va ofendre, i va metamorfosar a la noia, ja que se'ns dubte, s’havia que tot plegat havia sigut cosa de Zeus. Calisto es va convertir en una ossa, on va vagar per els boscos sense rumb. El fet es que tot això havia passat perquè un dia Zeus la va veure i es va enamorar d’ella, això va fer que convertit amb alguna deessa o en algun ésser que no aixeques sospites la fecundés.

Van passar quinze anys, on la ossa es va trobar amb el seu fill, aquesta s’aturà i gemegà, com si el conegués de tota la vida, aleshores ell l’hauria travessada amb una llança de no ser que tots dos van anar a parar a les estances celestials. Van ser convertits en constel·lacions, la primera es la que anomenem com a Arctos (l’Ossa),i la següent com a Arctofilax (el Guardià de l'Óssa).

Aquest mite te altres versions, de les quals, una explica de que va ser Zeus qui va convertir a Cal·listo en una ossa, perquè volia protegir-la del gels de la seva esposa Hera. Tot i així, aquesta ho va descobrir igualment, i li va demanar a la deessa Artemisa que la matés amb una fletxa. Aleshores aquesta enfadada perquè no es va guardar de la seva virginitat la va matar. Aleshores, Zeus, en veure el que passava, va voler convertir-la en la constel·lació de l’ossa major, ja que per una part estava enamorat d’ella i d’altra banda es sentia responsable per ella, ja que tot havia sigut culpa seva.

En altres versions d’aquest mite, li adjudiquen a Cal·listo un altre fill, o fins i tot, moltes vegades s’ha parlat de Calisto com la germana d’Ulisses en l’Odissea.

QUADRES RELACIONATS AMB EL MITE

Diana i Calisto de Tizià (1556-59)

Júpiter i Calisto de François Boucher (1744)

Diana i Calisto de Pieter Paul Rubens


















Bany de Diana de Rembrandt (1634)

Júpiter sota la forma de Diana i la nimfa Cal·listo, de François Boucher, 1759

Cristina Pacheco
1r Batx