BAUCIS I FILEMÓ

En la literatura, i sobretot en la mitologia grega, hi ha molts pocs episodis romàntics que no són uniformement tràgics. Tot i que les històries parlen d'un amor genuí, gairebé cap d'ells és romàntic i a sobre feliç: tenim a Orfeu i Eurídice, Aquil·les i Pàtrocle, Píram i Tisbe, Hèctor i Andròmaca, Apol·lo i Jacint... Malgrat ser unes de les històries més famoses i representades de la mitologia clàssica, observem que cap dels personatges aconsegueixen acabar junts amb l'estimat o estimada, o ni tan sols sobreviure. 

De les poques històries amoroses amb finals feliços que tenim, destaca el mite de Baucis i Filemó, sobretot per les característiques poc convencionals de protagonistes romàntics: en el moment que comença la història, els dos ja són vells; a més, no hi ha qüestió de si acabaran junts o no, ja que estan casats i porten molts anys enamorats. Pel que fa al context sociocultural, els dos, a diferència dels orígens aristocràtics o fins i tot divins de la majoria dels protagonistes mitològics, són pagesos pobres sense cap mena d'ascendència noble. 

Segons la mitologia grega i la Metamorphoses, d'Ovidi, Baucis i Filemó eren una parella coneguda per haver viscut les seves vides honradament i virtuosament, malgrat haver viscut en pobresa. Zeus, el rei dels deus, dubtava de la seva bondat, basat en les seves experiències passades amb humans, i va decidir sortir a comprovar-ho per ell mateix. Així que ell i el seu fill Hermes es van disfressar de dos estranys, cansats de viatjar, i van aparèixer a la porta de Baucis i Filemó. Demanaven aixopluc i menjar de la parella, ja que, com Zeus ja esperava, les altres cases més luxosos del poble els hi havien negat. Tot i que els seus recursos eren escassos, Baucis i Filemó els van rebre cordialment i van preparar un sopar elaborat pels suposadament afamats convidats.

Filemó i Baucis, Adam Elsheimer

Aviat, però, es van adonar que el càntir de vi, farcit de la millor anyada humil que tenien, com més se'n servien, menys es buidava. Per molt que Baucis i Filemó abocaven el vi pels seus convidats, sempre estava ple. La parella, tement que els dos estranys eren d'origen diví, van córrer a preparar alguna cosa més digne per un déu: van decidir matar la seva única oca. Però l'oca era molt més ràpida que els seus amos, i no van aconseguir atrapar-la: va començar una persecució per tota la casa, que va acabar en l'animal buscant la protecció dels convidats divins. 

Júpiter i Mercuri a casa de Filemó i Baucis, Peter Paul Rubens

Zeus i Hermes llavors es van revelar i van demanar que la parella deixés estar la oca. Van expressar el seu plaer en haver trobat uns humans tant honrats, i van insistir que els seguessin a dalt de la muntanya que es situava darrera de la casa de Baucis i Filemó. Quan van arribar al cim, però, es van girar només per veure que tot el seu poble havia estat destruït per una immensa inundada d'aigua, i que l'única casa que quedava dreta era la seva, que havia estat convertida en un meravellós temple d'or i marbre.

                                              Filemó i Baucis davant el temple, Janus Genelli

Zeus es va oferir a concedir a la parella qualsevol cosa que desitgessin. Els dos van xiuxiuejar junts per un moment, i llavors Filemó va anunciar que els agradaria viure la resta de les seves vides com a sacerdots al nou temple. A més, a causa del gran amor que tenien l'un per l'altre, no volien haver de viure sols, sense l'altre. Van demanar als déus que els deixessin morir al mateix moment.

La parella va passar molts anys feliços junts a la seva nova llar. Aleshores, un dia, mentre estaven fora del temple, parlant de les seves vides, es van adonar que unes branques estaven començant a créixer de les seves extremitats; que els seus cabells s'estaven transformant en fulles. Amb el seu últim alè, es van acomiadar l'un de l'altre. Un moment després, dos arbres, un roure i un til·ler, havien emergit on abans hi havia la parella d'ancians. I, com a la vida, tots dos estaven lligats, brotats d'un mateix tronc, les seves branques entrellaçades per tota l'eternitat.

Amy Serres
1r Batx

Comentaris

Maria Vasileva ha dit…
Felicitats! Aquesta entrada està molt bé. Penso que està detalladament explicada, s'entén superbé i hi ha tot el que fa falta. Aquesta història d'aquests dos enamorats, m'ha semblat molt maca! Per una banda, em sembla com es pot demostrar que les persones que menys tenen són les que més ofereixen i ajuden, com en el cas que ells, sent tan pobres els hi van oferir de tot, quan els rics no ho van voler fer. També penso que és una de les poques parelles mitològiques, com has dit tu, que moren junts i amb un final maco, i tot gràcies al gran amor que es tenien.

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LES CASES ROMANES