MÚSICA A L'ANTIGA GRÈCIA

La música en l'antiga Grècia era molt important. Es trobava present en tots els actes socials i religiosos com ara; espectacles, casaments, circs, funerals, teatre... Principalment aquestes interpretacions musicals anaven destinades als poders divins i als déus.

ORIGEN

Les primeres peces musicals que trobem son unes versions musicalitzades de Homer, la Ilíada i l'Odissea. Era tan important que fins i tot era una matèria obligada en els estudis de la població, i és per això que en l'actualitat a les escoles, s'hi estudia música. La disciplina i cultura musical estava molt ben vista i per això els aficionats eren considerats un símbol de bon gust i cultura. La musica grega es va expandir per tot el mediterrani i això va fer que influís en altres cultures i de retruc també fos influenciada per altres. 

Els hi encantava poder fer servir la música com a eina innovadora i incorporar-la en els seus espectacles, per crear uns moments de catarsis en certes escenes més intensos o per el contrari per crear un àmbit molt més de distensió del públic. Sovint entre actes també solia haver-hi una música d'ambient. Dos músics molt importants van ser Filotas i Didymos. Hi havia els melopoioi que eren els creadors de cançons, molt valorats i admirats per la societat i que solien ser posats a prova, competint en actes públics ensenyant les seves composicions i interpretacions. Un altre tipus de músics també molt valorat era el tireraules que eren els encarregats d'acompanyar els soldats amb cants o trompetes. 

TIPUS D'INSTRUMENTS

En la família de instruments de vent hi trobem:

L'AULOS








En la família d'instruments de percussió hi trobem:

El sistre                                            









En la família d'instruments de corda (solien ser els més típics) hi trobem:

                                           

La lira                                                


     

                                                    La Cítara



L'escala musical de l'època s'anomenava Dòria: re mi fa sol la si do re que, a diferència de l'escala moderna (do re mi fa sol la si do) que és ascendent, de greu a agut,  la Dòria era descendent, és a dir, que es llegia de agut a greu. La nota amb més importància en aquells temps era el la ja que la gran majoria de composicions giraven entorna aquella nota, al ser una nota que es trobava bastant al mig, a nivell de so era molt agradable i s'adequava fàcilment a les diferents cançons. 

A continuació adjunto un vídeo que ajuda a completar la informació sobre la música i que explica varies curiositats:


Laia Bardolet 
1r Batx

Comentaris

Anònim ha dit…
La parula "dòria" té alguna etimologia concreta?
Gina Rodrigo ha dit…
Un tema molt ben pensat! M'ha semblat curiós que l'escala musical fos diferent. Els romans van fer alguna alteració en la música o van seguir amb la mateixa escala i instruments?
Molt interessant l'entrada! És probable que molts dels instruments antics hagin donat lloc als instruments que ara coneixem. Per exemple la Cítara podria arribar a ser una guitarra clàssica, és molt curiós de pensar!
helena rovira ha dit…
Avui en dia podríem mantenir algun d'aquests instruments, ja que més d'un s'assembla en els d'avui en dia. Al llarg dels anys tot canvia.

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LES CASES ROMANES