CLÀSSICS A LA ROMANA

El nom  " mirmidons " no tan coneguts avui en dia van ser un poble molt famós a l'antiga Grècia per els reputats i  coneguts  guerrers tant valents i justiciers. La part dolenta d'aquest mite és que hi ha diferents versions, però el que explicaré jo és el d' Ovidi a través de la seva obra Les Metamorfosis .                     Gravat dels Mirmidons fet per Virgili Solis per una edició de Les Metamorfosis d'Ovidi. La llegenda diu així: Zeus va mantenir relacions amb la nimfa Ègida i va posar el seu nom  a una illa davant del Peloponès, llavors Hera en assabentar-se de l'aventura del seu marit i que havia posat el nom de la seva amant a l'illa, Hera va decidir enviar una horrible plaga que va matar a la majoria d'habitants. Un dels supervivents, el rei, va suplicar a Zeus per tal que repoblés l'illa. Llavors un raig de sol va il·luminar un roure i van sortir unes formigues. Aleshores va demanar que hi hagués les mateixes formigues que persones.

Les pel·lícules i el cinema és un dels nostres entreteniments més comuns i que més utilitzem a la nostra vida quotidiana, si el comparem amb com era a l'antiga Grècia tenen poc en comú, però  sí que podem trobar algunes semblances en la seva finalitat i l'impacte cultural. El que és aquí el cinema, allà era el teatre. 1. Teatre a l'antiga Grècia: - Tragèdies i comèdies: Les formes principals del teatre eren les tragèdies i les comèdies que parlaven de temes humans universals, sovint relacionats amb déus, herois i la vida quotidiana. - Escenaris i amfiteatres: Les obres es representaven en grans amfiteatres a l'aire lliure, amb un escenari central i un gran espai pel públic, similar als cinemes actuals pel que fa a l'espai comunitari. - Actors: Només els homes actuaven i sovint interpretaven múltiples papers incloent els femenins utilitzant màscares i vestits per canviar de personatge. 2. Similituds amb el cinema actual: - Narrativa i temàtica: Tant el teatre gre

Estimats lectors, he estat fent un cop d’ull al bloc aquesta setmana, m’he adonat d’una cosa, i és que estem acostumats a parlar sempre de déus i deesses, però, què passa amb aquells semidéus? Els oblidem?, doncs jo, tinc pensat posar una mica de veu en ell, fer una petita descripció, i que vosaltres als comentaris pugeu aportar una mica de les seves característiques, així entre tots donar-los veus! Què us sembla la idea? Som-hi doncs! 1. HÈRACLES:  Pares: Zeus i Aclamena.  Característiques: Conegut per la seva força sobrehumana. Fets destacats: Va completar els dotze treballs que inclouen matar el Lleó de Nemea, capturar el cérvol de Cerinia, i netejar els estables d’Augias.  Hèracles , museu del Vatica.  2.PERSEU:  Pares:  Zeus i Dànae Característiques: Heroi conegut per la seva valentia i habilitat en combat.  Fets destacats: Va decapitar Medusa i va rescatar Andròmeda d’un monstre marí.  Perseu, per  Cellini . Loggia dei Lanzi 3.AQUIL·LES:  Pares: Peleu, rei dels mirmidons, i Tetis

A la meva anterior entrada us vaig parlar de la història d'amor verdader entre Psique i Eros. I aquesta setmana us he volgut portar una altra història d'aquest tipus, però aquest cop parlarem de l'amor negat, aquell amor que realment mai és fa públic: l'amor entre Alexandre el Gran i Hefestió.  Alexandre el Gran era el rei de Macedònia i un gran conquistador, de fet, és conegut a l'actualitat com a un dels estreteges militars més grans de la història.  Obra hel·lenística original d'Alexandria (Egipte) del segle ll aC L'autor és anònim Un dia Alexandre coneix Hefestió, no se sap exactament com ni en quin moment, però els historiadors creuen que potser es coneixien de petits a l'haver estudiat junts. Van créixer junts i després es van allistar els dos a l'exèrcit, tenint així una relació estreta, molt lleial i inclús intima.   Al seu temps lliure es dedicaven a fer sacrificis als altars d' Aquil·les i Patracols. Però el que és curiós, és que Alexa

