EL TEATRE DE L'ANTIGA GRÈCIA

Hem heretat moltes coses de l'antiga Grècia: alguns invents, la filosofia, els jocs olímpics, la política... i entre aquestes el teatre. Entre la joventut actual és poc habitual anar al teatre. Però per mi és una activitat enriquidora: vas a veure una obra i durant l'estona que dura desconnectes de la vida frenètica que portem, els actors fan que empatitzis amb els personatges i que sentis les seves emocions en primera persona. De fet, a l'antiga Grècia, el teatre ja tenia una gran importància social i educativa.

El teatre grec va sorgir al segle Vl aC a Atenes, amb la representació de diferents obres tràgiques en festivitats majoritàriament religioses, on només actuava un actor, sempre interpretat per un home. Amb el temps, però, es van anar incorporant altres actors masculins, la música d'un cor, l'escenografia i altres gèneres com la comèdia, el drama i la sàtira. D'aquesta manera el teatre grec es va anar popularitzant fins a expandir-se per tot el Mediterrani, influint en el teatre hel·lenístic i romà.

Però per Aristòtil, l'origen del teatre grec està relacionat amb les festes i els rituals en honor a Dionís, com els sacrificis de cabres o l'ús de màscares exagerades, que en l'actualitat és el símbol més popular que simbolitza el món del teatre. Aquestes màscares eren utilitzades perquè formaven part dels rituals religiosos i permetien que un mateix actor pogués interpretar diferents personatges. 

Màscares amb les faccions exagerades 

Les representacions dramàtiques a Atenes eren esdeveniments de gran importància social. Es portaven a terme durant les festes de Dionís i eren organitzades com a concursos on es donaven premis als poetes (director i autor), al coreg (ciutadà ric que pagava les despeses de l'obra) i al protagonista. Durant aquestes festivitats cada dia es representaven quatre o cinc obres. Donada la importància social i educativa del teatre l'estat s'encarregava de pagar l'entrada als ciutadans pobres. Tot i que cal destacar, que el públic era únicament masculí. Tot i això, era un públic molt extens i dins d'aquest hi havia ciutadans de diferents classes socials, és per això que hi havia unes localitzacions específiques pels magistrats, sacerdots i ciutadans il·lustres que contaven amb una millor visió de l'escenari. 

El cor era una de les característiques més destacades del teatre. Estava format únicament per homes que tenien la funció de "narrador" i que interactuaven amb el públic per fer les obres més amenes i divertides. 

Els teatres eren construïts als vessants de les muntanyes a l'aire lliure i amb freqüència tenien una capacitat de més de 18.000 d'espectadors. Eren semicirculars amb fileres de seients escalonats de pedra, col·locats al voltant de l'escenari. La forma dels teatres oferia a tots els espectadors una vista perfecta de l'escenari i estava construït amb unes característiques específiques que feia que des de tots els seients s'escoltés als actors sense cap dificultat. 

Teatre d'Epidaure, s.lV aC

Els gèneres més populars van ser la comèdia i la tragèdia. Mentre que les tragèdies parlaven sobre el passat i la trama majoritàriament estava inspirada en els diferents episodis de la mitologia grega, les comèdies representaven la vida quotidiana. 

Alguns dels dramaturgs o autors més importants van ser:

Èsquil (525 - 456 aC)               Sòfocles (496 - 406 aC)

 
Eurípides (484 - 406 aC)                        Aristòfans (444 - 385 aC)

Si aquest tema us interessa, a continuació teniu un vídeo on us explica les característiques i curiositats del teatre d'Epidaure que és el de la imatge.

Martina Pareras
4t ESO

Comentaris

Gil Claramunt ha dit…
Molt bona entrada Martina!!! És molt interessant que en aquella època li donesin tanta importància al teatre i als seus autors, però és trist que les dones no poguessin ni participar ni fins i tot veure els expectacles. A dia d'avui encara s'utilitzen teatres i altres edificis romans com els circs i amfiteatres per representar obres de teatre (com per exemple el famós Festival Grec de Barcelona que es celebra cada estiu).
A part de drama i comedia també eren molt populars els espectacles de mimica, on representaven obres sense text. També cal destacar que el decorat que utilitzaven per fer pes obres era fixe i normalment representava un edifici amb tres portes, vàries plantes i amb galeries i columnes per simular un ambient urbà.
M'he quedat amb la intriga de saber quan les dones van poder començar a actuar lliurement. Tú ho saps?


Martina Pareras ha dit…
Molt bona pregunta Gil!! Les dones s'incorporen, de manera oficial, al teatre de cort popular, concretament a un gènere que denominaven "Mino" aproximadament l'any 160 aC. De fet, d'aquí prové el nom que utilitzaven per referir-se a elles: "mimas". Però es sospita que ja participaven com a actrius, dramaturgues i escriptores en casos molt ocasionals. Però no queden dades històriques d'aquests casos perquè aquestes dones sempre eren silenciades pels homes al viure en una societat patriarcal.
Una de les "mimas" més famoses va ser Teodora, qui realitzava danses a cavall, acrobàcies i va arribar a ser una dona molt coneguda. No només per les seves múltiples representacions sinó també per defensar els drets de les dones: dret a l'avortament i va prohibir la prostitució forçada.
Nora Agulló ha dit…
Hola Martina, m'ha agradat molt la teva entrada.
Una curiositat interessant sobre el teatre grec és que les representacions es realitzaven durant el dia, a la llum del sol, ja que encara no es disposava de la il·luminació artificial. Això significa que els dramaturgs grecs havien de tenir en compte la llum natural en el disseny de les seves obres i en la direcció de les escenes.

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LES CASES ROMANES