EL MITE DE PROCUST

Hi havia viatgers que caminaven entre dues ciutats molt importants: Atenes i Eleusis. En mig del camí hi havia Procust, que oferia allotjament gratuït als viatgers perquè poguessin descansar tranquil·lament. Aquest allotjament no era com un qualsevol, sinó que tenia una trampa. Hi havia un llit que estava fet de ferro.  

Si el viatger era alt, Procust el lligava al llit i el reduïa tallant-li les parts del cos que sobresortissin perquè hi cabés. Si era baix el posava al llit i l'estirava amb cordes fins que fos igual de llarg que el llit. Això era un acte de tortura i de matança cap a persones totalment innocents. 

Als viatgers els semblava molt injust i un acte molt cruel. Aleshores, l'heroi Teseu, va decidir fer-li el mateix a Procust. Va lligar-lo al seu propi llit i li va estirar i li va fer que passes suficient dolor. Això va fer que Procust  s'adonés que el que ell estava fent estava molt malament.

Aquest mite ens recorda que tots som únics i diferents. És important valorar les diferències de tothom i mai intentar canviar-les. El bonic de l'ésser humà és que no n'hi ha dos d'iguals, tothom és original en la seva manera i no cal canviar res. 

A més a més, el mite de Procust, ens ensenya que tot allò dolent que fem, sempre tindrà conseqüències en la nostra vida. En el cas del mite, Procust acaba patint de la manera que ell estava fent patir els altres. 



Síndrome de Procust, 25 juliol 1856

Creieu que avui en dia passen coses que puguin comparar-se amb això?

Ishtar Botey 
1r Batx 

Comentaris

Maria Teresa Valls ha dit…
M'ha semblat molt curiosa aquesta història perquè no l'havia escoltat mai. Em recorda sobretot a l'Edat Mitjana quan existien màquines de tortura. M'ha sorgit una pregunta, hi ha alguna raó darrere de les tortures de Procust o simplement ho feia perquè sí?
Bruna Safont ha dit…
M'ha agradat la teva entrada, ja que relaciones el mite amb la importància de respectar les diferències de cadascú i no deixar-nos afectar per les opinions dels altres.
Responent a la teva pregunta, crec que sí, perquè avui en dia encara hi ha situacions en què les persones són tractades de manera injusta o no són acceptades perquè no encaixen en les normes socials, ja sigui per raça, gènere, religió o altres raons.
Paula Soldado ha dit…
M'ha agradat molt el teu mite, no l'havia escoltat mai! Aquest mite ens recorda que cadascú és únic i especial, i que cal valorar i respectar les diferències entre les persones. Les nostres accions sempre tenen conseqüències, per tant, és important tractar als altres amb respecte i consideració.
Noah ha dit…
Encara que no conegui molt sobre el mite de Procust, m'ha semblat molt interresant. Considero que els grecs han creat una metàfora potent que ressalta la singularitat de cadascú de nosaltres i la importància de permetre als altres ser ells mateixos, en lloc de pressionar-los per conformar-se amb els estàndards establerts
Tigist Masllorens ha dit…
Ostres Ishtar, és un mite molt bonic i crec que fa reflexionar. Malauradament crec que sí, que avui en dia encara existeixen els camps de treball, per sort en el nostre país no, però crec que són molt comparables amb l'exemple de Procust que has explicat tu.
Ishtar Botey ha dit…
Maria Teresa, responen a la teva pregunta, Procust feia això perquè era un home molt pervers. També ho feia perquè el seu nom "Procust" volia dir "el que estira" o "el que talla".

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LES CASES ROMANES