EL MITE DE PÍRAM I TISBE

Píram i Tisbe són dos amants de la mitologia grega i romana. L'adaptació més famosa la va fer Ovidi a Les metamorfosis.

Píram i Tisbe són dos joves de l'antiga Babilònia -antiga ciutat de Mesopotàmia, l'actual Iraq. Vivien un al costat de l'altre i, encara que els seus pares els ho havien prohibit, mantenien el contacte gràcies a una esquerda que van trobar a la paret que separava les cases. Cada cop s'estimaven més però la frustració de no poders-se veure creixia cada cop més fins que, un dia, van decidir que s'escaparien una nit, assegurant-se de que ningú els veiés, i es trobarien en el monument de Nino.


Aquella nit, Tisbe va arribar primer i, esperant, va veure com una lleona s'apropava amb la boca ensangonada. Ella, espantada, es va amagar derrera una roca però se li va caure el mocador que portava. La lleona el va veure i el va estripar i deixar tacat de sang. Quan Píram arribà, va veure el mocador i, pensant-se que la lleona havia matat Tisbe, va treure la seva daga i se la va clavar al pit.

Tisbe, espantada, va sortir del seu amagatall i va veure al seu estimat estirat al terra ple de sang. Va anar corrent cap a ell i el va abraçar, li va treure la daga del pit i se la va clavar.

Els déus, entristits per la tragèdia, van fer que els pares dels joves els enterressin junts.

Una de les adaptacions més famoses del mite és la obra més coneguda de Shakespeare: Romeo i Julieta -els dos amants tenen prohibit veure's per la enemistat que tenen les dues famílies des de fa generacions però decideixen lluitar pel seu amor, tot i això, la mort els separa- i Luís de Góngora va escriure la Fábula de Píramo y Tisbe (1618).


Claudia López
1r Batx

Comentaris

Laia Fernández ha dit…
Mai havia escoltat aquesta llegenda de Píram i Tisbe. És graciós que llavors hagi passat a ser tan famós gràcies a l'obra de teatre de Romeo i Julieta, de Shakespeare. He trobat molt tràgic, però, alhora romàntic el final el final dels dos joves. bona entrada!
S van Roessel ha dit…
Estic d'acord amb la Laia... una història molt maca i romàntica, nova per a mi també... la veritat és que amb Romeo i Julieta han fet bona feina! Bona entrada
S van Roessel ha dit…
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit…
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit…
Aquesta història ja l'havia llegit en un llibre i em va agradar molt! És una història de la mitologia molt romàntica! Bona entrada:)
oriol c ha dit…
Penso que Romeu i Julieta s'ha convertit en un mite de la literatura i que va representar un canvi de mentalitat en aquell llavors , excel·lent entrada m'agradat molt!
Clàudia Martínez ha dit…
No havia escoltat mai aquest mite! Veig que els romans han influït moltíssim al llarg de la nostra cultura, fins i tot a Shakespeare! Crec que Príam (igual que a l'historia de Romeo i Julieta)podria no haver-se precipitat i suïcidar-se així com així, per molt enamorat que estigués!!! BONA ENTRADA:)
Cristina H ha dit…
Els Beatles van fer una representació molt divertida del mite, amb lleona i paret esquerdada inclosa. La trobareu a You Tube.
Júlia Gasull ha dit…
Està molt bé l'entrada. Si algú ho sap, em pot dir com va arribar aquest mite a les mans de Shakespeare per inspirar-se a crear la novel·la de "Romeo y Julieta"?
Glòria Gendre ha dit…
M'ha agradat molt aquesta entrada i m'ha impressionat la història.
La resposta es: Shakespeare es va inspirar en una obra anomenada La morte vivante que la va fer un italià.
En la pàgina web que ho he trobat ha sigut en:
http://www.biografiasyvidas.com/monografia/shakespeare/romeo.htm
Pol Relloso ha dit…
No havia escoltat mai aquest mite, bona entrada. en general t'has explicat molt bé, el contingut i la part visual estan força bé, tot i que jo, personalment hi afegiria in vídeo perquè així l'entrada es més atractiva a nivell visual, aquí et deixo una pàgina que tracta sobre aquest tema i d'altres que et poden interessar:
http://www.uv.es/ivorra/Gongora/Piramo/argumento.htm.
gràcies per la teva aportació!!!
Antoni Esteve ha dit…
Una llegenda molt bonica!!! Allà on diu "se li va caure un mocador", però, hauria de dir "li va caure un mocador". Salut!
iana ha dit…
Com a dada, van morir en un arbre amb fruits blancs i de la seva sang, van donar el color de les prunes

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LES CASES ROMANES