ELS JOCS EN LA SOCIETAT ROMANA



Els joves de l'època exercitaven la seva habilitat i la força a la palestra de les termes o en els Camps de Mart, un gran espai lúdic de la ciutat de Roma. En aquests llocs realitzaven exercicis variats, entre el que podem destacar curses (cursus), salts d'alçada i longitud (saltus), llançament de disc (discus), i javelina (hasta).

Palestra de les termes d'Estàbies, Pompeia.


Camp de Mart

També muntaven a cavall o lluitaven entre ells en tot tipus de jocs d'habilitat i de força (lucta). Eren molt afeccionats als jocs de pilota, anomenada pilis, sphaera o follis.

Joc de la pilota

Els jocs infantils també oferien una ampla varietat de possibilitats i molts d'ells han arribat fins els nostres dies:
  • Musca aenea (la mosca de bronze): Consistia a embenar els ulls a un nen que havia d'atrapar els seus companys mentre cridava "jo caçaré la mosca".



  • Nuces: Es feien petites piles de nous i s'havien de fer caure llançant una altra. El premi era quedar-se les nous caigudes al terra.
Joc de les nous modernitzat
  • Caput aut navis (cara o creu): Es llançava a l'aire una moneda en les cares de la qual hi havia un cap i una nau.
Moneda utilitzada per jugar i aquest era el moviment que feien.  
  • Orbis: Aquest joc consistia fonamentalment a guiar un cèrcol amb un pal anomenat clavis sense que caigués a terra.


  • Turbo: És un joc, en el qual consistia en fer ballar una baldufa amb una corda.


  • Digitis micare: Hi havia dos jugadors, situatus un davant de l'altre, aixecaven alhora la mà dreta mostrant un determinat número de dits i deien en veu alta un número que havia de ser la suma dels dits mostrats pels dos jugadors. Guanyava qui encertava la suma.


  • Ocellati: Era un joc similar al de les bales.



Alguns dels passatemps dels antics romans van ser molt populars tant entre els nens com entre els adults:

  • Par impar: S'amagaven pedretes a la mà i s'havia d'endevinar si el número era parell o senar.


  • Talli o tropae: Es jugaven amb bales, ossets d'animals. Tot i que hi havia diverses modalitats, s'acostumaven a llençar-se quatre tabes alhora i se sumaven els punts; cada cara o posició en la caiguda tenia una puntuació.
  • Latrunculorun ludus: Era un joc de taula en el qual i participaven dues persones que havien de demostrar els seus dots d'estratègia.

  • Duodecim scripta: S'hi jugava sobre un tauler on hi havia tres línies de 12 lletres que estaven distribuïdes en dues columnes (sis i sis). Aquestes lletres formar diverses frases.


Com podeu veure hi ha hagut un joc de la qual no n'he trobat la imatge si algú la troba que enviï el link.

Pensem una mica, algú coneix algun d'aquests jocs, ja sigui amb aquest nom o un altre? Podem veure que la societat de l'antiga Roma i nosaltres no som tant diferents?

