LES JOIES A ROMA

Escrita per -

A l'antiga Roma, les joies no eren simples accessoris, sinó que també eren símbols d'estatus social, poder i creences religioses. Cada joia tenia el seu propi significat dintre de la societat romana.

Anells:

Els anells eren una de les joies més importants de Roma. S'utilitzaven com a símbol d'estatus i poder, i podien portar inscripcions o gravats que identificaven a la persona o família a la que pertanyia. A més, els anells podien ser utilitzats com a segell personal per autentificar documents importants.

  Anell amb pedra preciosa - s.III a.C

Penjolls i arracades:

Eren molt populars entre les dones romanes, i s'utilitzaven tant en el dia a dia com en ocasions especials. Podien estar elaborades amb perles, pedres precioses o amulets, els quals es creia que tenien propietats protectores o màgiques.

    Arracades d'or - s. I d.C 

Diademes i corones:

Eren reservades per esdeveniments especials, com bodes, triomfs militars o festivals religiosos. Representaven poder i autoritat i estaven decorades amb gemmes o altres materials preciosos.

Amulets:

La creença en la protecció sobrenatural era normal a Roma, així que no es estrany saber que moltes persones portaven amulets com a protecció contra el mal d'ull, la mala sort o les desgracies del món. Aquests amulets podien ser simples pedres gravades o elaborades figures de divinitats.

En resum, les joies a l'antiga Roma eren més que un simple accessori, eren una demostració del teu estatus i poder.

Judit Muñoz

4t ESO

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Més informació

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

Escrita per -
Imatge
L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme.  Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort. Gal moribund També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat . Bou farnesi s.II a.C. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultu
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Més informació