Entrades

JULI CÈSAR I EL SEU FAMÓS PONT

Imatge
Estimats lectors, torno a ser aquí de nou. Pensant en el meu viatge de finals d’estudis de 1r de Batxillerat, que anem a Roma, m’he recordat de les classes de segon de l’ESO, on vam explorar tota la seva història, des de l’inici amb Ròmul i Rèmol, fins a la caiguda del Sacre Imperi Romà Germànic d’occident, fins a la seva dissolució total.  Potser sembla típic dir que el personatge del que encara guardo memòria és Juli César, de fet, el guardo per un record en concret, hi és que va ser capaç de construir un pont amb només deu dies.  Per entendre el perquè, i el com va arribar a ser cònsol, però recordo que Juli Cèsar mai va ser emperador de Roma.  Aquí he esquematitzat els punts de com va arribar Juli César a ser cònsol.  A) Va ser tribú militar per la reposició que tant havia malmès el dictador de Sila.  B) Va ser qüestor destinat a la Hispania Ulterior (sud de Portugal, Extremadura i Andalusia) fent de delegat del Pretor.  C) Va ser edil curul i va aprofitar per guanyar-se el favor d

LA ESCLAVITUD A L'ANTIGA GRÈCIA

Imatge
L'esclavitud va ser un va ser un factor fonemental en la antiga Grècia. Bàsicament la presència dels esclaus i la dependència del treball va influir molt en la economia, la cultura i la política. Culturalment l'esclavitud influïa a la percepció de la llibertat. ORIGEN En l'antiga Grècia, els esclaus provenien de diverses fonts. En primer lloc, la guerra va ser una de les maneres més afectives de que la esclavitud es pogués complir, ja que els presoners capturats en batalla sovint es convertien en esclaus. Una altra font d'obtenció d'esclaus era a partir de que, si la teva mare era esclava, tu també ho eres, això s'anomenava: esclavitud hereditària. També existia el comerç d'esclaus, on els esclaus eren venuts i comprats en mercats específics. Quan  una persona estava endeutada tenia l'opció de vendre's a si mateix o als seus familiars. ROLS I CONDICIONS Els rols assignats als esclaus de la societat grega eren molt variats. Molts treballaven a casa, j

LES PANATENEES

Imatge
Les panatenees eren unes festes religioses que es feien cada any a Atenes dedicades a la deessa Atenea. Atenea era la deessa protectora de la ciutat i de la guerra. Tenien lloc entre el 23 i el 30 del mes anomenat d' hecatombeó . Aquestes eren les celebracions més importants d'Atenes i les celebracions religioses mes antigues.  Cada quatre anys se celebraven les Grans Panatenees que duraven quatre dies més que les anuals. Les Grans Panatenees eren les més prestigioses i apreciades pels ciutadans d'Atenes, semblants als Jocs Olímpics o als Jocs Panhel·lènics.  Les proves i els concursos estaven supervisats per uns magistrats especials que es triaven cada quatre anys. Els guanyadors de les competicions d'art eren premiats amb una corona d'or i els guanyadors de les carreres de carros eren premiats amb una corona de fulles d'olivera i 140 àmfores d'oli d'oliva que venien de les oliveres sagrades d'Atenes. A les àmfores hi havia per un costat la imatge d

COM ERA UN DIA QUOTIDIÀ EN L'ANTIGA ROMA?

Imatge
Nosaltres sabem com és el nostre dia quotidià però no sabem com era un dia quotidià en l'antiga roma i és per això que os vinc a explicar com era.  De bon matí, un cop desperts, anaven al fòrum, el centre de la vida cívica, per fer negocis i per socialitzar. Mentrestant, els carrers estaven plens de mercats on oferien productes frescos com fruites, verdures i altres aliments principals que la població menjava.  Els romans solien fer només dos àpats al llarg del dia. Primer un esmorzar lleuger al matí que solia ser pa, oli d'oliva i fruita. Després, al vespres, feien un segon àpat, però aquest era amb més quantitat.  Al migdia feien diferents activitats. Alguns anaven a veure espectacles en el circ, altres anaven a veure una lluita de gladiadors o de representacions teatrals. Els nens i nenes anaven a l'escola on estudiarien literatura, matemàtiques, etc. A la tarda molts romans gaudien de les termes públiques, banyant-se i socialitzant. A mesura que el sol ja s'anava, l

FAETÓ I EL CARRO DEL SOL

Imatge
Faetó era el fill d'Heli, el déu grec del sol, i d'una dona mortal anomenada Clímene. Va créixer amb la seva mare i es va convertir en un jove molt orgullós i presumit. Els seus amics es reien d'ell per les seves afirmacions sobre la divinitat del seu pare, Heli. Fart de ser objecte de burla, Faetó va decidir fer un viatge per trobar al seu pare i confirmar la veritat sobre la seva ascendència. Quan Faetó va trobar Heli, li va demanar una prova de paternitat. Heli, feliç de retrobar-se amb el seu fill, li va oferir la possibilitat de fer-li  qualsevol desig.  Faetó, amb molta ambició i sense entendre del tot la magnitud del seu desig, va demanar el privilegi de conduir el carro del sol durant un dia. Aquest carro celestial era tirat per cavalls alats i portava el sol pel cel, proporcionant llum i calor a la Terra.  Malgrat les reserves i la consciència dels perills, Hèlios va acordar complir el desig de Faetó. Abans de partir, Heli va advertir al seu fill sobre els perills

POMPEIA

Imatge
Pompeia, situada al sud d'Itàlia, era una ciutat molt activa durant l'imperi Romà. La seva ubicació prop del Mont Vesuvi, la va convertir en una destinació clau per al comerç i la cultura en el segle I dC. L'erupció del volcà Vesuvi va ser un desastre catastròfic que va passar a l'any 79 dC. Quan el volcà va entrar en erupció, va llençar una gran quantitat de cendres, pedres i gasos calents cap al cel. Aquesta massa va caure sobre la ciutat de Pompeia, cobrint-la completament. Les cases van quedar enterrades sota les cendres, i moltes persones van morir. Va ser una de les erupcions volcàniques més destructives de la història. Després de gairebé dos mil anys sota la cendra, Pompeia va ser trobada de nou al segle XVIII. Les seves ruïnes ens donen molta informació sobre com era la vida a la ciutat abans de l'erupció. Després de trobar Pompeia de nou, la gent va treballar molt per salvar i protegir les seves restes. Van fer excavacions per desenterrar les ruïnes i van a

PETIT GLOSSARI DE TERMES DERIVATS DEL GREC

Imatge
Tots sabem que les llengües clàssiques tenen una gran influència en el nostre propi idioma, però realment no ens fixem en com està de present tant el llatí, o com en aquest cas, el grec, en el nostre vocabulari. En aquesta entrada trobareu una petita llista de paraules catalanes derivades del grec.  - Bíblia :  El nom del llibre més sagrat del cristianisme prové del grec βιβλίον , que literalment significa llibre. Com podreu observar d'aquest terme també en provenen paraules com biblioteca o bibliotecari.  -  Cal·ligrafia :  La paraula en grec seria καλλιγραφία, formada per καλος, que significa bell, γραφειν, escriptura i el sufix ία que denomina qualitat.  Per tant, la cal·ligrafia és la qualitat que posseeix una escriptura bella. -  Hemorràgia : Hemo- prové del terme grec que designa la sang,  haima,  i, per altra banda  -rrhagia que indica un flux excessiu o anormal d'algun fluït per ruptura.  Doncs, termes com per exemple hematoma també estan relacionats amb la sang.  -  P