APOL·LO I DAFNE

Eros (Cupido) i Apol·lo competien entre si en l'art de l'arc i la fletxa. Apol·lo feia ostentació de la seva superioritat, i es burlava d'Eros per tenir aspecte d'un petit querubí. Per venjar-se, Eros va ferir Apol·lo amb una fletxa encantada, el poder de la qual residia a enamorar la primera persona que el veiés. El seu següent pas va ser ferir Dafne, nimfa dels arbres, amb una fletxa encantada amb un encanteri d'avorriment.

 Apol.lo                                                                                                                     Eros (Cupido)          Va passar que Apol·lo es va trobar amb Dafne. En contemplar-la va quedar perdudament enamorat d'ella va començar a perseguir-la. Però Dafne ho avorria. La nimfa, desesperada, va pregar al riu Peneu, el seu pare, que la transformés abans que Apol·lo la posseís. I en l'instant mateix en què Apol·lo li va agafar als braços, el cos de Dafne es va transformar en un llorer.

Des de llavors, Apol·lo va jurar devoció a l'arbre, i va portar per sempre una corona de llorer al cap. Amb la mateixa corona premiava els herois, perquè recordessin que la victòria és fugida i fugaç.

Apol.lo i Dafne, Bernini

I per aquí us deixo un vídeo on ens explica detalladament la història d'Apol·lo i Dafne.


Marta Pratginestós

1r battx

Comentaris

Irene Roldán ha dit…
Aquest mite em sembla molt interessant! Una curiositat prou interessant és que, segons la llegenda, els llorers es consideren símbols de triomf i honor. Aquesta transformació en arbre que fa Dafne simbolitza la fugida de l'amor no desitjat. Aquest acte es pot veure de dues maneres, com una mostra de la seva determinació i llibertat (segons el que simbolitza el llorer). Però des del meu punt de vista em sembla molt trist que encara que ella deixés clar que no volia estar amb ell, Apol·lo igualment va intentar aconseguir-la i sent aquest el motiu pel que Dafne prefereix ser un arbre que viure una vida infeliç a causa que un home no l'ha respectat.
Aina Garcia ha dit…
Una mite molt interessant! M'ha sorpres descorbrir que el nom de Dafne deriva del nom grec Daphne i el qual significa literalment "lleurer". Dafne era una Nàiade, les Nàiades son nimges que habiten especiicament a prop de cossos d'aigua dolça com manantials, rierols, pous, fonts, etc. Les Nàiades son sers que viuen molt anys però no son immortals
Gil Claramunt ha dit…
M'ha agradat molt el mite, tracta sobre l'amor no correspost entre Apol·lo (déu de la mùsica, la poesia i les arts) i Dafne (ninfa de la naturalesa). També mostra perquè Apo·lo es representa amb l'atribut del llorer i com aquest ens permet reconeixe'l en moltes pintures, escultures, obres... A l'antiga Grècia es donaven corones de llorer com a premi en competicions atlétiques i artístiques per simbolitzar la victoria i la relació amb el déu Apol·lo.

Bona feina!!!
Martina Pareras ha dit…
M'ha agradat molt la teva entrada, Marta. No sabia res sobre el mite d'Apol·lo i Dafne abans de llegir-la. M'ha resultat molt interessant que a causa de l'enamorament d'Apol·lo cap a la primera persona que veies sorgeix l'origen de l'expressió que actualment fem servir: "amor a primera vista". Una curiositat és que les dues fletxes, d'Apol·lo i Dafne, es distingeixen perquè la de Dafne era de plom en canvi la d'Apol·lo era d'or.
Paula Soldado ha dit…
M'ha agradat molt la teva entrada Marta! Aquesta breu història de rivalitat i transformació captura la imaginació amb la seva narrativa envoltant. La manera en què Apol·lo porta per sempre una corona de llorer com a homenatge a Dafne és un toc encantador que subratlla la bellesa de la història.
Molt bona feina!

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LES CASES ROMANES