LA CAIGUDA D'ÍCAR
![Imatge](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjobbn-45Sg7_Eg_Z7XB_-l4lf4WoyN-91csWSf5MiQpwPxLHEsSVQMhX8ttI7jFIBn3Znxr8tjD3OWwARmnzHipBwLFS-LkQvCY1030vF8hJ-XZrhNAN-toisWsy-IGtnoT2GSM3JwBc5Zed7LyrrwkG4Zt3iF0Qg9E_TUz4rfzIAjoKqQ3Y8w5Z2S2Yc/s320/anoniem-na-1636-naar-peter-paul-rubens-de-val-van-icarus-ovidius-metamorfosen-viii-183-235-cat-665-philadelphia-museum-of-art-cke.webp)
La mitologia grega explica la història d'Ícar i el seu pare Dèdal. Dèdal era un hàbil artesà i arquitecte, conegut per haver construït el laberint de Creta per ordre del rei Minos. Tot i això, en ser tancats al laberint perquè no revelessin el seu disseny, Dèdal va idear un pla d'escampament: construir ales per a ell i el seu fill Ícar. Aquestes ales estaven fetes de plomes unides amb cera. Dèdal va advertir a Ícar que no volés gaire alt, a prop del sol, ni gaire baix, a prop del mar, per evitar que les ales es desfessin per la calor o la humitat. Tot i això, Ícar, seduït per l'emoció del vol, va desobeir els advertiments del seu pare i va començar a ascendir cap al cel. El vol d'Ícar va ser cada cop més alt i emocionant, fins que es va acostar massa al sol. La calor va fondre la cera que sostenia les plomes de les ales, i Ícar, en perdre la sustentació, va caure en picada cap al mar i es va ofegar. Aquest mite és interpretat de diverses maneres al llarg del temps. Un