L'EDUCACIÓ A L'ANTIGA GRÈCIA

Com bé sabem, l'antiga Grècia va ser una cultura que va tenir un gran pes en la formació del sistema de vida Europeu modern. Aquesta cultura ha sigut capaç de crear grans i importants pensadors que han sigut la base de molts raonaments moderns

Llavors, la pregunta és, com n'era de diferent l'educació d'aleshores, per poder arribar a formar i educar aquella societat? 

Això és el que veurem en l'entrada d'avui.

L'educació a l'antiga Grècia era anomenada Paideia que es tradueix com a formació. Aquesta formació s'estenia els 7 als 20 anys.

L'educació dels grecs es basava en 6 grans assignatures on cadascuna tenia diferents variants. Els grecs antics estudiaven retòrica, gimnàstica, gramàtica, poesia, filosofia i matemàtiques.

Era ben bé una educació completament diferent de la que tenim avui en dia, ja que aleshores educaven als grecs amb l'objectiu de dotar l'individu de coneixements i formar-los perquè poguessin pensar per ells mateixos. Volia crear els ciutadans perfectes en tots els àmbits. Gràcies a aquest sistema hem sigut conscients de grans pensadors com Sòcrates, Sòfocles o Pitàgores.

Però no tothom podia accedir a l'educació. Només certs homes, barons i de cert estatus social podien accedir a l'educació. Els camperols, les dones, els esclaus i els estrangers no tenien el dret a una educació i sovint no eren considerats ni humans (en el cas dels esclaus o estrangers).

Un fet molt interessant i que segurament va ser un dels factors de la caiguda de Grècia és que els grecs no feien cap tasca manual. 

Totes les tasques manuals i de construcció eren encomanades als esclaus. Amb tots els grans monuments i construccions que van construir els grecs, va ser necessari un gran número d'esclaus. Aquests esclaus els obtenien per mitjà de les guerres que tant freqüentaven.

Les diferents assignatures a la Paideia buscaven l'equilibri humà entre la formació física, intel·lectual i espiritual. 

Amb la gimnàstica s'ensenyava sobre el cos humà i la formació sobre diferents armes i tipus de lluita.

La retòrica i les arts volien ensenyar als joves grecs a viure com a ciutadans a la comunitat i a complir els seus deures com a ciutadans de la millor manera possible.

Seguidament, la gramàtica, poesia, matemàtiques i la filosofia buscaven el màxim desenvolupament del cervell humà a la cerca del coneixement i la comprensió del món que ens envoltava. Ensenyava els ciutadans a pensar per sí mateixos, una qualitat que ben bé avui en dia ens fa falta i que veiem que no és ensenyada a la nostra educació.

Cal anomenar també, que a l'educació del moment no feien cap mena d'exàmens ni avaluacions sinó que les competicions entre els alumnes i la voluntat d'arribar a ser el millor, ja era prou suficient per portar els alumnes a desenvolupar al màxim l'activitat proposada.

Discòbol de Miró, 480-440 a.C.

Una altra part ben interessant a comentar és el fet que, tot i que hem dit que l'educació era fins als 20 anys, realment el concepte que entenem per educació acabava als 18. 

A partir dels 18 anys començava l'última part de la formació dels joves grecs o efebs. Durant aquests dos anys feien un servei militar obligatori on aprenien a fons l'art de la lluita i la utilització de diferents armes. Per altra banda durant aquests dos anys també aprenien a viure en comunitat i atenien a diferents conferències i parlaments de diferents oradors, sofistes, retors i professors a diferents ciutats. De manera que gran nombre de vegades ciutats arreu d'Europa van ser convertides en petites universitats.

Un cop conclosos aquests dos anys els grecs es podien convertir ells mateixos en filòsofs, oradors, metges, militars, matemàtics o qualsevol altre ofici del moment.

Alexandre, fill de Felip II de Macedònia, essent instruït pel millor savi de l'època: Aristòtil d'Estagira.

Trobem també el tipus d'educació d'Esparta, en aquesta entrada, però ens centrem en l'educació grega a Atenes, ja que és la que és important per la pregunta proposada a l'inici de l'entrada. Tot i això, cal dir que l'educació Espartana era ben diferent de la d'Atenes. A Esparta tots els homes eren educats per a ser soldats i només soldats. Eren educats en l'art de la lluita des de petits i els nens dèbils i fràgils com per no assolir les brutals proves físiques i mentals eren assassinats per la mare o al pare sent llençats pels barrancs. Per ampliar la informació, seguidament trobareu un vídeo amb més informació sobre les diferències d'educació a Atenes i a Esparta.

Finalment, vull fer una petita conclusió sobre les diferències entre els tipus d'educació de la Grècia Antiga a l'educació moderna actual.

Com heu pogut observar durant aquesta entrada, l'educació grega se centrava a crear uns ciutadans capaços de pensar per ells mateixos. Uns ciutadans que es fessin preguntes sobre el món que els envolta i que s'atrevissin a pensar de manera diferent a la resta.

Només dient aquesta última frase estic segur que ja heu vist les diferències a l'educació actual. A l'educació actual no ens preparen per "la vida" com feien els grecs sinó que ens preparen pel món laboral. Preparen uns ciutadans que siguin capaços de complir les ordres i fer les tasques que els encomanin. 

Avui en dia ens eduquen a seguir el sistema laboral i de vida ja en funcionament, no a crear, raonar o fer-nos preguntes com abans.

Però vosaltres lectors, què en penseu? Deixeu la vostra opinió als comentaris!

Oscar Lujan Ferreiro

1r Batx