ELS FILÒSOFS GRECS
Els filòsofs són considerats els amants del coneixement, estan en camí d'ell perquè sempre volen saber més i sempre tenen qüestions noves per preguntar-se. De fet, aquesta set del coneixement que tenen els filòsofs és en realitat una característica humana que ens diferencia de la resta d'animals. Tots algun cop ens hem preguntat el perquè o el sentit d'alguna cosa. Per tant, tots som filòsofs en algun moment de la nostra vida.
Ara bé, en quin moment apareix i es comença a estudiar la filosofia? Sabem que s'origina simultàniament al segle Vl aC a Occident (Grècia) i a Orient (Índia i la Xina). Nosaltres només ens centrarem en la filosofia que s'origina a Grècia ja que és la que més a prop ens queda i perquè ha sigut la que ha donat lloc a la ciència universal actual.
La filosofia grega sorgeix gràcies al pas del mite al logos, la transició de creences més fantàstiques i sobrenaturals dels esdeveniments irracionals cap a l'explicació d'aquests fets de manera racional i científica. Els primers filòsofs grecs són anomenats presocràtics, ja que són els anteriors a Sòcrates. Aquests es preguntaven sobre l'origen i la constitució del cosmos a través de la natura. Avui us parlaré de dos dels presocràtics més famosos: Tales de Milet i Anaximandre.
TALES DE MILET
Per a Tales, l'aigua era el començament de totes les coses que existien, era l'element que va donar l'inici de l'univers. Segons ell, tot procedeix de l'aigua perquè totes les coses existeixen gràcies a la humitat: les llavors dels aliments han de créixer en una terra humida,... D'aquesta manera va néixer la primera teoria occidental sobre el món físic.
En un món marcat per la interpretació mitològica dels fenòmens de la naturalesa, com ja he anomenat anteriorment, Tales de Milet va recórrer a explicacions racionals per mostrar el funcionament del món.
Una de les seves teories sostenia que el terra era una espècie d'illa que flotava sobre l'aigua. Utilitzant aquesta teoria, Tales, volia explicar per què el terra tremolava: al no estar sostingut sobre unes bases fixes, l'aigua que hi havia a sota feia que tremoles.
ANAXIMANDRE
Segons Anaximandre, deixeble de Tales de Milet, el principi de totes les coses no era l'aigua, si no l'àperion: l'infinit (il·limitat i indefinit) en el que sorgeix el cosmos.
A aquest filòsof se'l reconeix com el primer investigador a confeccionar un mapa mundi, realitzant-lo a partir de les cartes i cròniques dels navegants grecs. També va mesurar els equinoccis i els solsticis amb un gnomon (figura geomètrica utilitzada en l'àmbit de l'astronomia, per mesurar el temps dels rellotges de sol). Durant la seva vida va realitzar nombrosos treballs dins del camp de l'astronomia i va elaborar una teoria que assegurava que la Terra era rodona i que ocupava el centre de l'univers.
Comentaris