CLÀSSICS A LA ROMANA

Aquest mite grec en té els inicis en la civilització minoica, va ser una cultura prehel·lenística que va existir fins a l'edat del bronze, quan la majoria dels pobles van tenir una gran crisi econòmica, social i cultural que va fer tornar als inicis de la prehistòria, i oblidar com llegir i escriure. Per això, aquest mite va sorgir pels antics grecs que interpretaven a les societats hel·lèniques, que no van arribar a conèixer, només a través de les llegendes.  El mite ens explica que el rei Minos de Creta va ser ofè s greument pel déu Posidó, qui com a venjança va fer que la seva dona, pagués les conseqüències. Posidó va fer que la dona del rei, Pasífae , donés a llum a una criatura monstruosa i agressiva, un Minotaure, meitat home i meitat toro, que s'alimentava per humans. Escultura del Minotaure, en el Museu Arqueològic  Nacional d'Atenes. Per amagar la seva vergonya i protegir el poble, el rei Minos va ordenar a l'inventor Dèdal a construir un laberint de la qual la...

El mite de Sísif és una història de la mitologia grega que ha estat interpretada de diverses maneres al llarg del temps. Sísif era l'astut rei de Corint, conegut pel seu enginy i la seva capacitat per enganyar déus i homes. La seva història és una de les més característiques dins de la tradició grega, ja que representa la lluita contra el destí i el càstig diví. Sísif va desafiar els déus diverses vegades. Uns dels seus principals delictes va ser enganyar Hades, el déu de l'inframón. Quan va venir a buscar-lo per portar-lo al regne dels morts, Sísif el va encadenar i va evitar que les ànimes mortes arribessin a l'inframón. Com a conseqüència, l'equilibri natural entre la vida i la mort es va veure alterat, cosa que va enfurismar els déus.  Finalment, Sísif va ser obligat a alliberar Hades i acceptar el seu destí. Tot i això, la seva astúcia no va acabar aquí. Abans de morir, va ordenar a la seva dona que no fes els ritus funeraris adequats, cosa que li va permetre enga...

Els menjars de Grècia eren senzills però nutritius, i estaven profundament influenciats per la geografia i les tradicions agrícoles de la regió.  A l’antiga Grècia, l’alimentació estava basada en una dieta mediterrània senzilla però nutritiva. Els grecs consumien principalment pa, llegums, fruites, verdures, formatge i oli d’oliva. El peix era un aliment comú a les zones costaneres, mentre que la carn era menys freqüent i es reservava per a ocasions especials i sacrificis religiosos. Els àpats es dividien en tres moments del dia: l’ esmorzar  ( ἀκρατισμός, akratismós ), que consistia en pa amb vi o olives; el dinar ( ἄριστον, áriston ), lleuger i senzill; i el sopar ( δεῖπνον, deipnon ), que era l’àpat principal. També solien gaudir de banquets, anomenats símpois , on combinaven menjar, vi i converses filosòfiques. On és servien? Els menjars es servien d'una manera molt diferent , sobretot segons la classe social i el moment del dia. El lloc més característic on es feien el...

L'art grec és un art racional i realitzat a la mesura humana, però cercant alhora la representació d'una bellesa ideal que es concebia com un ordre entre les coses. També, es una de les influencies més importants en la cultura occidental. Es va desenvolupar entre el segle VIII aC i el segle I aC i es caracteritza per la seva recerca d e l a bellesa, l'harmonia i la perfecció. Les obres produïdes pels grecs, especialment les arquitectòniques i les escultòriques, de les quals se'n conserven més exemples, van exercir una influència extraordinària a la cultura occidental fins el present. Certes formes, fins i tot es van expandir fins Orient a partir de les conquestes d'Alexandre el Gran , i més tard de l'expansió romana, donant lloc al desenvolupament de nous estils artístics, com l'estil greco-búdic o Gandhara a Índia. Arquitectura Es basava en l'equilibri i la simetria. Els edificis més famosos eren els temples dedicats als deus, construïts amb columnes i ...