CLÀSSICS A LA ROMANA

Aquest mite grec en té els inicis en la civilització minoica, va ser una cultura prehel·lenística que va existir fins a l'edat del bronze, quan la majoria dels pobles van tenir una gran crisi econòmica, social i cultural que va fer tornar als inicis de la prehistòria, i oblidar com llegir i escriure. Per això, aquest mite va sorgir pels antics grecs que interpretaven a les societats hel·lèniques, que no van arribar a conèixer, només a través de les llegendes.  El mite ens explica que el rei Minos de Creta va ser ofè s greument pel déu Posidó, qui com a venjança va fer que la seva dona, pagués les conseqüències. Posidó va fer que la dona del rei, Pasífae , donés a llum a una criatura monstruosa i agressiva, un Minotaure, meitat home i meitat toro, que s'alimentava per humans. Escultura del Minotaure, en el Museu Arqueològic  Nacional d'Atenes. Per amagar la seva vergonya i protegir el poble, el rei Minos va ordenar a l'inventor Dèdal a construir un laberint de la qual la...

El mite de Sísif és una història de la mitologia grega que ha estat interpretada de diverses maneres al llarg del temps. Sísif era l'astut rei de Corint, conegut pel seu enginy i la seva capacitat per enganyar déus i homes. La seva història és una de les més característiques dins de la tradició grega, ja que representa la lluita contra el destí i el càstig diví. Sísif va desafiar els déus diverses vegades. Uns dels seus principals delictes va ser enganyar Hades, el déu de l'inframón. Quan va venir a buscar-lo per portar-lo al regne dels morts, Sísif el va encadenar i va evitar que les ànimes mortes arribessin a l'inframón. Com a conseqüència, l'equilibri natural entre la vida i la mort es va veure alterat, cosa que va enfurismar els déus.  Finalment, Sísif va ser obligat a alliberar Hades i acceptar el seu destí. Tot i això, la seva astúcia no va acabar aquí. Abans de morir, va ordenar a la seva dona que no fes els ritus funeraris adequats, cosa que li va permetre enga...

Els menjars de Grècia eren senzills però nutritius, i estaven profundament influenciats per la geografia i les tradicions agrícoles de la regió.  A l’antiga Grècia, l’alimentació estava basada en una dieta mediterrània senzilla però nutritiva. Els grecs consumien principalment pa, llegums, fruites, verdures, formatge i oli d’oliva. El peix era un aliment comú a les zones costaneres, mentre que la carn era menys freqüent i es reservava per a ocasions especials i sacrificis religiosos. Els àpats es dividien en tres moments del dia: l’ esmorzar  ( ἀκρατισμός, akratismós ), que consistia en pa amb vi o olives; el dinar ( ἄριστον, áriston ), lleuger i senzill; i el sopar ( δεῖπνον, deipnon ), que era l’àpat principal. També solien gaudir de banquets, anomenats símpois , on combinaven menjar, vi i converses filosòfiques. On és servien? Els menjars es servien d'una manera molt diferent , sobretot segons la classe social i el moment del dia. El lloc més característic on es feien el...

L'art grec és un art racional i realitzat a la mesura humana, però cercant alhora la representació d'una bellesa ideal que es concebia com un ordre entre les coses. També, es una de les influencies més importants en la cultura occidental. Es va desenvolupar entre el segle VIII aC i el segle I aC i es caracteritza per la seva recerca d e l a bellesa, l'harmonia i la perfecció. Les obres produïdes pels grecs, especialment les arquitectòniques i les escultòriques, de les quals se'n conserven més exemples, van exercir una influència extraordinària a la cultura occidental fins el present. Certes formes, fins i tot es van expandir fins Orient a partir de les conquestes d'Alexandre el Gran , i més tard de l'expansió romana, donant lloc al desenvolupament de nous estils artístics, com l'estil greco-búdic o Gandhara a Índia. Arquitectura Es basava en l'equilibri i la simetria. Els edificis més famosos eren els temples dedicats als deus, construïts amb columnes i ...

Els esclaus eren persones que eren utilitzades per fer feines a casa dels seus amos. Les persones es convertien en esclaus al ser presoners de guerra (més comú), nens nascuts d'esclaus, o gent condemnada per deutes o crims. A Roma no tothom tenia drets i vivia en les mateixes condicions de vida. Milers de persones vivien en situacions molt difícils, que tenien una rutina diària molt dura. Aquestes persones eren els esclaus. El dia començava quan es despertava aviat, dormia en una habitació buida amb un llit de palla. Després preparava, netejava i preparava l'esmorzar.    Esclaus romans netejant Durant el dia feien altres tasques: - Domèstiques: netejar, cuinar, cuidar als nens...  - Rurals: treballar al camp amb condicions molt dures i sense descans.  - Públics: servien a temples o banys públics o altres feines.    Esclaus romans treballant al camp Els esclaus no tenien drets: no podien casar-se, no tenien ni propietats ni territoris. També els podien vendr...

