SI ELS DÉUS FOSSIN ESTILS MUSICALS

Els déus i les deesses gregues tenen uns atributs identitaris molt marcats que ens ajuden a conèixer la seva personalitat i els seus gustos. Però, què passaria si haguéssim d'atribuir un gènere musical a cada un d'ells basant-nos en com són i què representen? Clarament, cadascú pot percebre-ho d'una manera o un altre, però ara us presento la meva versió.

Demèter i Artemisa: la deessa de l'agricultura i la de la cacera no podrien ser cap altre que el gènere indie/folk. No hi ha cap altre mena de melodies que et facin sentir que estàs en mig d'un bosc envoltat de natura com les cançons tranquil·les i rurals d'aquest.  

Zeus: el déu dels déus no pot ser cap altre que el rei dels gèneres musicals i el més famós: el pop

Apol·lo: Sent ell el déu de la música i amb el seu instrument característic sent la lira crec que es mereix representar el gènere més instrumental de tots, la música clàssica.


Estàtua d'Apol·lo a Atenes amb la seva lira

Afrodita: Els ritmes sensuals de la salsa són perfectes per la deessa de l'amor. 

Dionís: És conegut per ser un fanàtic de la festa, per tant, quin gènere és millor que el reggaeton

Ares: El déu de la guerra és clarament el heavy metal. No trobaràs un gènere més violent i contundent que aquest. 

Hera: Tot i que no crec que representi un gènere en concret la deessa Hera, patrona del matrimoni i esposa de Zeus representa totes les cançons de desamor i d'engany, però sobretot de venjança cap a les infidelitats d'una parella. Ja coneixem què passa amb qui es posa entre ella i el seu marit. 

Hefest: Tot i que la tria obvia sembla el metal (no per res és ell el déu de la forja i el foc) jo crec que en realitat sota aquella carcassa de persona malhumorada s'hi amaga algú que representa gèneres tranquils i sentimentals com el soul. 

Atena: Amb la deessa de la guerra i la saviesa farem una excepció, ella no representa cap gènere sinó totes les cançons que utilitzen una flauta. De fet, aquesta associació no la faig jo sinó el mite que ens explica com Atena va crear la flauta a partir dels ossos d'un cérvol. 

Posidó: Per mi, ell és el gran representant, no d'un gènere, sinó de les típiques llistes de reproducció d'una hora amb noms com Música de natura relaxant, on et posen una melodia que es va repetint tota l'estona i vas sentint sorolls de rius i d'onades del mar. 

Fins aquí la meva classificació d'estils musicals i déus. Vosaltres com l'hauríeu fet?

Maria Teresa Valls

1r Batx

Comentaris

Bruna Safont ha dit…
Bona entrada Maria! M'agrada molt com has imaginat quin tipus de música els agradaria als déus grecs. És molt divertit pensar que Zeus podria gaudir del pop i que Demèter i Àrtemis preferirien una cosa més relaxada com l'indie o el folk. La forma en què connectes la personalitat de cada déu amb un estil musical és molt enginyosa i fa que la mitologia sigui fàcil d'entendre i divertida.
Irene Roldán ha dit…
M'ha agradat molt la teva entrada em sembla mort divertida, la veritat és que imaginar-me Hefest escoltant soul m'ha tret una riallada. Tot i així jo crec que Apol·lo al ser també el déu de la bellesa masculina amb una aparença força jove ho relaciono amb la bachata que tot i ser bastant instrumental agradar molt als joves pel ritme i la lletra que té. Què et sembla aquesta idea? Ho havies pensat també?
Maria Teresa Valls ha dit…
Hola Irene, em sembla una molt bona proposta, crec que jo li vaig atribuir la música clàssica perquè em vaig fixar en la lira, però com bé has dit tu si en fixem en la personalitat i l'aspecte d'Apol·lo la bachata escau molt bé!
Amb déus com Posidó o Atena vaig dubtar bastant, quins estils musicals els hi hauries atribuït?
Hola, Maria Teresa! M’ha encantat la teva entrada, és divertida i diferent. Com a lectora m’ha entretingut molt. Però he trobat a faltar un estil musical, que és el rock, potser podríem atribuir aquest estil musical a Atena, ja que la cançó de Queen “We will rock you” la relaciono amb guanyar, i com que ella és la deessa de la guerra, crec que té sentit.

Molt bona entrada!

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LES CASES ROMANES