EL MITE DE LES SIRENES I ULISSES

Les sirenes eren éssers similars a les nimfes. Vivien al mar, a prop del que ara és Sicília. La seva forma era la de cos d'au amb rostre de dona, per la qual cosa no tenien aletes, sinó ales per poder volar, encara que posteriorment es van prendre com a éssers amb cua de peix.

Una de les seves principals característiques era la seva veu, ja que tenia una immensa dolçor i musicalitat. Gràcies al seu do, atreien els vaixells de mariners, que aquests quedaven tan embadalits amb aquella música tan bonica i hipnotitzadora que saltaven del vaixell per poder escoltar-la millor, fent que acabessin morint ofegats a les aigües.

Tot i això, hi va haver algú capaç de suportar el cant de les sirenes. Es tracta d'Ulisses, quan va tornar de casa després de la Guerra de Troia, va tenir la desventura de passar pels dominis d'aquests éssers. Les sirenes tenien una sola obligació, i era que si algun home era capaç de sentir-les però no es sentia atret per elles i el seu cant, havien de morir.

Per evita caure en la temptació, Ulisses va seguir el consell de Circe, i va ordenar que tots els homes de la nau es tapessin les orelles amb cera per no escoltar el cant de les sirenes. Mentre, Ulisses es va lligar al pal del vaixell amb les orelles descobertes, sense cap cera. I els hi va ordenar que veiessin el que veiessin, no el deslliguessin del pal, per més que ell supliqués.

Quan van passar per la zona de sirenes on començaven amb el seu cant, cap dels mariners va partir cap mal, ja que no van poder escoltar res. No obstant, Ulisses, hipnotitzat per la música, va suplicar i va implorar que el deixessin anar, però com els mariners no li van fer cas va poder escoltar la música sense cap mal.

Davant del rebuig, les sirenes no van tenir cap altre remei que complir amb la seva obligació i una havia de morir. L'escollida va ser Partenopea, que es va llançar al mar. El seu cos va ser arrossegat fins a la costa, on va ser enterrada amb grans honors, construint-se també un petit temple en el seu honor al voltant del qual es va fundar un poble, Partenopea, que temps després seria Nàpols. 


Ulises i les sirenes, d'Herbert James Draper (1909)

Paula Soldado

1r Batx

Comentaris

Bruna Safont ha dit…
Em sembla molt interessant la teva entrada, ja que ens ensenya que és important no deixar-se portar per les coses temptadores i mantenir l'autocontrol. Ulisses, en resistir el cant de les sirenes, mostra com és important no distreure's per a evitar problemes.
Nora Agulló ha dit…
Que interessant Paula! Aquesta entrada m'ha fet reflexionar molt.

Sabies que les sirenes son molt conegudes per ser representades en la literatura o en varies pel·lícules i sèries?, això ha fet que a dia d’avui siguin molt conegudes, com per exemple:
La sirenita: La sirenita és una història de Disney molt coneguda, però realment la història que ens expliquen és la realitat? que hi ha darrere de tot això? Ella estava obsessionada amb el món humà, i es va deixar vendre per un príncep que ni tan sols coneix del tot, això dóna una imatge molt masclista i bruta cap a Disney.
Gil Claramunt ha dit…
M'ha agradat molt la teva entrada!!! No sabia que les sirenes realment eren uns éssers mitològics barreja d'au i humà ja que sempre les representen amb característiques de peix. Sabies que les sirenes no solen aparèixer com a protagonistes de mites antics, sinó com a personatges secundaris per explicar històries d'altres herois? A part de sortir a l'Odissea també tenen importància en el mite d'Eneida on l'heroi de Troia Eneas fa una travessia en vaixell per buscar un nou lloc per viure després de la caiguda de la ciutat de Troia. Igual que Ulisses, es troba amb les sirenes però gràcies al consell dels déus aconsegueix vèncer els seus encants.

Bona entrada!
Irene Roldán ha dit…
La teva entrada m'ha semblat molt interessant! Actualment, les sierenes són idealitzades i se les veu com a éssers benevolents i fascinants, però com podem veure en la teva entrada en les seves primeres versions, eren vistes com èssers a perillosos i fins i tot mortals per als mariners. Jo crec que si realment existissin serien èssers perillosos, ja que a la natura sempre ens trobem els animals més vistosos son també ,sovint, els més venenosos. Si les sirenes arribessin a existir tú com creus que serien?
Maria Teresa Valls ha dit…
Em sembla molt curiós veure com la representació d'aquests éssers mitològics ha canviat tant durant la història. He buscat una mica d'informació per descobrir com van passar de ser conegudes com a dones amb cos d'au a mig dona, mig peix. De fet, el com és bastant incert, però el que si se sap és que la primera descripció d'una dona amb cua de peix es troba al Liber Monstrorum, un manuscrit anglo-llatí escrit aproximadament durant el segle VII - VIII.

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LES CASES ROMANES