LA CAIXA DE PANDORA

Prometeu, el tità que havia robat el foc dels déus per donar-lo als humans, va ser castigat per Zeus. Per venjar-se de la humanitat, Zeus va ordenar la creació de Pandora, la primera dona, i li va atorgar diversos dons, inclosa la curiositat.

Zeus va entregar a Pandora una caixa (en alguns relats, un gerro) i la va enviar a Epimeteu, el germà de Prometeu, com a esposa. Abans de la seva partida, Zeus va advertir Epimeteu que no acceptés regals dels déus, però Pandora va portar amb ella la caixa.

Tot i amb l'advertiment, la curiositat de Pandora la va portar a obrir la caixa. En fer-ho va alliberar una sèrie de mals i desgràcies que es van estendre pel món. Entre aquests mals hi havia la malaltia, la tristesa, l'enveja la guerra i la mort. Pandora, en anodar-se del seu error, va intentar tancar la caixa, però només va aconseguir retenir l'esperança a dins. 

També aquest mite te un significat simbòlic: La historia de Pandora i la caixa s'interpreta simbòlicament de diverses maneres. Representa la introducció del patiment i les desgràcies al món a causa de la curiositat humana i de la desobediència als advertiments divins. L'esperança que queda a la caixa simbolitza la possibilitat de superar les adversitats i trobar consol fins i tot en temps difícils.
La Caixa de Pandora

I aquí hus deixo un video que explica detalladament la historia de la caixa de pandora.



Marta Pratginestós Lores
1r batx


Comentaris

Nora Agulló ha dit…
Que interessant! Crec que és un mite amb molta ensenyança, per això et volia dir una curiositat que et pot ser rellevant. Saps quina és la típica frase de "l'esperança és l'últim que es perd"? Doncs bé, aquesta frase prové d'aquest mateix mite, ja que va ser l'únic que va quedar en ella.
Aina Garcia ha dit…
Molt bona entrada! Crec que aquest mite és molt interessant perquè d'alguna manera dona a entendra que a l'antiga Grècia es veia la curiositat com una qualitat dolenta, ja que és la curiositat el que fa que Pandora deixi anar tots els mals.
Amina Boukhzar ha dit…
Aquest mite és molt interessant, Pandora representa a tota la humanitat perquè tots tenim el do de la curiositat, i també tenim l'esperança. Pandora ens ajuda a veure com la humanitat encara que amb la curiositat puguem acabar en situacions dolentes, no deixem que això ens afecti i tenim aquesta resistència a continuar investigant i continuar descobrint perquè tenim l'esperança.
Paula Soldado ha dit…
Molt bona entrada Marta! M'ha agradat molt com ho has explicat i s'entén perfectament, més l'extra del vídeo. És un mite que em crida bastant l'atenció i m'agrada molt.
Bona feina!
Martina Pareras ha dit…
M'ha agradat molt la teva entrada Marta! Sobre tot perquè ens explica d'on provenen les desgràcies que hi ha al món.
Quins van ser aquests dons que els déus van atorgar a Pandora? Doncs bé, Afrodita li va donar el do de l'encís, Atena li va atorgar el coneixement de les arts de la casa i per últim Hermes li va proporcionar la paraula, la curiositat i la mentida. Així va néixer la primera dona.
Irene Roldán ha dit…
Aquest mite m'agrada molt! Hi ha una gran curiositat que vaig trobar fa temps sobre aquest mite que és en molts relats, els més antics, no es fa cap referència explícita a que Pandora obrissi la caixa, sinó que la caixa es va obrir sola a causa de la curiositat que sentia Pandora per ella. Amb aquesta versió em surgeix la pregunta de si doncs va ser realment culpa de Pandora?
Maria Teresa Valls ha dit…
Bona entrada! Llegint el mite m'ha vingut al cap la història d'Eva, el personatge bíblic que va menjar la poma prohibida de l'Edèn. Em sembla curiós que en les dues històries una dona cedeixi a la temptació i com a causa dels seus actes aparegui el patiment i les desgràcies al món. Creus que les dues històries estan relacionades? Existeix alguna mena de patró en totes les històries mitològiques/religioses sigui voluntàriament o involuntàriament?
Bona entrada Marta! Jo també em vaig interessar en aquest mite per un projecte a l’institut, tots els mals es guardaven en una àmfora, tot i que als relats actuals la descriuen com a una caixa, l’autèntic diu que els mals es resguardaven dins l’àmfora. Una altra curiositat es que la famosa expressió de “l’esperança és l’última cosa que es perd” prové o està inspirada en aquest mite.

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LES CASES ROMANES