LA CAIGUDA D'ÍCAR

La mitologia grega explica la història d'Ícar i el seu pare Dèdal. Dèdal era un hàbil artesà i arquitecte, conegut per haver construït el laberint de Creta per ordre del rei Minos. Tot i això, en ser tancats al laberint perquè no revelessin el seu disseny, Dèdal va idear un pla d'escampament: construir ales per a ell i el seu fill Ícar. 

Aquestes ales estaven fetes de plomes unides amb cera. Dèdal va advertir a Ícar que no volés gaire alt, a prop del sol, ni gaire baix, a prop del mar, per evitar que les ales es desfessin per la calor o la humitat. Tot i això, Ícar, seduït per l'emoció del vol, va desobeir els advertiments del seu pare i va començar a ascendir cap al cel.


El vol d'Ícar va ser cada cop més alt i emocionant, fins que es va acostar massa al sol. La calor va fondre la cera que sostenia les plomes de les ales, i Ícar, en perdre la sustentació, va caure en picada cap al mar i es va ofegar.


Aquest mite és interpretat de diverses maneres al llarg del temps. Una interpretació comuna és que Ícar simbolitza l'ambició humana desmesurada i la manca de moderació, cosa que condueix a la caiguda i la tragèdia. També es pot entendre com un advertiment sobre els límits del coneixement i la tecnologia, assenyalant que l'excés de confiança pot tenir conseqüències tràgiques.


     La caiguda d'Ícar de Pieter Brueghel (1558)

A continuació us deixo un vídeo perquè pugueu entendre millor el mite:



Marta Pratginestós

1r de batxillerat

Comentaris

Paula Soldado ha dit…
Molt bona entrada! Aquest mite ens ofereix una crida a la reflexió sobre els riscos de l'orgull i la manca de moderació. Ícar, impulsat per la seva pròpia audàcia, no segueix els consells savis del seu pare i acaba en desgràcia. Aquesta narrativa ens adverteix sobre la importància de respectar els límits i escoltar els consells, així com la necessitat de moderació en la nostra recerca d'ambició i coneixement.
Martina Pareras ha dit…
Molt bona entrada!! M'ha agradat, sobretot, la reflexió que fas al final de com Ícar representa l'ambició humana. Hi estic molt d'acord, i jo més que l'ambició humana també ho relacionaria molt amb l'etapa de l'adolescència. Quan som adolescents volem viure les experiències al màxim, siguin bones o dolentes, fent cas omís de les advertències que ens donen els adults. Per això, aquest mite ens fa reflexionar sobre que hi ha límits que no podem superar i que rebre consells d'altres persones, que han viscut l'etapa que nosaltres estem vivint, no és tan dolent com molts ens pensem.
Gil Claramunt ha dit…
Molt bona entrada! Aquest mite és molt popular i el trobo molt interessant ja que ensenya la importància de ser prudent i les conseqüències que pot tenir la desobedència i la temeritat. També mostra la imoportància de voler més del que realment pots tenir i la rebeldia dels joves cap als seus pares. Com que Ícar era jove soposo que tenia ganes d'aventura, interès per aprendre i volar al més amunt possible, però això va suposar la seva fí.
Sabies que hi ha una pel·lícula molt recent d'animació que ha adaptat aquest mite. Per si t'interessa te el títol de: Ícar i el minotaure, el nen que va volar prop del sol
Molt ben explicat!

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LES CASES ROMANES