El Louvre, que segurament la majoria coneix, està situat a París i és un dels museus més grans del món. Tan gran que es diu que si miressis durant 30 segons cada quadre que hi ha podries passar-te uns 200 dies passejant pels passadissos. Pot  semblar impossible, però el número té sentit un cop saps que el museu té més de 35.000 obres d'art. Entre elles, la famosa Mona Lisa. Però no només això, també té grans obres relacionades amb la mitologia grega, així que avui us invito a un "tour" per les peces més importants de la mitologia al Louvre. Comencem la visita a la planta -2, allà hi ha recepció i és on comprem les entrades. Un cop comprades ja podem començar la visita. El museu té 5 plantes,  però visitarem principalment la 0 i la 1, ja que és on es troben les obres més destacades.  Entrem al pis 0 Sala del pis 0   La primera obra que trobem és el sarcòfag de les nou muses. Aquest és un sarcòfag del segle III d.C que està decorat amb relleus que representen les mou muses

Numa Pompili va ser el segon rei de roma. Després de la mort de Ròmul, el fundador de Roma, Numa, un savi respectat per la seva saviesa i pietat, va ser triat per succeir-lo.     Escultura de Numa Pompli   Jean-Baptiste Roman Segons explica una de les moltes llegendes que podem conèixer avui en dia, Numa Pompili va ser un rei molt pacífic i molt religiós, conegut per establir moltes institucions religioses i socials a Roma.  Es diu que va rebre la seva saviesa directament dels déus, especialment de la nimfa Egèria, amb qui es trobava en un bosc sagrat durant la nit. Egèria li donava consells divins que ell després  aplicava per governar Roma.      Numa Pompili parlant amb Egèria Felice Guiani Durant el seu regnat, Numa va establir moltes pràctiques religioses romanes, com el calendari de festes i rituals, i va crear diversos càrrecs sacerdotals, com els pontífexs i els flamins . Va fundar el col·legi dels vestals, sacerdotesses que mantenien el foc sagrat de Vesta. També va introduir e

Al 1992 Disney buscava idees per una nova pel·lícula animada, finalment, van decidir fer "Hèrcules", la qual va ser criticada sobretot per lo poc fidel que era envers la mitologia clàssica. En aquesta entrada no ens centrarem si la pel·lícula és bona o dolenta sinó els motius pels quals podem dir que és una adaptació terrible. Abans de començar, vull aclarir que Disney en cap moment va oferir una representació fidel a la llegenda, sinó que van agafar fragments de la mitologia per construir com van voler un film totalment nou; un llimb entre història de superherois i una comèdia romàntica. La seva justificació per decidir fer-la així va ser la següent, "els mites són una col·lecció d'històries, és història oral i cadascú que el conta l'embelleix per a les seves pròpies finalitats". No sé què us sembla a vosaltres, però per a mi no me la colen, això sí, qui avisa no és traïdor. Un cop hem fet aquest aclariment, podem procedir a desmuntar el film punt per punt.

La música, igual que la dansa, eren molt importants en la vida antiga de Grècia i Roma.   A Grècia, la gent pensava que la música era un eina per poder educar bé i per aprendre coses noves. La música és feia tant en llocs públics com privats. Per fer música, utilitzaven tota mena d'instruments i objectes. Feien servir la lira, la flauta, tambors, etc. La dansa també formava part per poder aprendre coses noves i per poder educar. La feien en cerimònies religioses, en festes i en el teatre. Un dels estils de dansa més coneguts era la "dansa de la tragèdia", que s'utilitzava en les representacions teatrals per expressar emocions intenses com la tristesa o el dolor. Apol·lo tocant la lira en una cíclica  S.  v aC . Anònim  A Roma, la música i la dansa també eren molt importants. Els romans van heretar molts dels instruments musicals que feien servir els grecs, però també van desenvolupar els seus propis, com ara les trompetes, el tambor, etc. La dansa, a Roma, tenia una à

