ELS SET REIS DE ROMA

Actualment coneixem Roma com a l'Imperi Romà però aquesta no sempre ho va ser, de fet va tenir tres períodes diferents. Primer va anar la monarquia (que és l'època en què ens centrarem), seguidament ens trobem amb la república i per últim, ara sí que sí, l'imperi. Cadascuna d'aquestes etapes té característiques especials pel que fa l'organització, administració, consideració de l'estat, etc.

El primer règim com ja he esmentat abans és la monarquia, que inicia amb la data de la seva fundació (s'estima que comença als 753 a.C i acaba al 509 a.C).Els reis s'escollien de manera vitalícia per el poble romà i van ser un total de set dels quals parlarem en aquesta entrada. 

1. Ròmul (753-716 a.C.): Va fundar Roma i va obrir les portes a gent de les regions veïnes. Després de fer-se amb les dones savines a través d'unes festivitats falses, als romans, es van unir persones provinents d'Etrúria. Va establir les primeres institucions polítiques i militars, com el Senat i les legions romanes. També va crear les primeres estructures socials dividint la població en tribus i cúries.


2. Numa Pompili (715-672 a.C.): Va ser conegut per ser un governant pacífic i religiós. Durant el seu regnat, va establir nombrosos rituals i institucions religioses que van consolidar la vida espiritual de Roma. Va crear el càrrec de pontífex màxim i va establir els col·legis sacerdotals, incloent-hi els dels flamines i les vestals. La seva obra va proporcionar a Roma una estructura religiosa sòlida que duraria segles. També va manar construir el temple dedicat a Jano. Va ordenar que aquest temple estigués obert en temps de guerra i tancat en temps de pau.

Numa Pompili, 753a.C-673a.C

3. Tul·li l'Hostili (672-640 a.C.): Va ser un governant bel·licós que va expandir el territori de Roma a través de conquestes militars. Va destruir Alba Longa, la ciutat d'origen mític dels romans, i va integrar els seus habitants a Roma. També va reforçar l'exèrcit i va construir la primera Cúria Hostília, la sala de reunions del Senat.

Tul·li l'Hostili, 672 a.C-641a.C

4. Ancus Marci (640-616 a.C.): Va continuar amb l'expansió territorial i el desenvolupament urbà de Roma. Va establir la colònia d'Òstia, que es convertiria en el port marítim principal de Roma. Anc Marci també va construir el primer pont sobre el Tíber, el Pons Sublicius, i va fortificar la ciutat amb murs i torres.

Ancus Marcius, 675a.C-616a.C 

5. Tarquini Prisc (616-579 a.C.): Era d'origen etrusc, va impulsar grans projectes d'infraestructura. Va iniciar la construcció de la Cloaca Màxima, el sistema de clavegueram, i va construir el Circ Màxim, un gran estadi per a curses de carros. També va augmentar el nombre de senadors i va introduir símbols de poder reial com el fasces i la toga praetexta.

Lucius Tarquinius Priscus, VII- VI a.C.

6. Servi Tul·li  (578-535 a.C.): Va ser conegut per les seves reformes socials i polítiques. Va organitzar el cens de la població i va dividir els ciutadans en classes segons la seva riquesa, establint així la base per a la futura estructura social romana. També va expandir les muralles de la ciutat, conegudes com les muralles servianes, per protegir Roma dels atacs externs.

Servio Tulio, Frans Huys, s.XVI

7. Tarquini el Superb (535-509 a.C.): Va governar de manera tirànica. El seu regnat es va caracteritzar per la seva opressió i despotisme, fet que va conduir a una revolta popular. L'expulsió de Tarquini el Superb va posar fi a la monarquia i va donar lloc a la instauració de la República Romana.
El Bruto Capitolino, IV - III a. C

Irene Roldán Sánchez 
1r Batx

Comentaris

Nora Agulló ha dit…
Que interessant Irene! Diexe'm afagir-te una curiositat.
Sabies que segons la llegenda, Ròmul, el primer rei de Roma, va desaparèixer de manera misteriosa durant una tempesta violenta. Alguns creien que havia ascendit als cels i s'havia convertit en deïtat, mentre que altres especulaven que va ser assassinat pels senadors descontents o que va ser enderrocat pels seus propis súbdits.

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LES CASES ROMANES