LES TRES GERMANES DEL DESTÍ: LES MOIRES

Les Moires o més conegudes en la mitologia grega com Parques, o com a les tres germanes del destí. També van ser descrites com les deesses d'allò que ha de venir, per la qual cosa a les seves mans es consideraven el destí de mortals i déus per igual, i o feien realitzant una activitat pròpia de les filadores. Aquestes es deien: 

• Cloto
• Làquesi 
• Àtrops

Se'ls atribuïa una naturalesa duradora i absoluta. Amb el seu treball al teler, Les Moires determinaven el curs de l'existència, des de el naixement fins a la mort. El destí que teixien era calmós, no se'n podia escapar ni modificar-lo, confirmant el seu paper com les veritables sobiranes de l'univers. 

A través de la seva figura, la mitologia grega reflectia la creença al destí com una força inevitable i definitiva. No importava com de poderós fos un déu o com astut un mortal, el fil de la seva vida estava en mans de Les Moires i a la seva mercè.  

Las Tres Moiras, Relieve, tomba d'Alexandre von der Mark, per Johann Gottfried Schadow

Les Moires eren considerades filles de la nit (Nix) en les primeres tradicions, però posteriorment es va afirmar que eren filles de Zeus i Temis, personificant així la justícia divina. La seva presència era un recordatori constant de la finitud de la vida i la inimitabilitat del destí. 

Se les representava com tres ancianes venerables, treballant apreciant al voltant d'un teler. Però no sols se'ls atribuïa la tasca de teixir el destí, també eren encarregades de mantenir l'equilibri i l'harmonia de l'univers. Cada fet, cada acció al cosmos tenia al seu reflex al filat de Les Moires.

El respecte que inspiraven era tan gran que fins i tot els déus de l'Olimp temien el poder. Zeus, rei dels déus, era l'únic considerat que podia persuadir Les Moires, però mai alterar les seves decisions. Aquesta por i respecte es reflectia en la ardor dels antics grecs per aquestes divinitats, que oferien sacrificis i oracions per guanyar-se el favor. 

Cadascuna de Les Moires exercia un paper específic en el teixit del destí:

Cloto, era la filadora que s'encarregava de filar el fil de la vida al seu fus. 

Làquesi, era la mesuradora que decidia quant de temps viuria cada individu, mesurava el fil amb la seva vara. 

I finalment Àtrops, era l'essencial, ja que tallava el fil amb les tisores, determinant el moment de la mort.

Tots i els seus rols diferents, les germanes treballaven en perfecta coincidència. La seva tasca en conjunt representava la continuïtat de la vida i la inimitabilitat de la mort, aspectes fonamentals de l'existència. 

Encara que Àtrops és sovint vista com la més temuda pel seu paper de tallar el fil de vida, les tres Moires són igualment poderoses i respectades. La seva interdependència reflecteix la concepció grega del destí com un procés continu col·lectiu, en què cada acció té conseqüències en el resultat final.

El Triomf de la mort, Victoria and Albert

Les Moires tenen paral·lelismes en diverses cultures, la qual cosa reflecteix una comprensió universal de la influència del destí en la vida humana. En la mitologia nòrdica, les Nornas són tres germanes que també teixeixen el destí, similar a elles. En la mitologia romana, les Parques tenen funcions similars, encara que hi ha algunes diferències en com se les representa.

A més, en la mitologia hindú, existeix el concepte de karma, que, encara no es personificat per immortal  , comparteix la idea del destí com una força inflexible que dicta els esdeveniments de la vida. Això mostra com Les Moires i el seu paper en la determinació del destí són una idea que es troba en moltes cultures diferents.

Aina Cruz Solé 

1r Batx