La Quimera, una criatura mítica de l'antiga Grècia, era un monstre amb un cap de lleó, un cos de cabra i una cua de serp, capaç d'escopir foc i causar gran destrucció. Segons la llegenda, habitava a Lícia, a l'Àsia Menor. La història principal de la Quimera gira entorn a Bellerofont, un heroi grec que va ser enviat amb el rei Proteu com a càstig. Antea, la reina de Proteu, va intentar seduir Bellerofont i, en ser rebutjada, va conspirar contra ell, enviant una carta falsa al rei Lóbates de Lícia demanant la mort de Bellerofont. Lóbates, evitant embrutar-se les mans amb la sang d'un convidat, va assignar a Bel·lerofont la tasca aparentment impossible de matar la Quimera. Abans de la batalla, Bel·lerofon va rebre consell del savi Tirèsias per buscar l'ajuda de Pegàs, el cavall alat. Antea i Posidó van ajudar Bel·lerofon donant-li uns regnes d'or per controlar Pegàs. Amb Pegàs com a aliat, Bel·lerofon es va enfrontar a la Quimera. La batalla va ser intensa, amb la

No he de ser l'única que és el primer cop que escolto sobre el poble de les formigues, els mirmidons (van ser fins i tot citats a la "Ilíada"). Tampoc et sona, oi? Actualment aquest nom no és gaire popular, així que no ens podem culpar de no saber què són, però ara tenim l'oportunitat de saber-ho! Anem a descobrir què és això del poble de les formigues. El poble de les formigues era conegut per la seva gran reputació i habilitat dels seus guerrers. No ens sorprendrà que aquesta història comenci amb Zeus tenint relacions íntimes amb algú altre. Ja hem superat aquesta fase, ja ens ho esperàvem, no podem actuar com si estiguéssim sorpresos. En aquest mite, Zeus va mantenir relacions amb la nimfa Egina. Després d'això, el déu li va posar el seu nom a una illa. I tampoc ens sorprendrà que Hera, quan es va assabentar del que havia passat, la seva reacció no va ser bona, no va ser d'alegria; ho podem definir així. La gelosia es va apoderar d'ella (una altra vegad

Les Muses són figures fascinants de la mitologia grega, considerades les deesses inspiradores de les arts, la ciència i la literatura. Segons la llegenda, les Muses van néixer dels déus Zeus i Mnemòsine , la memòria personificada. Aquesta unió va ocórrer en el Monte Olimp, com ho van fer molts dels altres déus.  Les Muses eren un total de nou, i cada una representava una forma diferent d'expressió artística o intel·lectual. Les Muses eren: - Clio: era la musa de la història i la retòrica. Se la representava sovint amb una taula de registres o un llibre, simbolitzant la seva relació amb la preservació dels esdeveniments i la narració del passat. Era considerada la protectora de la poesia èpica. - Euterpe: era la musa de la música, especialment de la música instrumental. Se la representava amb una flauta o una lira, instruments que es creia que eren els seus preferits. També s'associava amb la dansa i la música que l'acompanyava les celebracions i els rituals. - Talia: era la

El peristil és una característica arquitectònica emblemàtica de l'Antiga Grècia que es pot trobar en molts dels seus temples i edificis més destacats. Aquesta estructura consisteix en un pòrtic de columnes que envolta completament l'edifici, creant un espai cobert a l'aire lliure i afegint una imponent presència visual. Els peristils eren una part integral del disseny dels temples grecs, i tenia diversos propòsits funcionals i simbòlics. En primer lloc, proporcionaven un espai pels rituals religiosos i les cerimònies, permetent que la gent que ho tenia permès, circulés pel voltant del temple mentre rendien culte als déus. A més, els peristils també servien com a lloc de reunió i assemblea per a la comunitat, sent un punt de trobada important per a esdeveniments socials i polítics. Però l a construcció dels peristils es va fer principalment per les pràctiques religioses de l'Antiga Grècia.  Aquests temples solien estar dedicats a divinitats específiques i eren lloc de pe

Els Jocs Olímpics es van originar a l'antiga Grècia al voltant del segle VIII aC. Es celebraven a Olímpia, a la regió del Peloponès. Eren uns festivals religiosos en honor a Zeus, el rei dels déus de l'Olimp. Els jocs eren una oportunitat per mostrar la força física i l'habilitat atlètica dels participants. Les competicions incloïen carreres a peu, lluita, llançament de disc i de javelina, salt de longitud i boxa. foto creada amb IA Abans de l'inici dels jocs, es realitzaven cerimònies d'obertura en les quals es feien pregaries i ofrenes als déus. Es creia que aquestes invocacions ajudarien a assegurar l'èxit de les competicions. També es feien per protegir els atletes i els espectadors de qualsevol perill.  Els atletes guanyadors eren premiats amb un "Kotinos", una corona elaborada amb branques d'olivera trenades que acabaven fen forma de corona. Això era molt mes que un objecte, era un símbol profundament significatiu i valorat en la cultura greg