A l’antiga Roma, els animals no eren només considerats com a éssers vius, sinó que també eren utilitzats com a eines d’entreteniment, poder i domini. La crueltat que es feia als animals en aquests espectacles no tenia límits, ja que eren sotmesos a tortures i maltractaments per complir amb les expectatives de la societat romana. Un dels aspectes més inquietants era el paper que els animals jugaven en les  venationes , espectacles en què lluitaven contra gladiadors o altres animals enfrontant-se a una mort segura. Però aquesta tortura no només es limitava als espectacles, sinó que també formava part de rituals religiosos i de l'ús de les bèsties en la guerra. Els animals no eren vistos com a éssers amb drets o respecte per la seva vida, sinó com a eines per satisfer els desitjos dels humans. Un dels usos més cruels era la  damnatio ad bestias , on els condemnats a mort eren llançats a la sorra per ser devorats per lleons, ossos, lleopards o altres animals salvatges. Aquesta prà...

La Setmana Santa, al com la coneixem avui, és una celebració cristiana que rememora la passió, mort i resurrecció de Jesús. Moltes de les tradicions associades a aquesta festa tenen arrels molt més antigues, de fet, algunes d'elles venen directament de les festes religioses de l'antiga Roma.            imatge setmana santa actual FESTES RELIGIOSES A ROMA Tot i que la setmana santa és una festa cristiana, moltes de las tradicions que celebrem avui tenen el seu origen a l'antiga Roma. En aquella època els romans també celebraven festes religioses dedicades a déus fent processons o rituals per agrair si havien tingut collites, per la protecció i per la prosperitat de la ciutat.  Aquests rituals eren molt importants i servien per mantenir l'harmonia entre els déus i els homes. Si pensem en les processons de Setmana Santa, amb les imatges religioses i la gent caminant pels carrers, veiem una gran similitud amb aquelles celebracions romanes.     ...

La retòrica i l'oratòria van tenir un paper fonamental en la política de l'antiga Grècia, especialment a Atenes, on el sistema democràtic requeria que els ciutadans sabessin expressar-se amb claredat i persuasió en l'assemblea i els tribunals. Els discursos públics no només servien per convèncer els altres, sinó que també es consideraven una demostració de saviesa i capacitat de lideratge.  1: QUÈ ÉS LA RETÒRICA I PER QUÈ ERA TAN IMPORTANT? La retòrica és l'art de parlar bé i persuadir mitjançant arguments ben estructurats, mentre que l'oratòria és l'habilitat de parlar en públic amb eficàcia. En una democràcia directa com la d'Atenes, on els ciutadans decidien les lleis i participaven en els judicis, dominar la paraula era essencial per influir en les decisions polítiques.  - Els ciutadans havien de defensar-se ells mateixos en els tribunals, ja que no existien advocats professionals.  - Els polítics necessitaven convèncer l'assemblea (l' Eclesia ) ...

Durant el regnat de Tarquini el Superb es van portar a terme moltes batalles per aconseguir territoris de la frontera i els que es trobaven en localitzacions de gran estratègica. Una d'aquestes batalles es va produir a la ciutat d'Ardea, on es trobaven els oficials Luci Tarquini, marit de Lucrècia, Tarquini Sisè, el fill del rei, entre altres generals.  En aquestes campanyes era habitual que els oficials celebressin festes quan l'enemic no suposava una amenaça en el camp de batalla. En una de les festes, els generals van començar a parlar sobre les seves dones i quina d'elles era la millor. Per resoldre el dubte, van decidir tornar a casa per comprovar que feien durant la seva absència. Però van quedar tots sorpresos en veure-les de festa o amb altres homes. Totes menys Lucrècia, qui s'havia quedat a casa fent les tasques de la llar. Per aquest motiu va ser considerada la més honorable i virtuosa de totes les esposes. A més, posseïa una gran bellesa, aquests dos fet...