Adrià Gendre
Carla Solà
1r Batx 

Comentaris

Artur Bossy ha dit…
Ostres, no sabia l'existència de molts d'aquests jocs! Sens dubte em quedo amb el joc de pilota i el joc infantil de nuces. Una entrada molt curiosa!
Artur Bossy ha dit…
Ostres, no sabia l'existència de molts d'aquests jocs! Sens dubte em quedo amb el joc de pilota i el joc infantil de nuces. Una entrada molt curiosa!
Cuquitus24 ha dit…
Sembla mentida com a dia d'avui, seguim mantinguent costums dels romans com en aquest cas els jocs. Poder la nostre generació no ha viscut tant directament aquests jocs ja que tendim en utilitzar jocs tecnologicament més avançats, però els nostres pares o avis els van viure i de primera mà.
Bona entrada, ja que així podem comparar la vida antiga amb l'actual i adonar-nos que tampoc hem arribat a cambiar tant des de les hores.
No m'imaginava que alguns dels jocs d'avui dia vinguin de l'Antiga Roma i que avui dia molts nens hi juguin. Amb la teva entrada es pot comparar que en l'àmbit/modalitat de jocs no eren tan diferents als d'avui. Està molt bé l'entrada perquè amb informació com aquesta es pot comparar les dues èpoques i arribem a la conclusió de que la diferència que ens separa no es tan diferent.
Alba M. ha dit…
Cada dia ens adonem més que la vida que portem ara no és tan diferent a la dels nostres avantpassats. Tenim moltes coses en comú, i les tradicions provenen de temps inmemoriables. Els jocs per exemple, com veiem en aquesta entradam, també han perdurat fins avui dia, deixant un bon record.
Yasmina Ketami ha dit…
Molts dels jocs que es jugaven a l'antiga roma han pasat a ara i no sabiem que probenien de l'antiga roma. El més conegut diria jo i el que més utilitzem en el nostre dia dia tan grans com petits seria el " pedra paper i tisora" crec que es un joc amb una gran ocurrencia ja que ha existit des de sempre. Encara que actualment i esperem que no aquests jocs s'estan deixant bastant, com el del cercol i el pal o el de les pedres amagades a les mans...
Molt bona entrada i molta sort Carla!
Anna Solà ha dit…
Sembla mentida que hi hagi jocs que hagin perdurat tant de temps. És una mica com la literatura oral, que passa de generació en generació perquè s'explica, els jocs igual, els nens fan el mateix que feien els seus pares en quant a jocs. Bona entrada Carla, et trobarem a faltar per aqui!
Unknown ha dit…
Doncs sí, jo evidentment conec el cara o creu, molt generalitzat però ara no tan utilitzat com a joc sinó per decidir alguna cosa a sorts, també el de turbo (que ara li diem simplement jugar a la baldufa), i l'ocellati, ja que actualment es juga a les bales (tot i que cada cop menys). Ah, i podria ser que el digitis micare hagués derivat al pedra, paper tisora? Realment, encara que ens hi diferenciem bastant, no som tant diferents dels antics romans, perquè els humans sempre hem sigut humans i sempre hem fet el que ens ve de pròpia naturalesa.
Bona entrada nois!
Laia Fernández ha dit…
no en tenia ni idea de la quantitat de jocs romans que es practicaven. el que més m'ha agradat o cridat l'atenció ha estat el de Nuces. bona entrada!
Nerea ha dit…
Doncs molts d'aquest jocs avui en dia es juga però s'anomenen de una altre forma, fins i tot l'altre dia amb el meu tiet vaig jugar a Par impar i hem sorpren saber que antigament i jugaven.
Sobre l'imatge he trobat una adjunto el enllaç. http://www.flickr.com/photos/16216703@N02/4752506095/
Nerea ha dit…
Una pregunta el joc de Latrunculorun ludus es com les dames?
Rosa Galán ha dit…
M'ha cridat molt l'atenció veure que hi ha tants jocs de l'antigüitat que encara avui conservem.
Tinc dos preguntes, una seria que en que consisteix el joc de Latrunculorun ludus ja que diu que és d'estrategia però no esmenta en que consisteix, i un altre dubte sería si a travès d'aquests jocs, creaven competicions on el guanyador s'enduia un premi o algo de valor per haver guanyat.
M'ha agradat aprendre que els jocs d'ara, venen des de tant antic.
Laura Salcedo ha dit…
Si, el nom significa mercenari o bandoler de camins, és un joc de tauler jugat pels antics grecs i romans. Es diu que s'assemblen als escacs o dames, però és generalment acceptat com un joc de tàctica militar.
Glòria Gendre ha dit…
No sabia que hi havia tans jocs que juguem ara que hi jugem avui en dia i això m'ha fassinat molt, però jo el joc de Nuces no le acabat d'entendre.
Enric Farrés ha dit…
Per que ens fem una petita idea de com es feien aquest jocs romans us aporto aquest vídeo:

http://www.youtube.com/watch?feature=player_detailpage&v=qt-6yFQu0L8
No tenia ni idea de l'origen de molts d'aquests jocs, ni tampoc sabia l'existència de molts d'ells. M'ha semblat molt interessant, ja que ara ja sé que existien molts més jocs que els que conec. Aqui deixo un enllaç amb alguna informació sobre més jocs romans que he trobat a part d'aquests: http://www.xtec.cat/~gpubill/05%20joc%20aula/index.htm
Bona entrada. :)
Mireia Pujol ha dit…
Jo només volia afegir que a l'antiga roma també es jugava al joc actual nomenat "el potro". Consistia en saltar a una persona amb tal de passar al seu altre costat. Gràcies

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LES CASES ROMANES