El mont Vesuvi ha estat molt important a Roma, ja que va arrasar Pompeià. Aquest succés va afectar moltes persones, i evidentment, va matar-ne moltes, també. Això va passar l'any 79 quan el mont Vesuvi va començar a tirar roques volcàniques, gasos i material  piroclàstic  acumulats duran 700 anys, ja que els habitants de Pompeia havien ignorat el mont Vesuvi i no s'havien fixat  que realment era un volcà taponat.   Llavors, en aquell matí de l'any 79 s'estima que 2.000 persones van morir al centre de Pompeià i 16.000 en una zona més ample, cosa que és com si tots els habitants de La Garriga perdessin la vida en un mati. Segons alguns historiadors va passar en 10-20min, la majoria d'experts, recalca però, que la majoria no van morir abrasats per la lava com podem pensar, van morir asfixiats instantàniament pel fum, a causa de les  temperatures de 300 a 600 graus centígrads.                                    El mont Vesuvi -foto National Geographic Durant 1.700 anys

Hades , rei i senyor de les tenebres , vivia sol a l'infern. Un regne obscur, desolat i solitari. Ell volia trobar una muller, però evidentment no volia que fos algú del infern. Allà només hi havia ànimes perdudes i éssers tenebrosos. Ell volia trobar una muller que fos jove, bella i radiant. Per això va sortir a buscar-la al món dels mortals, i allà va trobar una candidata que s'ajustava a la perfecció als seus gustos, Persèfone . Aquesta jove noia, la qual era filla de la deessa de la fertilitat de les collites i de l'agricultura, Demèter , es deia que era bonica i alegre, i sovint estava als camps recollint flors i gaudint de la natura. Un dia estava recollint narcisos a la vora de l'aigua quan un gran carro va sortir corrent de la terra, portant Hades. Hades es va aturar justament el temps suficient per agafar Persèfone i llançar-la al seu carro. La terra es va tornar a obrir i el carro va desaparèixer a l'Infern . Persèfone estava tan deprimida quan va arribar

La llegenda de l'Atlàntida és una història que es troba en els diàlegs de l'antiguitat grega, especialment en els escrits del  filòsof grec Plató .  Aquest diu que l'Atlàntida era una civilització molt avançada i poderosa que existia més enllà dels Pilars d'Hèrcules (que alguns pensen que són l'Estat de Gibraltar), en un continent que es creia que era més gran que Àfrica i Àsia juntes. Segons explica Plató, l'Atlàntida era  una civilització ricament desenvolupada amb grans avenços tecnològics i culturals. Però amb el temps aquesta civilització va caure en la corrupció i l'arrogància.  Els atlants eren molt savis i van construir ciutats impressionants. Però amb el temps, es van tornar arrogants i corruptes. Van intentar conquerir altres terres, però van ser derrotats pels antics atenencs. D'aquesta manera, els déus van decidir castigar l'Atlàntida. Segons la història, la civilització va ser submergida pel mar en un únic dia i una nit deixant només les

Dèdal era un dels millors arquitectes i artesans grecs, conegut per la seva habilitat per construir laberints complicats. El seu nebot Talòs, era el seu alumne i també tenia un do especial per l'artesania i l'arquitectura, el qual va inventar la serra, la qual cosa li va donar molta fama, tot això va acabar quan  Dèdal per enveja el va matar. En veure l'acte que va cometre, Dèdal junt amb el seu fill Ícar van fugir a Creta .  Un cop a Creta, el rei Minos els va rebre amb els braços oberts, i sabent del seu do per l'arquitectura va començar a fer-li encàrrecs. Com el mite del minotaure ens explica, Minos va demanar-li a Dèdal que construeixi un laberint per deixar-hi allà al minotaure, aquest laberint seria el conegut laberint de Creta. Però Minos per a què ningú pogués saber com sortir d'allà, va tancar-los a ell i al seu fill. Allà van passar-hi bastant de temps, Dèdal desesperat per poder trobar una sortida va tenir una idea, fabricar unes ales. Ícar i Dèdal,  Fre