EL NAIXEMENT D'AFRODITA

El Naixement d'Afrodita" és una obra d'art famosa que representa la deessa grega de l'amor, Afrodita (coneguda com a Venus en la mitologia romana), emergint de l'escuma del mar. Aquesta escena és una iconografia comuna associada amb el naixement de la deessa.

Afrodita va néixer del mar. La llegenda relata que Cronos, el pare dels déus, va tallar els genitals d'Urà, el déu del cel, i els va llançar al mar. De l'escuma que va sorgir d'aquest acte, va néixer Afrodita. Aquesta escuma va portar la deessa fins a la costa de l'illa de Cítera o de l'illa de Xipre, depenent de la versió del mite.

Un cop a terra, Afrodita va ser rebuda pels ventós Zèfir i Aura, que la van conduir cap a la costa. Un altre detall associat amb el seu naixement és que, en el moment en què va sortir de l'escuma, va ser acompanyada per un grup de nimfes marines, les nereides, que la van vestir i adornar amb joies.

A partir d'aquell moment, Afrodita es va convertir en una figura poderosa i influent en la mitologia grega, representant l'amor, la bellesa, la passió i l'atractiu físic. El seu naixement i la seva presència continuen sent temes recurrents en l'art i la literatura al llarg dels segles, ja que simbolitza aspectes profundament humans i universals de la condició humana.

                                    Sandro Botticelli: El naixement de Venus.
Marta Pratginestós
1r batx

Comentaris

Paula Soldado ha dit…
Molt bona entrada Marta! El naixement d'Afrodita ens ensenya que la bellesa pot aparèixer fins i tot en les situacions més confuses i inesperades. És com quan juguem amb fang i, després, descobrim alguna cosa bonica en allò que hem fet. Així que, igual que Afrodita va sortir de l'escuma del mar, les coses boniques poden sorgir de llocs inesperats.
Enhorabona, m'ha agradat molt la teva explicació!
Aina Garcia ha dit…
Bona entrada! El neixament de Venus de Sandro Botticelli és realment un quadre molt bonic que esta ple de petits detalls i representa més coses de les que aparenta. De fet, a part de Venus, en el quadre es presenten més personatges mitològics. A l'esquerra del quadre estan Céfiro el déu del vent del oest i Clouris (Flora a la mitologia romana) que es la nimfa de la brisa. En el quadre representa que els dos bufen una brisa perquè guiï a la deesa a la illa de Xipre o a Cítera com ja has dit a l'entrada. La nimfa i el déu surten abraçats simbolitzant la unió entre la materia i l'esperit.
Maria Teresa Valls ha dit…
Molt interessant! L'illa en la qual està arribant Afrodita és Xipre, que està consagrada a la deessa. De fet, si ens fixem en el nom Xipre prové de Cipris l'altre nom pel qual és coneguda la deessa de l'amor.
Tigist Masllorens ha dit…
Es veu que n'hi ha moltes de versions, i en algunes, es diu que Afrodita va néixer aprop de l'illa de Citera i va ser portada a la costa de Xipre pels vents, mentre que en altres relats esmenten que va ser directament a Xipre on va néixer.
Molt bona entrada!!
Ishtar Botey ha dit…
M'ha agradat molt la teva entrada Marta! És fascinant com aquesta llegenda ha estat reinterpretada i representada en diverses formes d'art i literatura al llarg dels segles i dels anys. Molt bona feina, m'agrada com ho has explicat.

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LES CASES ROMANES