Els romans eren una civilització molt supersticiosa, es creien tot tipus de senyals, presagis i malediccions que podien portar la desgràcia o la fortuna. Per protegir-se, utilitzaven amulets, rituals i fins i tot malediccions escrites en làmines de plom. Les malediccions escrites Quan un romà volia venjar-se d'algú, el que feien era escriure una maledicció en una làmina de plom que es deia  tabella defixionis . Aquestes làmines es llançaven a pous, tombes o llocs sagrats perquè els déus les complissin. Algunes malediccions trobades "recentment" diuen coses com: "Que el teu cavall caigui a la cursa i et porti a la ruïna." "Que no puguis dormir fins que em tornis els diners. " Presagis i senyals de mala sort Algunes senyals que els romans evitaven sempre que podien: - Veure un mussol era un símbol de mala sort, ja que anuncia la mort. Quan un mussol va ser vist sobre el Capitoli, es va considerar un avís de desgràcia per Roma. - Si un corb passava per so...

L'imperi romà va ser una de les civilitzacions més importants i poderoses de la història fins a la seva caiguda al 476 d.C. Aquesta data va marcar el final de edat antiga i el començament de l'edat mitjana. Les principals causes per la seva caiguda van ser aquestes: crisi econòmica, corrupció i inestabilitat política, excessiva expansió territorial, debilitament de l'exèrcit, crisi social... Evolució del territori de l'imperi romà 1. Crisi econòmica La crisi econòmica es va produir per l'excessiva despesa de l'exèrcit, l'augment dels impostos i la devaluació de la moneda, això va provocar una inflació. 2. Corrupció i inestabilitat política Durant el segle III, molts emperadors van ser assassinats o destituïts per conspiracions internes. 3. Decadència militar Antigament l'exèrcit romà era molt potent, però a la que va anar passant el temps va ser més dèbil per la dependència dels mercenaris. També la pèrdua de disciplina dels militars i la desorganització...

La literatura de l’antiga Grècia és la base de la cultura occidental i ha influenciat nombrosos autors al llarg dels segles. Des dels primers poemes èpics fins a les tragèdies clàssiques i els primers escrits filosòfics, aquesta producció literària ens ha deixat un llegat inestimable que encara avui continua essent estudiat i valorat . Els orígens de la literatura grega La literatura grega es remunta a l’època arcaica (segles VIII-VI aC), amb obres orals que van ser posteriorment transcrites. Els primers grans autors coneguts són Homer i Hesíode. Homer, amb La Ilíada i L’Odissea , va establir el model de l’epopeia heroica, narracions èpiques que relataven històries de déus i herois, amb valors com l’honor i la valentia al centre del relat. La Ilíada explica els esdeveniments de la Guerra de Troia, mentre que L’Odissea narra el llarg viatge de retorn d’Ulisses a Ítaca després de la guerra. Hesíode, per la seva banda, va escriure Treballs i dies i Teogonia , dues obres fonamentals. T...

La filosofia grega és un dels temes més famosos al pensament occidental. Els filòsofs grecs van intentar respondre preguntes importants sobre l'existència, la moral, la política i el coneixement. Aquests 3 filòsofs, van establir moltes idees que a dies d'ara segueixen existint: 1. SÒCRATES (470-399 a.C) "El mestre de la maièutica" És considerat el pare de la filosofia moral. Encara que no va deixar escrits propis el que sabem d'ell prové de Plató i Xenofont.  PRINCIPALS IDEES: - MÈTODE SOCRÀTIC : Basat en preguntes i respostes per estimular el pensament crític ja que Sòcrates no donava respostes. - LA IGNORÀNCIA SABIA : "Només sé que no sé res" és una de les seves frases més famoses. Creia que el coneixement cert començava en reconèixer la nostra ignorància. - ÈTICA I VIRTUD : Considerava que el coneixement portava a la virtut i que ningú fa el mal voluntàriament, sinó per ignorància. Sòcrates 2. PLATÓ (427-347 a.C) "El món de les idees" Alumne...

Les representacions dramàtiques i les manifestacions escèniques sorgides en la civilització grega de l'antiguitat conformen el teatre clàssic grec. Aquest moviment artístic va tenir el seu auge entre els anys 550 a.C i 220 a.C   El teatre grec es considera una de les formes d'art més influents de l'antiguitat, deixant una empremta profunda en la nostra cultura actual. Aquest teatre grec estava estretament lligat als rituals religiosos dedicats al déu Dionís, protector del vi, la fertilitat, i especialment, del teatre. Inicialment, va evolucionar des de ser una pràctica sacra fins a convertir-se en un element de gran rellevància cultural, social i política.  teatre de l'antiga Grècia  ORIGEN I EVOLUCIÓ Els primers teatres grecs van sorgir com espais oberts de forma circular, on es duien a terme danses rituals. Aquest lloc, anomenat ''orchestra'' , comptava amb una superfície de terra plana i uniforme, adequada per a les interpretacions de cants corals. E...