EL MITE DEL SUBLIM NARCÍS

El mite de Narcís és molt conegut actualment i molt representat en l'art. Però personalment mai n'he sentit a parlar, ni tan sols el seu nom, i espero no ser l'única que m'hagi passat això. Per això, avui farem un recorregut pels mites de l'antiga Grècia i conèixer un dels més rellevants.

De totes les versions del mite de Narcís, el més conegut i el que parlarem en aquesta entrada, és Metamorphoses d'Ovidi.

A l'antiga Grècia hi vivia un jove seductor i amb una gran bellesa captivadora, anomenat Narcís. Era tan maco que totes les noies que el veien s'enamoraven d'ell i en tots els casos ell sempre els rebutjava. Però ell no era conscient de la seva bellesa, ja que quan va néixer un endeví va predir que si Narcís veia el seu propi reflex seria la seva perdició, així que la seva mare el va aïllar de tots els miralls i reflexos.

Un dia, mentre passejava pel camp, es va acostar a la vora del riu quan a l'aigua va veure un reflex inigualable i preciós que el va deixar atònit. Des d'aquell moment, sempre quan tornava succeïa el mateix.


Narciso, Michelangelo Merisi Caravaggio (1598-1599)

Evidentment que si avui en dia ens passés alguna cosa així sabríem que és el reflex de nosaltres mateixos, però hem de tenir en compte que, com en Narcís mai va veure la seva imatge,no coneixia la seva bellesa.

A la vora del riu hi havia una cova on vivia la nimfa Eco, la qual el va veure i es va enamorar perdudament d'ell. A causa d'una maledicció Eco no podia parlar, només podia reproduir el final de les frases d'una manera com si fessin ''Eco''. Però el Narcís no feia cas a la nimfa, perquè estava captivat per la seva imatge. Eco va recórrer als animals, i aquests van intentar explicar-li al Narcís que Eco l'estimava, però ell només es va riure d'ella i Eco va marxar a la cova on es va tancar i no va sortir mai més.


 Eco i Narcis, John William Waterhouse (1903)

Però aquí no acaba tot, Narcís embogit per aquella imatge, es va tirar el riu pensant que era l'única manera d'arribar-hi. De l'obsessionat que n'estava no va parar de buscar-ho, fins que es va ofegar. I en aquell mateix lloc, on Narcís va ser captivat i va perdre la vida, van néixer unes flors per sota de l'aigua.

Aquest mite ens ensenya que no es pot jutjar una persona només per la seva aparença, com fa el Narcís a l'Eco. I que en la vida mai s'ha de ser egocèntric.

A continuació, un vídeo per ampliar la informació ja comentada sobre el mite:

Mariam El Lahioui El Jebari

1r Batx

Comentaris

Judit Muñoz ha dit…
Molt bona entrada Mariam!
M'agradaria afegir que, després de la mort de Narcís, les ninfes que vivien als rius, tristes per la pèrdua de Narcís, van anar a per unes eines per poder enterrar-lo. Quan van anar al lloc on estava el cos per poder donar-li sepultura, es van trobar que, en comptes del cos hi havia una flor molt bonica, al la que van anomenar Narcís.
Quina entrada més interessant Mariam! M’ha semblat fascinant el detall que Narcís mai havia vist el seu reflex, cosa que explica el seu desconeixement sobre la pròpia bellesa. Una curiositat relacionada amb el mite és que, en la psicologia, el concepte de "narcisisme" s'inspira en aquesta història, per descriure aquelles persones que es fixen excessivament en elles mateixes. Això demostra com els mites antics segueixen tenint influència en la nostra cultura actual.
Martina Pareras ha dit…
Bona entrada Mariam!! Concretament, la maledicció d'Eco havia sigut provocada per la deessa Hera. Ja que el seu marit Zeus se sentia atret per les nimfes i gaudia de la seva companyia. Mentre Eco l'ajudava distraient a Hera amb converses llarguíssimes i així ell podia fugir de la seva dona i passar temps amb les nimfes. Quan Hera se'n va assabentar, va maleir a la nimfa fent que només podia repetir l'última paraula que escoltava.

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LES CASES ROMANES