EL MENJAR

El menjar:

L'aliment principal dels grecs era un tipus era menjar compost només de cereals. Però també menjaven llegums (faves, llenties, cigrons, mongetes i pèsols), verdures, fruita, hortalisses ( enciam, lletsó, carxofa, col, ceba, all, etc) i molts bolets, dessecats, crus a la brasa o bullits. L'aliment que més engreixava era el porc, el bou, la cabra, el xai, la llebre i el conill. Entre les begudes, la llet i el vi ( generalment barrejat amb aigua) van ser les més importants; tot i que també bevien aigua i hidromel (beguda feta amb una part de mel i dues d'aigua). Ben aviat van elaborar formatge a fi de conservar la llet que no es consumia. Condimentaven els aliments amb orenga, oli i sal, i els endolcies amb mel.

Com menjaven:

Els grecs , tan exquisits en les arts culinàries, van instaurar l'hàbit de menjar estirats com a símbol de distinció social. Quan un senyor adinerat o poderós rebia a casa seva, els convidats havien de despullar-se de les sandàlies i canviar les vestidures per altres més còmodes. Aquest costum va condicionar la decoració dels menjadors de l'època imperial i també l'organització dels banquets.

A més d'això, no utilitzaven coberts, només utilitzaven culleres o bé  menjaven amb els dits.

Banquet romà. Roberto Bompiani



Àpats:

Per als  grecs, el deípnon era l’àpat principal, i el terme daís expressava la idea del festí.
Tant el mot deípnon com daís s’empraven per denominar un àpat qualsevol, sense distinció entre ells. Ara bé, aquests mots han tingut també un senit més restringit. El segon designava una festa pública o religiosa; en canvi, el primer era un dels àpats del dia. Per designar els àpats successius del dia hi trobem tres noms: áriston , el desdejuni; deípnon , l’àpat més important del dia; i dórpon , l’àpat que es feia en caure el dia. 
L’àpat, en un primer moment, era un acte religiós. L’home compartia amb els déus els seus aliments i ho feia amb una invocació a la divinitat, en començar l’àpat i en acabar.
En l’època clàssica, l’àpat principal del dia es feia al capvespre (deípnon), on sempre hi participaven convidats. Per als grecs, la idea de menjar sols era del tot desacostumada.
El simposi , esdevingué la segona part d’aquest àpat. Els convidats menjaven sense beure, i el vi hi feia acte de presència just en el moment d’acabar, amb la intenció de fer una respectuosa libació religiosa. Cada convidat bevia una glopada de vi pur tot declamant una fórmula habitual. Immediatament, els complaents esclaus aixecaven taules, netejaven el terra i el simposi començava. S’hi tractava temes molt diversos (filosofia, política, literatura, ciències, arts, etc…) i s’hi organitzaven jocs. Sovint la gresca durava fins a l’alba.


Us deixaré un vídeo sobre el banquet:


Fàtima kachout
4t ESO

Comentaris

Núria González ha dit…
Bona entrada! M'agradaria afegir que com has dit tu els cereals, fruites, carn, peix i lactis formaven part de la seva dieta. No obstant això, certs productes eren més cars, com el cas de la carn, que només podien comprar els més rics. En canvi, el peix era molt més barat i formava part de la dieta diària dels ciutadans.

A més a més, els homes i les dones normalment menjaven per separat. En algunes llars de gent adinerada, les persones esclavitzades servien el menjar als homes primer, després a les dones i en acabat a ells mateixos. En el cas que la família no tingués treballadors esclavitzats, les dones de la casa servien primer els homes i quan aquests acabaven elles començaven a menjar.


Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LES CASES ROMANES