L'ASCENS AL PODER DE JULI CÉSAR

Gai Juli César és un dels personatges més famosos de la historia romana. Va ser un militar i polític de la última etapa de la República de Roma. Nascut al 100 a.C, a Roma, més concretament a Subura, un antic barri romà. 

Bust de Juli César
La seva família era de classe alta, la família tenia el nom de gens iulia, presumien de descendir de Iulius, el net de la deessa Venus. A l'antiga Roma només els homes amb una bona educació i una família poderosa podien accedir a la política. En els primers anys de vida va ser educat per mestres grecs, li van ensenyar la literatura grega i romana. 

La família de Cèsar va unir-se a la política a través del matrimoni entre la tieta (Júlia) de Cèsar i C. Mari, un polític i militar.

C.Mari

Quan el jove tenia quinze anys es va casar amb Cornèlia, la filla d'un dels polítics més importants de Roma. Després d'aquesta unió matrimonial, Cèsar va endinsar-se en el nucli de la política romana.  

En el mateix any dels seu matrimoni el seu pare va morir, i va ser nombrat sacerdot del déu Júpiter. En el 84 a.C va tornar a Roma el general Sila, líder del partit polític contrari al de César. Va assassinar a la majoria dels polítics i va amenaçar de mort a Juli César. Aquest, va decidir exiliar-se a Àsia i no va ser fins al 78 a.C que va tornar a Roma després que morís Sila. 

Després que tornès a Roma va començar la seva carrera política i militar. Va exercir d'advocat fins al 71 a.C. Després de començar el seu cursus honorum el senat el va nombrar tribú militar, després es va convertir en pontífex. En el 65 a.C el van nombrar edil, dos anys després es va tornar pontífex maximus. En el 62 a.C es va convertir en  pretor i després procònsol de la Hispània (Espanya).

En el 60 a.C es va unir a dos homes molt poderosos de roma: Marc Licini Cras, un general militar i polític, i Cneu Pompeu Magnus, un estadista i militar. D'aquesta unió neix el triumvirat (govern format per tres persones). 


En el 59 a.C van escollir a César com a cònsol, això significava que el triumvirat prendria les decisions polítiques a Roma. 

En els primers anys del triumvirat, César es va casar amb un altre persona, Pompeia, filla de Pompeu. El triumvirat es va enfortir amb aquesta unió matrimonial. Però, anys més tard, César la va deixar perquè ell creia que li era infidel, d'aquí neix la frase "la dona del César no només ha de ser fidel, sinó ho ha de semblar".

Gravat de Pompeia 
Juli César admirava molt al macedoni Alexandre Magne, un rei militar de l'antiga Grècia que va conquerir la major part d'orient mitjà i la Índia. César volia fer lo que va fer Alexandre Magne, conquerir tot el món. Va començar per sotmetre les Gàl·lies (Europa occidental) la nomenada "guerra de les Gàl·lies" es va dur a terme entre el 58 a.C. i el 51 a.C. Les Gàl·lies conformaven França, Bèlgica, Holanda, Suiza i el sud d'Alemanya. En el 53 a.C va començar una guerra civil, perquè el triumvirat es va debilitar, això va passar ja que el general Cras va morir en una batalla contra l'imperi Parta, a Harrán, Turquia. Pompeu estava governant sol a Roma mentre que César estava conquerint les Gàl·lies. Pompeu s'havia unit el bàndol senatorial, que és convençut de eliminar a César i quedar-se ell amb el poder. 
Escultura de Cèsar
Les Gàl·lies van ser conquerides i a Cèsar li va arribar la amarga notícia de la traïció de Pompeu. Si el general tornava a Roma començaria una guerra civil entre els dos generals. La frontera entre l'actual Itàlia i la Gàl·lia francesa (el riu Rubicó). era el que separava als gals dels romans, si César i les seves legions creuaven, començaria la guerra civil entre el mateix triumvirat. Ell, va prendre una decisió que canviaria el futur de Roma, va creuar el riu, i va dir una frase molt famosa: "La sort està tirada". Van arribar les legions a Roma i van massacrar les tropes de Pompeu i el Senat. Cèsar, decebut per la vil traïció, i temorós compartir el poder, es va declarar rei de Roma.


 

Elias Anaaoui
4t ESO

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LES CASES ROMANES